Avui, 8M, ens hem llevat festeres. Avui, 8 de març, Dia Internacional de les Dones, el Departament de Prevenció de Fundació Salut i Coomunitat reivindiquem el plaer i la llibertat sexual de les dones. Des de la línia #DrogasyGenero i altres projectes afins que integren el Departament (Proyecte Malva, En Plenes Facultats, Observatori Noctámbul@s, lasdrogas.info i altres iniciatives de recerca i prevenció) portem dècades treballant per a la incorporació de la perspectiva de gènere en l’àmbit de drogues i addiccions i avui, 8 de març, ens reivindiquem lliures en un oci nocturn que hauria de ser plaent per a tothom, segur i exempt de violències masclistes.
Lamentablement, i com hem vist amb molta intensitat últimament, no ho és:
Quan usem drogues en contextos d’oci (i en altres entorns), especialment les que no ens corresponen per mandat de gènere (les il·legalitzades, associades al risc i l’experimentació), som penalitzades. Se’ns sanciona per no respondre a les expectatives hegemòniques de la feminitat, per no complir amb el model de “bona noia”, per “no moderar-nos”, per la possibilitat de ser disruptives, per experimentar plaer. A més, si rebem violències i hem consumit alcohol o altres substàncies, se’ns culpabilitza a nosaltres i es justifica als agressors: “això et passa per beure, tu t’ho vas buscar”, escoltem exhaustes. Reivindiquem l’agència i la sobirania corporal per decidir sobre els nostres consums, sobre els nostres cossos, sobre les nostres vides, sense ser jutjades, estigmatitzades ni culpabilitzades.
Quan ocupem l’espai públic i festiu, espai que se’ns ha vetat o limitat per al nostre gaudi, se’ns fa saber contínuament que és un espai al qual no pertanyem. L’assetjament al carrer, la naturalització de les violències sexuals a la festa, la sexualització de les dones en la publicitat dels locals, la nostra cosificació a través dels preus diferenciats per sexe o les “copes gratis” per a nosaltres són estratègies que ens envien un missatge molt clar: som productes de consum, adorns en l’espai públic i subjectes (objectes) envaibles. Reivindiquem el nostre dret a la ciutat i a l’ocupació de tots els espais en condicions d’equitat. El carrer i la nit també són nostres.
Quan ens mostrem com a éssers desitjants i subjectes de plaer, se’ns castiga. No resulta tolerable en una societat patriarcal -que relega la sexualitat femenina al tabú, al silenci, a la passivitat o a la complaença de l’altre-, que experimentem plaer soles, amb les nostres amigues o les nostres amants. L’estigma de “puta” i la sanció si rebem violència torna a fer-se present: “mira com anava vestida”, “això els passa per anar soles (soles = sense homes (!))”, “anava flirtejant amb tots, anava provocant” són creences que estan gravades a foc en l’imaginari col·lectiu i que no ens cansarem de problematitzar. Reivindiquem la nostra llibertat sexual, el posar el consentiment al centre, el valor de la nostra paraula i la credibilitat dels nostres relats, sense que mediïn judicis i qüestionaments masclistes quan denunciem discriminacions i agressions.
Avui, 8 de març, ens hem aixecat festeres. Potser seguim així fins a la nit, potser marxem a casa a descansar. Sigui com sigui, a la festa, a la mani, a la casa… EL PLAER TAMBÉ ÉS NOSTRE.
Visca la lluita feminista!
