Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, des del Departament de Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat reivindiquem una ètica professional feminista en l’abordatge dels consums de drogues i el dret de les dones a rebre una atenció basada en estàndards de qualitat i perspectiva de gènere.
Els projectes que conformen la línia Drogues & Gènere i altres iniciatives del Departament -Projecte Malva, En Plenes Facultats, Observatori Noctàmbul@s, LasDrogas.info, Connecta i Actua, i altres projectes d’investigació i prevenció- defensem intervencions que acompanyin, escoltin i reconeguin les dones com a subjectes de drets i sabers sobre els seus propis cossos i trajectòries.
Parlar de drogues des d’una perspectiva feminista implica qüestionar la mirada androcèntrica que històricament ha interpretat els consums de les dones des de l’estigma, la moralització o la patologització. Apostem per pràctiques professionals basades en el respecte, l’autonomia i la reducció de danys que reconeguin la complexitat dels consums i els contextos socials en els quals es produeixen.
Els consums de drogues s’entrellacen amb la precarietat, els malestars de gènere, les sobrecàrregues de cura, les violències masclistes i altres desigualtats estructurals. En molts casos, funcionen com a estratègies de supervivència en contextos adversos, sense deixar de reconèixer que també poden vincular-se a espais d’exploració, sociabilitat o plaer.
Una ètica feminista en la intervenció genera espais de confiança i vincle que permeten trencar amb l’aïllament, qüestionar la culpa i anomenar les violències que travessen moltes trajectòries de consum. Intervenir sense qüestionar el sistema és reproduir violències. Aquestes violències s’entrecreuen amb altres eixos de desigualtat com la classe social, l’origen, la racialització, la situació administrativa, l’edat o la diversitat funcional; configurant experiències diferenciades d’exclusió i accés a recursos. També situem les cures al centre de la intervenció. Cuidar no significa vigilar ni castigar, sinó acompanyar processos vitals complexos des del respecte als ritmes i les decisions de cada dona.
En aquest marc, la sororitat i les xarxes de suport entre dones son eines fonamentals. Davant l’individualisme neoliberal, reivindiquem l’organització feminista, l’acompanyament comunitari i la construcció col·lectiva de respostes davant els malestars socials.
En aquest context, ens preocupa especialment l’auge de discursos antiintel·lectuals i de teràpies sense evidència científica que, sota narratives individualistes o de benestar personal, desplacen la responsabilitat dels malestars cap a les pròpies dones i invisibilitzen les causes estructurals que els produeixen. Aquestes propostes, lluny d’empoderar, poden reforçar la culpa, l’aïllament, la revictimització i la despolitització dels malestars de dones i nenes.
Des d’una perspectiva feminista, l’accés a intervencions rigoroses, basades en evidència i amb un enfocament interseccional no és només una qüestió tècnica sinó un dret. La proliferació de pseudoteràpies i discursos que desacrediten el coneixement científic constitueix una forma de vulneració del dret a la salut, especialment quan es dirigeix a dones en situacions de vulnerabilització, lucrant-se en l’intent de les dones de trobar resposta a les situacions que viuen.
En un context d’auge de discursos antifeministes, d’extrema dreta i de reacció davant els drets conquerits, esdevé més necessari que mai defensar enfocaments feministes, basats en evidència i en drets, en les polítiques públiques i en les pràctiques professionals.
Aquest 8M reivindiquem un abordatge feminista de les drogues que posi la vida, les cures, el coneixement rigorós i la dignitat de les dones al centre.
