És una realitat que les persones que usen drogues no només s’enfronten als mateixos riscos que la població general, sinó que també han de bregar amb riscos adicionals, ja que, entre altres coses, no compten amb les mateixes possibilitats d’acció davant la pandèmia de la COVID -19. Per això, tant les persones usuàries com professionals, han de conèixer les mesures adequades per reduir el seu risc d’infecció.
Així, l’EMCDDA (Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies) ha publicat avui un document en el qual parla sobre les implicacions que té la pandèmia del virus SARS-CoV-2 en l’ús de drogues, amb l’objectiu de ressaltar els riscos emergents relacionats amb aquesta malaltia, tant per a les persones que les fan servir com per als que presten serveis relacionats. A més, l’entitat europea, encoratja als programes i professionals en matèria de drogues a la planificació, revisió i adaptació d’intervencions farmacèutiques de primera línia i especialitzades.
Doncs, quins són els riscos particulars per a les persones que usen drogues durant la pandèmia de COVID-19?
Per esmentar alguns exemples, la població consumidora d’opiacis que envelleix al continent europeu, és particularment vulnerable a causa del seu alt nivell de problemes de salut i factors d’estil de vida preexistents. L’ús recreatiu de drogues sovint es porta a terme en entorns en els quals les persones s’ajunten i pot existir un consum compartit de drogues. A més, l’estigmatització i la marginació que comporta el consum de drogues poden, no només contribuir a l’augment de el risc, sinó que també crea barreres per a promoció de la reducció de riscos.
Per altra banda, segons planteja l’EMDDA en el document, «les condicions mèdiques cròniques subjacents estan associades amb algunes formes de consum de drogues i augmenten el risc de desenvolupar malalties greus».
Exemples d’això inclouen:
- Alta prevalença de malalties pulmonars obstructives cròniques (MPOC) i l’asma entre persones que es troben en tractament de drogues, o que facin ús de drogues via fumada com l’heroïna o crac es consideren factors agreujants (Palmer et al. , 2012)
- També hi ha una alta incidència de malalties cardiovasculars entre persones usuàries de drogues per via parenteral i les persones que fan servir cocaïna (Thylstrup et al., 2015) (Schwartz et al., 2010)
- La metamfetamina constreny els vasos sanguinis, que pot contribuir al dany pulmonar, i hi ha evidència que l’ús indegut d’opioides pot interferir amb el sistema immunitari (Sacerdot, 2006)
- La prevalença de VIH, infeccions d’hepatitis viral i càncers de fetge, que condueixen a sistemes immunes debilitats, és més alta entre les persones que s’injecten drogues.
- El consum de tabac i la dependència de la nicotina són comuns entre alguns grups de persones que usen drogues, poden augmentar els seus riscos d’experimentar resultats més negatius.
Els riscos addicionals als quals poden estar exposats com són alguns dels comportaments associats amb l’ús de drogues i als entorns en què té lloc aquest ús, requereixen el desenvolupament d’estratègies d’avaluació i mitigació.
1. Compartir material per consum de drogues pot augmentar el risc d’infecció
Si bé compartir material d’injecció augmenta el risc d’infecció amb virus transmesos per la sang, com el VIH i l’hepatitis viral B i C, compartir equips d’inhalació, vapeo, tabaquisme o injecció pot augmentar el risc d’infecció i jugar un paper en la propagació del virus.
El virus que causa COVID-19 es propaga entre el contacte proper de persona a persona i a través de gotes respiratòries produïdes quan una persona afectada tus o esternuda. A més, el virus pot sobreviure durant llargs períodes de temps en algunes superfícies.
Mentre que els missatges de reducció de danys generalment se centren en els riscos associats amb la injecció, sovint es presta menys atenció a altres vies d’administració. El brot de COVID-19 pot presentar riscos addicionals que actualment no són àmpliament reconeguts, per exemple, compartir material de cànnabis, cigarrets, dispositius d’inhalació o vapeo o parafernàlia de drogues.
2. Els ambients concorreguts augmenten el risc d’exposició a COVID-19
D’altra banda, el document també ens parla de què les característiques d’alguns dels entorns freqüentats per persones que usen drogues poden augmentar el seu risc d’exposició al COVID-19, ja que, generalment, aquests comportaments es donen en llocs concorreguts, ja siguin centres de tractament de drogues, els serveis de baix llindar i / o els serveis de suport social. Això pot ser mitigat gràcies al distanciament social, seguint les pautes de seguretat establertes o altres mesures per reduir l’ús o l’accés a entorns d’alt risc.
Les persones usuàries de drogues que no tenen accés a un habitatge no tenen altra alternativa que passar temps en espais públics de manera que l’accés a recursos d’higiene i / o atenció mèdica és inexistent o resulta molt difícil. Per això, l’EMCDDA convida al fet que les necessitats de les persones usuàries de drogues siguin abordades amb urgència.
A més, és probable que la gestió de riscos de transmissió de COVID-19 sigui particularment difícil a les presons, ja que d’una banda, la prevalença de consum de drogues i les malalties infeccioses és alta en aquests espais i generalment són entorns tancats, amuntegats, amb infraestructura deficient i un diagnòstic retardat (Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties i Centre Europeu de Monitoratge de Drogues i Addiccions a les Drogues, 2018).
3. Riscos d’interrupció en l’accés als serveis de reducció de danys, material higiènic i medicaments.
Amb aquesta pandèmia, la continuïtat de l’atenció per a les persones que usen drogues es pot veure compromesa davant l’escassetat de personal, la interrupció i el tancament del servei, «l’auto aïllament» i les restriccions imposades a la lliure circulació.
En aquest context, la planificació de contingència i continuïtat és essencial. Els serveis de medicaments, especialment els petits, finançats localment i administrats per ONG que operen juntament amb les estructures formals dels sistemes de salut pública, poden ser particularment vulnerables i no tenir accés als recursos addicionals necessaris per garantir la continuïtat de l’atenció.
En l’apartat final del document, l’Observatori lliura una sèrie de mesures preventives que ajuden a continuar amb el treball d’atenció que ofereixen els serveis eficaços de drogues durant la pandèmia, com:
- Dotar i garantir mesures de protecció personal i col·lectiva a través de la higiene, tant personal com de l’espai i infraestructura.
- Desenvolupar estratègies de comunicació efectives sobre les mesures preventives per a la propagació de virus.
- Garantir la continuïtat dels serveis adreçats per a població usuària de drogues.
Si vols conèixer tots els detalls de la versió anglesa, pots accedir aquí.
Notícia adaptada i redactada per En Plenes Facultats el 26 de març 2020
