Les persones que no beuen alcohol s’enfronten moltes vegades a les preguntes sobre el perquè i la insistència de la resta perquè ho facin, la qual cosa revela el lloc central que ocupa com a mecanisme de socialització i oci.

  NOTA: aquesta notícia a estat adaptada per al públic lector del blog d’En Plenes Facultats

I com pots aguantar tota la nit? De la gent que no beu no cal fiar-se. A mi al principi tampoc m’agradava, és acostumar-se. Per què no beus? I t’ho passes bé? Vingui, un mojito, que no és el mateix. I no et costa més lligar? Aquest poquet, encara que sigui per a brindar. Però ho has provat alguna vegada? Camina, anem, que avui és un dia especial.

És difícil trobar a persones que no beguin alcohol i no hagin hagut de posar a prova la seva paciència davant la cascada de preguntes i comentaris que els qui estan al seu voltant fan amb més o menys freqüència quan s’assabenten. Són abstèmies/abstemis en un món en el qual l’alcohol ocupa un lloc central i a vegades, moltes vegades, són vistes/vists com a espècies estranyes a les quals convèncer amb insistència que s’uneixin al ritual de la desinhibició. L’escena és comuna en la barra del bar, en gairebé qualsevol esdeveniment social, en les ‘canyes’ de després del treball o en un sopar en un restaurant.

“Hi ha un cert tipus de pressió perquè beguis… La pregunta te la fan sempre i, quan dius que no, has de donar molts detalls i explicacions. Et miren com si fossis un àlien, és com si la gent no li ho imaginés. Centenars de vegades m’han dit ‘mira, prova això, que sé que et no t’agrada però és que no fa gust d’alcohol’”, compte Ángel Andrés, madrileny de 30 anys. Ana Burgos va deixar de beure fa onze, té 41. “S’associa a l’alegria, a la diversió, al descans o com a premi, a moltes coses positives. Sembla que és una cosa que deus a l’altre i aquí es donen insistències molt fortes a vegades. A mi m’han arribat a portar una copa o una cervesa sense jo voler-ho”, recorda.

Hi ha els qui no beuen ni una gota sota cap circumstància i els qui ho fan de forma molt puntual o esporàdica. Alguns van renunciar en el seu moment a les borratxeres adolescents, uns altres van deixar de fer-ho més endavant, però gairebé tots comparteixen experiències: la gent més pròxima ja ho sap, però a vegades al seu voltant emergeix la incredulitat quan responen que no beuen i després del ‘no’ solen començar els interrogants. “Hi ha alguna cosa que quan em pregunten, s’activa i és com si ja tingués preparades les respostes al que solen venir. Alguna vegada et vas emborratxar? Mai ho has provat? Però, per exemple, has provat no sé què (alguna cosa que consideren més suau)?”, relata Icíar Gutiérrez.

Les persones abstèmies, lluny del que pugui semblar, no són la majoria, però tampoc semblen ser pocs. No hi ha dades com a tal del número de persones que s’englobaria en aquesta categoria, però segons l’última enquesta de consum de drogues del Ministerio de Sanidad, de 2020, el 22,8% dels espanyols no ha begut alcohol en els últims 12 mesos. Això sí, gairebé tothom, el 93%, ho ha provat i ha begut almenys una vegada en la seva vida.

 

“T’animen i empenyen a beure”

Si hi ha un element estrella que sobrevola a les pressions que sofreixen les/els abstèmies/abstemis és el de la diversió. I una premissa: no es diverteixen tant. És el prejudici que a totes els ha tocat en algun moment combatre. “Que com pots sortir i passar-t’ho bé sense beure alcohol o divertir-te i estar fins a les tantes en una discoteca són comentaris comuns. Però jo és una cosa que he fet tota la meva vida, no necessito beure per a divertir-me, a mi el que em fa pensar és que la gent necessiti alcohol per a passar-s’ho bé”, compte Icíar, que afegeix a la llista “un altre clàssic”, la típica broma que ‘no cal fiar-se de la gent que no beu alcohol’.

El resultat, enfront de la taula, és la insistència. “T’animen i empenyen a beure. És des de la bona intenció, la majoria dels meus amics beuen alcohol, per això crec que no té a veure amb la gent en si mateixa, sinó amb el normalitzat que està el seu consum en aquesta societat. Si alguna vegada m’he demanat alguna cosa com a excepció per a entrar en aquest moment en l’ambient general de tot el món, el celebren. És com el cometa Halley, tots volen veure’t fent-lo, és indubtable que hi ha una pressió social”, explica aquesta jove, que no beu perquè mai li ha agradat i ja amb el temps també “per una qüestió de salut”.

