Cada 4 de setembre se celebra el Dia Mundial de la Salut Sexual, una iniciativa impulsada per la World Association for Sexual Health (WAS) amb l’objectiu de promoure una mirada positiva, respectuosa i basada en drets sobre la sexualitat. Des de la seva creació l’any 2010, aquesta jornada busca generar educació, diàleg i acció al voltant de la salut sexual, els drets, la justícia i el plaer.
L’any passat, sota el lema Sexual Justice: What Can We Do?, parlàvem de justícia sexual i de la necessitat que els drets sexuals no existeixin només sobre el paper, sinó que totes les persones puguin exercir-los realment. Aquest 2026, la campanya fa un pas més i posa el focus directament en els nostres cossos amb el lema Every Body.
Escrit expressament en dues paraules, Every Body parteix d’una idea senzilla però poderosa: cada persona té un cos, però no tots els cossos es mouen pel món en les mateixes condicions. Per això, allò que determina si una persona pot gaudir de salut sexual, drets, justícia i plaer sovint no és el seu cos en si mateix, sinó les condicions socials que l’envolten.
Every Body: per què posar els cossos al centre?
El cos és el lloc des d’on vivim la sexualitat. A través seu sentim, desitgem, explorem, posem límits, ens relacionem, experimentem plaer i prenem decisions. Tanmateix, la manera com podem viure totes aquestes experiències no depèn únicament de les decisions individuals.
L’entorn, l’educació que rebem, l’accés als serveis sanitaris, les normes socials, els prejudicis, la situació socioeconòmica o les lleis també poden facilitar o limitar la manera com cada persona viu la seva sexualitat. Per això, parlar de salut sexual també significa preguntar-nos si tots els cossos tenen realment les mateixes oportunitats per viure la sexualitat amb informació, llibertat, respecte i plaer.
La realitat és que encara existeixen desigualtats i barreres que condicionen l’exercici dels drets sexuals. Precisament per això, la campanya d’aquest any ens convida a mirar més enllà d’una única manera d’entendre el cos i la sexualitat.
No hi ha una única manera de tenir cos ni de viure la sexualitat
Quan es parla de sexualitat, sovint es parteix d’un cos considerat normatiu i d’unes experiències molt concretes. Però els cossos, les identitats, les capacitats, les orientacions i les formes de relacionar-nos són diverses.
Hi ha persones joves i grans, persones amb discapacitat, persones intersex, trans i de gènere divers, persones racialitzades, cossos de formes i mides molt diferents, persones que conviuen amb malalties cròniques o que travessen moments vitals com l’embaràs, el postpart o la menopausa. Totes aquestes realitats formen part de la diversitat humana i, per tant, també han de formar part de les converses sobre salut sexual.
Reconèixer aquesta diversitat no significa crear una sexualitat diferent per a cada persona, sinó entendre que no tothom parteix del mateix lloc ni es troba amb les mateixes barreres. Això ens obliga a revisar qui està representat quan parlem de salut sexual, quines experiències queden fora del relat i com podem construir entorns més accessibles, respectuosos i inclusius.
La salut sexual és molt més que prevenir riscos
Quan sentim parlar de salut sexual, és fàcil pensar immediatament en preservatius, infeccions de transmissió sexual (ITS), anticoncepció o embarassos. Tots aquests elements en formen part, però limitar la salut sexual només a la prevenció significa deixar fora una part important del benestar.
La salut sexual també implica poder conèixer el propi cos, sentir curiositat, experimentar desig —o no experimentar-lo—, identificar què ens agrada i què no, comunicar-nos, posar límits, canviar d’opinió i construir relacions basades en el respecte. També significa poder accedir a informació fiable i viure el plaer sense culpa, pressions ni estigma.
Per tant, cuidar la salut sexual no consisteix únicament a evitar conseqüències negatives, sinó també a generar les condicions perquè les persones puguin viure la sexualitat de manera positiva, informada i satisfactòria.
Els drets necessiten condicions per poder exercir-se
Posar el cos al centre també ens ajuda a entendre que l’autonomia individual no existeix de manera aïllada. Podem saber què volem i què no, però necessitem entorns que ens permetin expressar-ho i exercir els nostres drets amb seguretat.
Aquí tenen un paper fonamental l’educació sexual integral, l’accés a informació accessible i basada en l’evidència, els serveis sanitaris lliures de judicis i discriminacions, la formació dels equips professionals i les polítiques públiques que protegeixen els drets sexuals.
Així, parlar de responsabilitat individual sense tenir en compte aquestes condicions pot resultar insuficient. La salut sexual també és una qüestió col·lectiva: depèn de les eines, els recursos i els espais que posem a disposició de les persones perquè puguin prendre decisions informades sobre els seus cossos i les seves relacions.
I què passa a la universitat?
L’etapa universitària pot ser un moment especialment important en la construcció de la manera com entenem les relacions, el plaer, els cossos i la sexualitat. Per a moltes persones és una etapa de nous vincles, noves experiències, qüestionament d’idees apreses i presa de decisions relacionades amb la pròpia salut.
Per això, des d’En Plenes Facultats apostem per generar espais on les persones joves puguin parlar de sexualitats sense tabús, moralismes ni judicis. Espais on sigui possible preguntar, compartir dubtes, accedir a informació fiable i parlar tant del plaer com de la prevenció i la reducció de riscos.
A través de l’educació entre iguals, aquestes converses es poden construir des de la proximitat, l’experiència compartida i el respecte, reconeixent que no existeix una única manera correcta de tenir cos, sentir desig, relacionar-nos o viure la sexualitat.
Aquest 4 de setembre: Every Body
El Dia Mundial de la Salut Sexual ens recorda que parlar de salut sexual és parlar de benestar, autonomia, drets, respecte, diversitat i plaer. Aquest 2026, però, la campanya ens convida a anar una mica més enllà i preguntar-nos: quan afirmem que aquests drets són per a tothom, estem incloent realment tots els cossos i totes les experiències?
Des d’En Plenes Facultats volem continuar contribuint a construir espais on la diversitat no sigui una excepció que cal explicar, sinó el punt de partida des del qual entenem la sexualitat.
Perquè, independentment del cos, la identitat, l’orientació, les capacitats, la manera de relacionar-se o el moment vital de cada persona, tothom té dret a viure la seva sexualitat amb informació, autonomia, respecte, benestar i plaer.
La salut sexual és per a tothom. I per a tots els cossos.
