Existeixen diferents tipus de vies de transmissió i és important saber que perquè el VIH es transmeti és necessari que arribi una quantitat suficient de sang, semen, flux vaginal o llet materna de la persona seropositiva a la seronegativa.
Les vies de transmissió poden ser per sang, sexual i perinatal.
Per sang
El VIH es transmet a través d’instruments que han estat en contacte amb sang. El risc d’infecció és molt elevat quan es comparteixen agulles, xeringues i altres objectes contaminats per l’ús de drogues injectades. En aquest cas, la quantitat de sang que queda en aquests utensilis pot ser suficient per a transmetre el virus, i augmenta la probabilitat quan es comparteixen moltes vegades.
Des de 1986, les transfusions de sang i els seus productes derivats, els trasplantaments d’òrgans i la inseminació artificial són controlats sanitàriament i el risc de transmissió per aquestes vies és pràcticament impossible. Altres situacions de baix risc, però amb possibilitat que es pugui transmetre el virus, són quan es produeix un contacte penetrant (burxada o cort) amb un objecte que hagi estat contaminat amb sang d’una persona amb el virus i quan es comparteixen objectes domèstics que puguin tacar-se amb sang, com a raspalls de dents, fulles d’afaitar i altres utensilis d’ús personal.
És important esterilitzar les eines necessàries per a treballs on existeixi un contacte amb la sang, com per exemple, en fer-se tatuatges o pírcings.
Sexual
El sexe amb penetració sense preservatiu amb persones que tenen el virus comporta un risc de transmissió. És important saber que no totes les formes de relació sexual comporten el mateix risc de contreure el VIH. Dins de les pràctiques sexuals d’alt risc es troben la penetració anal receptiva sense preservatiu, penetració vaginal receptiva sense preservatiu, penetració anal insertiva sense preservatiu i penetració vaginal insertiva sense preservatiu.
També s’ha de tenir en compte que el risc d’infecció per VIH és superior en la penetració anal que en la vaginal; que en totes les relacions sexuals de penetració, ja sigui anal, vaginal o oral, el risc és teòricament superior per a la persona penetrada o receptora que per a qui realitza la penetració; i quan existeixen lesions en les mucoses, el risc s’incrementa, per aquest motiu, quan una persona presenta altres malalties de transmissió sexual (gonorrea, sífilis, herpes, entre altres), el risc d’infecció per VIH augmenta.
Entre les relacions sexuals de baix risc però amb possibilitat de contreure el virus trobem la fel·lació (contacte oral-genital a persona amb penis) sense preservatiu i amb ejaculació en boca, cunnilinció (contacte oral-genital a persona amb vagina) sense barrera, fel·lació sense preservatiu però sense ejaculació en boca, petó negre (contacte oral-anal) sense barrera i compartir joguines sexuals sense barrera.
Perinatal (de la persona gestant al nadó)
Quan una persona embarassada està infectada pel VIH existeix el risc que aquesta pugui transmetre el virus a la seva criatura durant l’embaràs, part o lactància materna. La probabilitat que aquesta transmissió es produeixi és entre el 20 i el 25%, en cas de no prendre cap mesura terapèutica.
IMPORTANT!
Finalment, és clau ressaltar quins NO són pràctiques que comporten risc de contreure el VIH, per a desmentir possibles mites sobre les vies de transmissió: besar-se, abraçar-se, utilitzar banys públics, utilitzar la mateixa roba, sofrir una picada de mosquit o un altre insecte, donar sang, compartir gots, entre altres. En conclusió, el VIH NO ES TRANSMET PER VIA AÈRIA O DIGESTIVA.
Mètodes preventius
Sabent quines són les vies de transmissió és possible avançar sobre la prevenció de la infecció.
Respecte a la via sexual, actualment es compta amb diversos mètodes preventius:
- Preservatiu extern
És una funda de làtex o d’un altre derivat plàstic, per a les persones al·lèrgiques al làtex, que es col·loca sobre el penis en erecció des d’abans de la penetració. És d’un sol ús i protegeix de les ITS (Infeccions de transmissió sexual). Tenen una eficàcia mitjana-alta i no requereixen de control sanitari.
- Preservatiu intern
Consisteix en una funda transparent de nitril o poliuretà, amb dos anells flexibles en tots dos extrems, un a l’interior, que permet la seva col·locació interna, i un altre d’un diàmetre més gran que romandrà en l’exterior cobrint els genitals externs de la persona amb vulva.
- Barreres de làtex
Es col·loquen sobre la vulva o l’anus per a la realització de pràctiques eròtiques en el contacte entre dues vulves i en pràctiques bucal genitals en la vulva o l’anus.
- Preservatius de dits
Són didals de làtex que cobreixen els dits de possibles ferides evitant el contacte amb la sang durant la realització de diferents pràctiques sexuals.
- PREP
Estratègia de prevenció de la infecció pel VIH orientada a persones VIH negatives per a reduir el risc de contreure el virus a través de la presa de medicaments. A Espanya el Sistema Nacional de Salut finança des de l’1 de novembre de 2019 la PrEP.
- PEP
La Profilaxi Post Exposició és una manera molt eficaç de prevenir la infecció per VIH després d’una exposició de risc. Consisteix en l’administració de fàrmacs utilitzats habitualment per al tractament de la infecció pel VIH i que es pren durant un període de 28 dies. S’aconsella en persones amb una exposició de risc al VIH esporàdica i excepcional. Es desaconsella quan es tenen pràctiques de risc repetides. Pot ser una mesura secundària eficaç per a prevenir la infecció pel VIH quan la prevenció primària ha fallat (ús del preservatiu o de quadrat de làtex).
Per a evitar la transmissió a través de la via perinatal és necessari que la persona gestant estigui sota el tractament amb antiretrovirals, ja que disminueix la probabilitat de traspàs de la infecció.
Font original: canalsalut.gencat.cat
