En un nou informe s’exhorta a les instàncies decisòries i els defensors de la salut mental a fomentar els compromisos i l’adopció de mesures per a canviar actituds, actuacions i plantejaments en relació amb la salut mental, els seus determinants i les cures connexes.

L’Organització Mundial de la Salut va publicar el 16 de juny el seu examen més complet sobre la salut mental en el món des de principis de segle. Aquest detallat treball ofereix un pla mestre als governs, les institucions acadèmiques, els professionals de la salut, la societat civil i altres interessats que tinguin per objecte ajudar el món a transformar la salut mental.

En 2019, gairebé mil milions de persones –entre elles un 14% dels adolescents de tot el món– estaven afectades per un trastorn mental.  Els suïcidis representaven més d’una de cada 100 morts i el 58% d’ells ocorrien abans dels 50 anys d’edat. Els trastorns mentals són la principal causa de discapacitat i són responsables d’un de cada sis anys viscuts amb discapacitat. Les persones amb trastorns mentals greus moren de mitjana de 10 a 20 anys abans que la població general, la majoria de les vegades per malalties físiques prevenibles. Els abusos sexuals en la infància i l’assetjament per intimidació són importants causes de depressió. Les desigualtats socials i econòmiques, les emergències de salut pública, les guerres i les crisis climàtiques es troben entre les amenaces estructurals per a la salut mental presents a tot el món. La depressió i l’ansietat van augmentar més d’un 25% en el primer any de la pandèmia solament (en anglès).

L’estigmatització, la discriminació i la violació dels drets humans de les persones amb trastorns mentals estan molt esteses en la societat i en els sistemes d’atenció de tot el món; de fet, en 20 països encara es penalitzen els intents de suïcidi. En tots els països, les persones més pobres i més desfavorides de la societat són les que majors riscos corren de veure’s afectades per mala salut mental i també les que menys probabilitats tenen de rebre els serveis adequats.

Fins i tot abans de la pandèmia de COVID-19, només un petit percentatge de les persones que la necessitaven tenien accés a atenció de salut mental eficaç, assequible i de qualitat. Per exemple, el 71% de les persones amb psicosis a tot el món no reben serveis de salut mental. Si bé als països d’ingressos alts el 70% de les persones amb psicosis reben tractament, als països d’ingressos baixos només el 12% de les persones amb psicosis reben atenció de salut mental. Pel que respecta a la depressió, les llacunes en la cobertura dels serveis són àmplies en tots els països: fins i tot en els d’ingressos alts, només un terç de les persones amb depressió rep cures de salut mental formals i s’estima que el tractament contra la depressió mínimament adequat oscil·la des del 23% als països d’ingressos alts fins al 3% als països d’ingressos baixos i mitjans baixos.

En aquest complet informe de l’OMS es posen en relleu –a partir de les últimes evidències disponibles, i presentant exemples de bones pràctiques i fent-se eco d’experiències personals– les raons i els aspectes en els quals més necessaris són els canvis i la millor manera de procedir. Es fa una crida a totes les parts interessades perquè col·laborin entre si amb la finalitat d’aprofundir en el valor i el compromís atribuïts a la salut mental, reorganitzar els entorns que influeixen en la salut mental i reforçar els sistemes en els quals s’atén la salut mental de les persones.

El Director General de l’OMS, Dr. Tedros Adhanom Ghebreyesus, va assenyalar «Tots coneixem a algú afectat per trastorns mentals. La bona salut mental es tradueix en bona salut física i aquest nou informe presenta arguments convincents per al canvi. Els vincles indissolubles entre la salut mental i la salut pública, els drets humans i el desenvolupament socioeconòmic signifiquen que transformar les polítiques i pràctiques respecte a la salut mental pot llançar beneficis reals i considerables per a les persones, les comunitats i els països de tot el món. La inversió en salut mental és una inversió en una vida i un futur millors per a tots».

