Paula Sandoval García és psicòloga especialitzada en sexualitats saludables, drogodependències, teràpia familiar i de parella. Des de fa un any, es responsable de les xarxes socials del Projecte “En Plenes Facultats” de la Fundació Salut i Comunitat (FSiC). També, imparteix formacions a diferents universitats, en el marc d’aquest projecte, si bé en aquesta entrevista volem incidir principalment en la formació que es realitza en l’àmbit de sexualitats. El projecte compta amb el suport financer del Plan Nacional sobre Drogas y Plan Nacional sobre SIDA del Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social; de la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya; de la Diputació de Barcelona i de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana, a càrrec de l’assignació tributaria de 0,7 de l’IRPF.
- En aquest projecte, doneu una gran importància a la perspectiva de gènere i a la diversitat sexual. Com abordeu el tema de les sexualitats saludables amb l’alumnat universitari, durant el curs lectiu?
L’abordatge el realitzem de d’una perspectiva global i integral, es a dir que abastem tant l’aspecte físic com emocional, psicològic, social i cultural.
En l’àmbit de formació, i en el marc del projecte “En Plenes Facultats”, considerem que es fonamental una educació sexual integral amb perspectiva de gènere com a pilar fonamental per a poder exercir la plena autonomia, fomenta la igualtat de gènere, impulsant un apoderament de la joventut.
L’objectiu general que ens plantegem des del projecte es dotar a l’alumnat de les eines i coneixements necessaris per a que puguin viure les seves sexualitats de manera saludable i autònoma.
- En quines temàtiques aprofundiu mes en les vostres formacions, en relació a les sexualitats?
En primer lloc, expliquem per que parlem de sexualitats en plural i no de sexualitat, donat que ho plantegem des del punt de vista de la diversitat. Considerem que hi ha tantes sexualitats com a persones en el món i, a més, tenim en compta que la sexualitat és dinàmica i canvia al llarg dels anys. No es el mateix la nostra vivència de la sexualitat als 13 anys, per exemple, que als 23, que als 36 o als 50 anys.
Altres temàtiques importants dels cursos son els temes sobre els Drets Sexuals i Reproductius, saber quants son i quins. Així mateix, parlem sobre el plaer, l’eròtica i el desig, entre d’altres qüestions.
També, aprofundim en la diferencia entre adquirir coneixements sobre sexualitats a través d’una educació sexual integral o per mitja de la pornografia tradicional, indicant com aquesta ultima invisibilitza aspectes essencials de la sexualitat. En el cas de les emocions que no s’evidencien, tampoc en la pornografia tradicional s’observen carícies ni gestos de cura, i per altre banda, esta el tema de la homogeneïtzació dels cossos que son normatius, i de quina manera repercuteix aquesta imatge social en els nostres propis cossos i pràctiques.
En aquest sentit, considerem que es important que l’alumnat desenvolupi un pensament crític dels punts de vista hetero-normatiu, coit centrista, binari i patriarcal de les sexualitats.
- Quina metodologia utilitzeu per això?
En el Projecte “EPF” utlitizem la metodologia “peer-to-peer” o “educació entre iguals”, es a dir, l’equip tècnica professional del projecte forma a estudiants com agents de salut, i son aquests/es estudiants qui traslladen als seus companys i companyes (“de igual a igual”) els coneixements adquirits i els missatges preventius de drogues i sexualitats.
Ho fan tant en la universitat, a través del disseny de campanyes preventives que apliquen en els campus universitaris, com en la seva comunitat. Per exemple, m’ha passat que, després d’impartir una formació, en la trobada següent, l’alumnat m’ha comentat que alguns del temes vistos durant la formació, han sortit en les quedades amb els seus amics i amigues en un bar i aquí es quan veiem l’educació entre iguals.
- Per altra banda, es sabut que el món de les sexualitats esta ple de mites. Quines tasques realitzeu des de “l’EPF”, en aquests sentit?
Avui dia existeixen diversos mites sobre les sexualitats. Durant les formacions, abordem els mites des d’un punt de vista crític i evidencia científica.
En primer lloc, quan comencem la formació, en lo personal, m’agrada realitzar alguna activitat per saber quins mites coneix el grup en general, per a posteriorment, posar-los en dubte; sumant aquells mites que, potser, no surten en dita dinàmica, però que es important treure’ls i comentar.
Per donar-te un exemple, un mite que a vegades surt es que les persones amb VIH positiu inevitablement transmetran el virus o el mite de la virginitat.
Des de la nostra posició, clarificar els mites es una tasca fonamental, donar que son conceptes que s’impregnen en el saber popular i que tenen un abast massiu, repercutint en els cossos i en la presa de decisions de les persones, a la vegada que creen estigmes socials.
Seguint amb l’exemple del VIH, quedar-nos en la postura de que la seva transmissió es inevitable, crea un estigma cap a les persones seropositives, quan des de l’evidencia empírica esta provat que, si les persones realitzen el tractament amb antiretrovirals, la carrega del virus disminueix tornant-se indetectable, el que, a la mateixa vegada, deriva en que sigui intransmissible.
D’aquest fet, les campanyes preventives que inclouen la frase “Indetectable=Intransmissible”.
- Com plantegeu des del projecte la prevenció del VIH-SIDA i les malalties de transmissió sexual?
El tema de l’abordatge de les infeccions de transmissió sexual o ITS es molt ampli, si be, a grans trets, en les formacions abastem el tema de la prevenció de les ITS des d’un punt de vista científic, basat en l’evidencia i tenint en conta el plaer.
No només parlem de prevenció de relacions de persones heterosexuals, sinó que també, abastem les cures necessàries en relacions entre persones amb diferents orientacions sexuals.
Altres aspecte que em sembla important es ressaltar que abordem els estigmes socials que poden patir les i els joves que son diagnosticats amb una ITS, analitzem el perquè de l’estigma i les seves possibles conseqüències.
- De quina forma introduïu, en els cursos que impartiu de de “l’EPF”, els temes relacionats amb els drets sexuals i reproductius?
El tema dels drets sexuals i reproductius es un pilar fonamental en els cursos sobre sexualitats.
Si bé hi ha joves que saben que existeixen aquests drets, en les formacions es fa visible la falta de coneixement, donat que potser nomes saben alguns d’ells, o directament cap.
Enfront d’aquest panorama, des del projecte anem desenvolupant un a un aquests drets a nivell conceptual, i també aprofundim en les conseqüències pragmàtiques que poden tenir en la vida quotidiana i en l’apoderament dels i les joves.
Ens acostuma a passar que quan l’alumnat desenvolupa la campanya preventiva, escull aquests tema, ja que representa per al grup una novetat que es important poder transmetre als seus i les seves parells en el context universitari.
- Quins beneficis que pot aportar en les persones joves rebre formació sobre sexualitats saludables?
Els beneficis son diversos, crec que el més important es que l’alumnat rebi un coneixement basat en l’evidencia científica amb perspectiva de gènere que li permeti poder prendre decisions de manera autònoma i informada.
Igualment, abordar els drets sexuals i reproductius, la diversitat sexual i els aspectes de la sexualitat, més enllà de l’enfocament biològic/reproductiu, es una formació necessària per evitar i prevenir l’estigmatització i discriminació.
- Per finalitzar l’entrevista, que destacaries de les formacions sobre sexualitats previstes en aquest primer semestre?
Principalment, el nombre de formacions especifiques sobre sexualitats, que per aquests curs lectiu 2022/2023 serà de 22 sessions en els diferents campus universitaris.
Font original: Fundació Salut i Comunitat
Traduït al català per En Plenes Facultats
