El país nòrdic va iniciar un programa valent orientat a reduir els factors que augmenten el risc de consum, com l’estrès, i a incrementar els factors que augmenten la resiliència, com les relacions sanes. Així ha aconseguit reduir les xifres de consum a la meitat
Un grup de joves islandesos, en un pub de Reykjavik.GETTY IMAGES
En salut mental, uns certs problemes poden portar l’etiqueta de factor de risc i al mateix temps la de malaltia. És com si la mateixa realitat pogués ser abordada com a causa i com a conseqüència. Pot ser que per a unes certes àrees del coneixement aquest fenomen sigui comú o hi hagi consens sobre com tractar-lo. Però en l’àmbit de la salut, aquesta falta de definició porta conseqüències importants en la manera en què s’identifiquen i tracten temes que afecten el dia a dia d’una fracció important de la població. Un exemple d’això són les addiccions.
L’estudi Global Burden of Disease (càrrega global de malalties) és una iniciativa que ha permès continuar i millorar la proposta inicial de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de recaptar dades a nivell internacional per a poder tenir una visió àmplia sobre l’estat de la salut en diferents poblacions. És un estudi que aglomera dades de múltiples països a tot el món, desagregats per variables clau com a edat i sexe, i que permet identificar diferències i similituds que poden ajudar a reconèixer factors causals de salut, malaltia i qualitat de vida. Aquest estudi va permetre, fa alguns anys ja (es va publicar en 2011), treure conclusions sobre l’estat de la salut de les persones entre 10 i 24 anys a tot el món. Entre altres coses, el treball va indicar que dos dels principals factors de risc involucrats en la pèrdua d’anys de vida ajustats per discapacitat (DALYs) en persones d’aquest grup d’edat era l’alcohol i l’ús il·lícit de drogues.
Una excepció rellevant és que l’ús d’alcohol i drogues en aquest estudi es van definir com a “ús problemàtic” de totes dues substàncies, per a diferenciar-ho de les conductes addictives pròpiament dites. Es busca reflectir la realitat de persones que consumeixen, però no són necessàriament addictes a la substància. Així i tot, sovint, la diferència entre tots dos conceptes és una qüestió de graus i per això resulta significatiu el canvi de perspectiva respecte de la manera en què s’aborda aquest tema en els serveis de salut. Les addiccions són un problema de salut o un factor de risc? Si es defineix com a ús problemàtic és factor de risc, però si és addicció és malaltia? Com sabem en quina categoria situar cada conducta? Quin és el límit que marca la causa de la conseqüència? És una conversa que es repeteix en innombrables taules d’experts, i és important perquè marca el rumb de les polítiques de salut mental poblacional.
La mirada sobre el comportament
El desenvolupament de les ciències del comportament ha facilitat informació amb base en evidència sobre els mecanismes involucrats en els processos d’ús de substàncies des d’una nova perspectiva. La ciència descriu que existeixen mecanismes neurobiològics pels quals l’alcohol i altres drogues redueixen la tensió pròpia de situacions d’alts nivells d’estrès. Per exemple, les dones supervivents de violència per part de la parella presenten unes taxes de consum d’alcohol i altres substàncies més altes que la de dones que no han estat exposades a aquesta violència. Aquesta realitat s’ha interpretat de moltes maneres; una d’elles és que el consum és un dels recursos d’afrontament que permeten reduir la tensió associada a la violència interpersonal. Aquesta interpretació transcendeix una perspectiva més tradicional que situava a les supervivents com a “malaltes mentals” i habilitava una mirada patologizante de la violència de gènere. En el cas de l’ús de substàncies en les persones joves, la perspectiva més tradicional suposa associar-lo a un comportament de cerca de novetats, o un ús merament recreatiu de les drogues. En aquest cas, el problema s’aborda com un factor de risc o possible causa de problemes futurs. Les intervencions poblacionals més generalitzades interpreten el problema des d’aquesta perspectiva, sent la resposta més òbvia la limitació de l’accés a la substància amb mesures com el control d’alcoholèmia o els horaris de vendes de begudes alcohòliques. Però aquesta resposta resulta clarament insuficient si considerem la possibilitat que la conducta sigui una conseqüència. Concretament, una manera de regular els alts nivells de tensió i estrès als quals estan exposades les persones joves. El model Youth in Iceland (Joventut a Islàndia) és, a la meva manera de veure, el millor exemple d’integració de ciència i societat en l’àmbit de la salut mental de joves. Islàndia tenia un problema molt seriós amb el consum d’alcohol i drogues en els seus joves. Es va calcular que prop d’un 50% de les persones joves del país tenien problemes amb l’alcohol, i prop del 25% amb altres substàncies. La resposta d’Islàndia davant semblant desafiament es va basar en l’evidència de les ciències del comportament i la neurobiologia, que permet llegir aquesta realitat com una manifestació dels problemes de gestió emocional propis d’aquesta etapa de la vida. Va ser una iniciativa valenta; no és freqüent que es reconeguin els alts nivells d’estrès als quals estan exposades les persones de menys de 25 anys. El país va iniciar un programa nacional orientat a reduir els factors que augmenten el risc de consum, i a incrementar els factors que augmenten la resiliència. Amb aquesta estratègia, Islàndia va aconseguir reduir l’ús d’alcohol i altres substàncies entre els seus joves a la meitat. El diàleg entre disciplines científiques a Islàndia i la trobada amb els qui prenen les decisions polítiques va donar lloc a una manera reeixida d’abordar els problemes de salut mental al país. El model de salut mental en joves d’Islàndia es basa a promoure relacions intrafamiliars sanes, amistats sòlides, llaços forts amb la comunitat i compromís social. No es tracta d’evitar la tensió i l’estrès, sinó de proporcionar el suport per a trobar mètodes alternatius per a gestionar-lo. Les activitats que es proposen són molt variades, i van des d’animar a fer un major seguiment parental de les activitats de les persones joves, fins a universalitzar l’accés a activitats extraescolars, incloent-hi els esports i les disciplines artístiques. Parafrasejant, es tracta d’enfortir la xarxa de relacions socials saludables perquè transitin aquest moment clau de la seva vida en un ambient segur. Les intervencions poblacionals de tipus psicosocial com a estratègia de promoció i prevenció estan guanyant terreny sobretot en l’àmbit de la salut mental de les persones joves i ja compten amb recomanacions específiques de l’OMS. Ha resultat clau el paper de les ciències bàsiques, com la psicobiologia o les neurociències, per a informar aquests processos i la seva implementació. Queda per davant desenvolupar aquests esforços actuals amb evidència sistemàtica on s’avaluï l’efecte dels programes a curt, mitjà i llarg termini. En alguns casos es necessitaran iniciatives realment valentes, com la de l’exemple d’Islàndia, que reuneixin les voluntats de tot un país. La comunitat científica està cada vegada més compromesa en aquest canvi i preparada per a enriquir algunes de les converses que, simplement, porten massa temps sobre la taula.Notícia redactada per XIMENA GOLDBERG el 12 d’octubre de 2022 per a El País
Llegeixi l‘original.