Els 194 Estats membres de l’OMS han subscrit el Pla d’Acció Integral sobre Salut Mental 2013-2030 (en anglès), pel qual es comprometen a aconseguir les metes mundials per a transformar la salut mental. Els progressos parcials aconseguits en l’últim decenni demostren que el canvi és possible. Amb tot, el canvi no és prou ràpid, i la salut mental continua tenint un historial de necessitat i desatenció en el qual dues de cada tres dòlars de l’escassa despesa pública en salut mental s’assignen a hospitals psiquiàtrics independents més que a serveis de salut mental comunitaris, on les persones reben millor atenció. Durant decennis la salut mental ha estat un dels àmbits de la salut pública més oblidats i rebia una part ínfima de l’atenció i els recursos que necessita i mereix.

Dévora Kestel, Directora del Departament de Salut Mental i Consum de Substàncies de l’OMS insta el canvi: «Tots els països tenen oportunitats sobrades de progressar correctament cap a una millor salut mental per a la seva població. Ja sigui formulant polítiques i legislació més sòlides sobre salut mental, o introduint la salut mental en les assegurances mèdiques, fomentant o enfortint els serveis comunitaris de salut mental o integrant la salut mental en l’atenció general de salut, les escoles o els establiments penitenciaris, en l’informe s’inclouen molts exemples que demostren que els canvis estratègics poden aportar una millora considerable».

En l’informe s’insta a tots els països a accelerar l’aplicació del Pla d’Acció Integral sobre Salut Mental 2013-2020. Es formulen diverses recomanacions d’actuació, que s’agrupen en tres ‘vies de transformació’ centrades en canviar les actituds enfront de la salut mental, donar resposta als riscos per a la salut mental i enfortir els sistemes d’atenció de la salut mental. Són les següents:

1 Aprofundir en el valor i el compromís que atribuïm a la salut mental. Per exemple:

Augmentar les inversions en salut mental, no sols garantint els fons i recursos humans adequats en el sector de la salut i altres sectors per a atendre les necessitats en matèria de salut mental, sinó també a través del compromís dels dirigents, formulant polítiques i pràctiques basades en l’evidència i establint sistemes sòlids d’informació i seguiment.

Incloure a les persones amb trastorns mentals en tots els aspectes de la societat i la presa de decisions per a superar l’estigmatització i la discriminació, reduir disparitats i promoure la justícia social.

2 Reorganitzar els entorns que influeixen en la salut mental, com les llars, les comunitats, les escoles, els llocs de treball, els serveis d’atenció de salut o el medi natural. Per exemple:

Fomentar la col·laboració intersectorial, especialment per a comprendre els determinants socials i estructurals de la salut mental, i intervenir de formes que redueixin riscos, generin resiliència i desballestin les barreres que impedeixen a les persones amb trastorns mentals participar plenament en la societat.

Aplicar mesures concretes a fi de millorar els entorns per a la salut mental, per exemple, prenent més mesures contra la violència de parella i el maltractament i abandó de nens i persones majors; propiciant les cures afectuoses per al desenvolupament en la primera infància, establint ajudes de subsistència de persones amb trastorns mentals, introduint programes d’aprenentatge social i emocional i, així mateix, combatent l’assetjament escolar, canviant actituds i enfortint els drets en l’atenció de salut mental, fomentant l’accés a espais verds i prohibint plaguicides de gran perillositat que estan associats amb una cinquena part de tots els suïcidis del món.

3 Reforçar l’atenció de salut mental canviant els llocs, modalitats i persones que ofereixen i reben atenció de salut mental.

Establir xarxes comunitàries de serveis interconnectats que s’allunyin de l’atenció de custòdia prestada als hospitals psiquiàtrics i que abastin un ampli espectre d’atenció i suport mitjançant la combinació de serveis de salut mental integrats en l’atenció general de salut; serveis comunitaris de salut mental; i serveis més enllà del sector de la salut.

Diversificar i ampliar les opcions d’atenció per als trastorns mentals habituals, com la depressió i l’ansietat, que tenen una raó de benefici-cost de 5 a 1. En aquesta ampliació s’inclou l’adopció d’un mètode de distribució de tasques que ampliï l’atenció basada en evidències, a fi que pot ser oferta també per treballadors generals de la salut i proveïdors comunitaris. S’inclou també la utilització de tecnologies digitals per a donar suport a l’autoajuda guiada i no guiada i parar esment a distància.

Descàrrega l’informe aquí (Castellà)

Font original: Organización Mundial de la Salud 

Traduït al català per En Plenes Facultats