Hildaver Amondi, tecnòloga de laboratori de la Societat de Salut Reproductiva de Nyanza en Kisumu, Kenya, rep i prepara mostres per a l’estudi de recerca.
(Foto de Supriya Mehta)
L’estudi va sorgir d’una conversa que Mehta va tenir en una conferència a Kenya en 2016 amb Penelope Phillips-Howard, professora de l’Escola de Medicina Tropical de Liverpool al Regne Unit. En aquest moment, Phillips-Howard havia realitzat un assaig per a veure si les copes menstruals eren efectives per a mantenir a les adolescents de Kenya a l’escola. Com a part de l’estudi, l’equip va analitzar la vaginosi bacteriana i les infeccions de transmissió sexual, i ella li va comentar a Mehta que els resultats fins al moment suggerien que les copes menstruals estaven reduint les infeccions.
Mehta creia saber per què, sent la raó que les copes menstruals ajuden a mantenir un microbioma saludable durant la menstruació. “Si la teva vagina està sana, llavors és més resistent als patògens de les infeccions de transmissió sexual”, va indicar.
Amb aquesta hipòtesi, Mehta i els seus coautors van poder crear un altre estudi sobre l’impacte biològic de les copes menstruals dins d’un estudi més ampli de 4.000 noies adolescents en el qual es va embarcar Phillips-Howard.
Hi ha algunes raons per les quals les copes menstruals són més beneficioses per a la salut vaginal que altres productes menstruals, va explicar Mehta. La copa, que té forma de campana i està feta de silicona de grau mèdic, s’insereix en la vagina, on recull la sang. Els tampons, d’altra banda, no extreuen la sang de la cúpula vaginal, i aquest entorn abundant en ferro pot ser acollidor per als bacteris que causen la vaginosi bacteriana. Les copes també són millors que els tampons per a mantenir un mitjà àcid, la qual cosa és un impediment per a les infeccions. Quant a les compreses sanitàries o draps reutilitzables que s’usen massa temps o no es netegen adequadament, poden acabar transferint bacteris a la vagina.
“Tots aquests són desafiaments que aborden les copes menstruals”, va dir Mehta.
La infermera Monica Musa, en representació de l’Institut de Recerca Mèdica de Kenya, dona una xerrada sobre salut menstrual i reproductiva a noies de secundària en el comtat de Siaya a Kenya.
(Foto de Supriya Mehta)
L’estudi es va realitzar a Kenya a causa del vincle entre els productes menstruals i la permanència de les adolescents a l’escola, i a causa d’un possible benefici addicional atès que el 10% de les joves de 15 anys van informar haver tingut intercanvi de sexe per compreses sanitàries. No obstant això, Mehta considera que els resultats també són rellevants als països d’ingressos més alts. Ella espera que l’estudi es repeteixi en altres llocs per a avaluar aquests beneficis. Més enllà dels beneficis per a la salut de les dones en països com els EUA, també creu que les copes menstruals serien particularment útils per a grups com els de les dones sense llar. Les investigadores han rebut 2,6 milions de dòlars en fons addicionals de l’Institut Nacional de Salut per a continuar amb aquest estudi durant un any més. Mehta també està llançant un segon estudi centrat en les treballadores sexuals de Kenya, que és un grup particularment vulnerable. Pel fet que no poden deixar de treballar quan estan menstruando, sovint s’involucren en comportaments arriscats per a controlar els seus períodes, han de cobrar menys o no ser pagades, Mehta va rebre una subvenció de l’Institut Nacional de Salut de $3 milions per a estudiar l’impacte de l’ús de les copes menstruals entre les treballadores sexuals, un estil de les quals es pot usar discretament durant les relacions sexuals. Altres investigadors de l’estudi inclouen a Stefan Green, anteriorment de UIC, i a Runa Bhaumik, professora assistent de recerca de la Facultat de Medicina de UIC, qui és coinvestigadora de l’estudi sobre les treballadores sexuals.Noticia redactada y publicada el 25 de julio 2023 por Emily Stone para UIC
Fuente: UIC
Font en anglès: UIC
