- Mercantilització sexual del cos femení: la dona, com a cos, és utilitzada com a reclam sistemàticament en els entorns d’oci nocturn i, especialment, en discoteques.
- Major grau de “normalització” entre els/les joves respecte a certes pràctiques abusives, ampliant el marge de tolerància respecte a la violència sexual en aquests espais d’oci.
- L’oci nocturn està immers en la societat que presenta una desigualtat estructural entre homes i dones, és a dir, encara que hi hagi hagut avenços rellevants en el terreny de la igualtat, no es configura la nit i l’oci com una excepció on les dones se senten lliures expressant desitjos i no són tampoc lliures de les lectures plenes de prejudicis dels seus comportaments.
- La percepció social i subjectiva de l’efecte del consum de drogues en dones i homes (penalització versus legitimització/desresponsabilització) les situa a elles en una posició de major estigmatització.
- De la mateixa manera que passa amb la violència de gènere en el seu conjunt quan la posem en relació amb el consum/abús d’alcohol i altres drogues, en el cas de la violència sexual en contextos d’oci nocturn constatem que el consum abusiu de substàncies en les dones les col·loca en una posició de major vulnerabilitat de patir una agressió sexual ja que disminueix la seva capacitat de reacció davant qualsevol situació desitjada o no desitjada a partir d’un moment determinat i, a més és percebuda com a més accessible si està sota els efectes del consum de drogues.
- Tot acte de caràcter sexual no desitjat que no impliqui una violència directa és àmpliament minimitzat tant pel col·lectiu jove (homes i dones) com pels diversos professionals en relació amb la temàtica des de diversos punts de vista. En aquest punt, és important recordar que el marc perquè es produeixi la ja visible i reconeixible violència física és una tolerància generalitzada cap a conductes violentes de diversa índole; en aquest cas concret, de violència sexual.
Els abusos sexuals i l’alta tolerància cap aquests abusos en contexts d’oci representen un dels principals riscos per a les dones joves en aquests contexts, especialment en aquells casos on hi ha consum/abús de drogues. La històrica manca de perspectiva de gènere en l’àmbit de drogues s’ha anat pal·liant progressivament i tot i que queda molt camí per recórrer, hem ja avançat.
No obstant això, fins ara, en els contextos preventius i/o de reducció de riscos en drogues, l’especificitat de la violència sexual no ha estat nomenada tot i ser −paradoxalment i a tenor dels resultats trobats− un dels principals riscos de la “nit”, especialment per a les dones. L’alta tolerància de la nostra societat sobre els comportaments abusius de caràcter sexual ha contribuït a amagar el fenomen.
És per això que la Fundació Salut i Comunitat, amb el suport del Plan Nacional sobre Drogas, ha volgut iniciar una línia estable de treball específica des de l’anàlisi i la intervenció preventiva que aspira a canviar la mirada dels i les joves però també dels/les professionals que intervenen en aquests contextos (tant des de la indústria de l’oci com des de la prevenció/reducció de riscos de drogues i de l’entorn sanitari).
En aquest 25 de Novembre, Dia Mundial contra la Violència de Gènere, ens ha semblat rellevant aprofundir en aquesta qüestió que forma part, sens dubte, de la realitat de la violència en una de les més invisibilitzades manifestacions: la violència sexual.
En els últims anys s’han succeït una sèrie d’esdeveniments que han fet saltar les alarmes entre els col·lectius que lluiten contra l’abús sexual, ja que el fenomen de les agressions sexuals en grup en contextos festius no ha parat de créixer. Les dades ens mostren que, del total de dones ateses per violència masclista a les oficines d’atenció a la víctima, s’estima que un 90% pateixen o han patit també violència sexual, però només entre un 10-15% acaben denunciant aquesta violència sexual si és per part de la seva parella o exparella. També s’estima que dels casos que arriben per agressions i violència una quarta part es dóna en contextos d’oci.
En aquesta primera fase de la nostra anàlisi hem pogut arribar a algunes conclusions. Us en mostrem algunes que ens haurien de portar a reflexionar i a actuar:
