Què és I=I?
Indetectable és igual a Intransmissible. L’evidència científica demostra que les persones que viuen amb la càrrega viral del VIH indetectable no poden transmetre el virus mitjançant l’intercanvi sexual. Indetectable significa que la prova de detecció no pot detectar el virus en la sang d’una persona que viu amb VIH, encara que aquesta persona encara té quantitats extremadament petites en el seu organisme.
Per tant, és important remarcar que una persona que tingui la càrrega viral indetectable durant 6 mesos seguits o més, i que estigui rebent tractament antiretroviral (supressió viral), no transmet el virus per via sexual. Si una persona amb VIH indetectable deixa de prendre els seus medicaments, automàticament el virus tornarà al seu nivell detectable, augmentant així el risc de transmissió. Per això es parla de la importància de l’adhesió al tractament antiretroviral.
Conèixer el concepte I=I és una eina que permet reduir l’estigma de les persones amb VIH.
A què ens referim amb ESTIGMA?
La discriminació i l’estigma són conductes i actituds injustes, negatives, i sense fonament, cap a persones amb VIH.
L’estigma i la discriminació en relació amb el VIH afecten de manera significativa a la salut, les vides i el benestar de les persones que viuen amb la infecció o estan exposades al virus, especialment els grups de població clau. Aquests augmenten el risc d’adquirir el VIH i desenvolupar la SIDA, així com de sofrir violència i marginació, a més de minvar l’accés a l’educació, l’ocupació i la justícia.
L’estigma en relació amb el VIH abasta diferents experiències estigmatitzadores, com les conductes evasives, el xafardeig, l’abús verbal i el rebuig social.
La discriminació pot incloure els anteriors comportaments estigmatitzadors si aquests repercuteixen en l’exercici dels drets, així com l’abús físic, la negació de serveis socials o sanitaris, la negació o pèrdua d’oportunitats d’ocupació o educació, i fins i tot la detenció. Així mateix, pot ser patent en la legislació penal, les restriccions de viatge, les proves de detecció obligatòries i les restriccions a l’ocupació. Aquestes persones poden experimentar discriminació o estigma, a més, per diferents raons, incloses la raça, la discapacitat i la posició socioeconòmica.
La discriminació en relació amb el VIH (i l’estigma, si desencadena una violació dels drets) és una qüestió de drets humans. Les persones tenen dret a estar protegides contra la discriminació i a una vida digna sense actituds estigmatitzadores que obstaculitzin l’exercici de la resta dels seus drets, inclosos el dret a l’educació, l’assistència sanitària, l’ocupació, l’accés a la justícia, la intimitat, la família i l’autonomia corporal, entre altres.
Parlar obertament sobre el VIH pot contribuir a normalitzar el tema.
La resposta social al virus ha d’estar influencida per les representacions rebudes pels mitjans de comunicació. El llenguatge que s’utiliza respecte al VIH es un reflex de la realitat social, vinculat als nostres paradigmes i prejudicis, i que acaba por formar les nostres actituds en relació amb la malaltia i les persones afectades.
Font original: https://cesida.org/