No són sol comentaris. Ana Burgos, que és investigadora en Noctàmbules, un observatori que estudia la violència sexual en entorns d’oci nocturn i consum de drogues, apunta també a alguns fets que a vegades s’acumulen. “Per exemple, l’haver de compartir despeses en menjars o sopars en les quals no es té en compte el nivell de consum. No és els diners, és la normalització, amb un altre tipus de droga no passaria. I en aquests casos sembla que ets la desbaratadora, que és un altre estigma que sofrim”. Icíar afegeix el donar per fet que qui no beu, condueix o que si acudeix a una festa o esdeveniment “la teva beguda te l’hagis d’emportar tu” perquè “tot el que hi ha és amb alcohol”.

La normalització de l’alcohol

“A la gent no li cap al cap que no beguis. El patró és beure i si no ho fas, has d’explicar per què”, assegura. És el que Jacarandá Serrano, fundadora del projecte de “activisme abstemi” No em donis la llauna diu “presumpció d’alcoholisme”, a través de la qual “s’assumeix que tothom” ho consumeix. “Vivim en una societat obsessionada amb l’alcohol, ocupa un lloc central i estructural. Se li ha conferit un poder organitzatiu de la vida en societat”, afegeix l’activista, que posa el focus en què “és present en totes les esferes de la vida mitjançant mecanismes que naturalitzen el seu consum i abús”.

No consumir begudes espirituoses és, per això, anar a contra corrent. “La socialització es fa a través de l’alcohol i gairebé és indissociable a l’oci. En l’aperitiu, el menjar, a mitjan tarda, sortint de festa…”, exemplifica Ángel, que creu que respon a una “inèrcia cultural”. Ana la defineix com una “societat superalcohòlica que gairebé no deixa espai a altres maneres de gaudir, celebrar o trobar-nos” i lamenta “la falta d’alternatives”, copades per refrescos ensucrats, “que tenim en bars o restaurants” les persones abstèmies.

Tanta és la seva naturalització que fins a la Societat Espanyola d’Epidemiologia va posar en marxa una campanya per a “desnormalizar” el seu consum i “que deixi de ser vist com una pràctica habitual i positiva” enfront dels seus efectes perjudicials. “No ocorre amb altres drogues. L’alcohol en ser legal és vista com una droga innòcua o tova, amb la qual cosa aquesta pressió que sofrim els qui no el bevem és molt més transversal i generalitzada, travessa a totes les classes, edats i espais”, explica Ana. Icíar posa un altre exemple: “No fumar és un comportament social ben rebut, però no ho és no beure alcohol encara que també és una qüestió de salut pública”.

Una mirada de gènere

Així, l’alcohol “acaba convertint-se en norma social i pràctica legitimada” i els qui no responen a això, és a dir, les persones abstèmies, “són discriminats”, assegura Serrano, que fins i tot parla de “abstemifòbia”. “Hi ha una consideració negativa, es pensa que som frikis, que no som de fiar, desbaratadora, unes anessis de joc, curtarotllos , moralistes, avorrides o que donem mal averany per brindar amb aigua”, exemplifica.

No totes les veus consultades comparteixen al 100% l’ús d’aquest terme. Ana, per exemple, creu el que ocorre amb l’alcohol “no és comparable a altres sistemes de poder i opressió” com el masclisme, l’homofòbia, la transfòbia o el racisme. “Hi ha molta pressió i coincideixo en la crítica, però no sento que em limiti cada dia i em condicioni l’accés a recursos, al treball, als afectes… Crec que no ho posaria en el mateix lloc”, afegeix.

El que sí que comparteixen ambdues sense ambages és que en el consum d’alcohol també hi ha una mirada de gènere. “El consum de substàncies en general està més associat a les expectatives de la masculinitat i s’allunya del que s’espera de les dones”, resumeix Ana Burgos, que recorda com tradicionalment la publicitat “sempre ha estat dirigida a ells”, com un símbol de “virilitat”. Això fa que quan es dona un consum problemàtic en dones, “hi hagi prejudicis específics” com a “mala mare si té criatures, fracassada, patètica… No pensem el mateix si veiem a una dona sola bevent un cigaló al matí en un bar que a un home”.

Jacarandá Serrano empra algun altre exemple per a mostrar aquesta diferència de gènere. “Quan a ella en un bar li serveixen el refresc i a ell la beguda alcohòlica automàticament encara que l’hagin demanat a l’inrevés” o en casos de violència sexual, en els quals l’alcohol funciona socialment “com un atenuant”, mentre que per a les dones que hagin sofert alguna situació de violència sexual, té a veure “amb la culpabilització”.

 

Notícia redactada per Marta Borraz el 11/8/22 per a eldiaro.es

Font original: elDiario.es

Traduït al català per En Plenes Facultats