L’any passat, 650 000 persones van morir de sida i 1,5 milions van adquirir el VIH, el virus que causa la malaltia. El món no podrà derrotar a la sida mentre es reforci el patriarcat, assegura la líder de l’agència de l’ONU que combat la propagació de la sida, que assegura que el que han de fer els Estats és igualarLa desigualtat de gènere impedirà que el món compleixi els objectius mundials acordats sobre la sida, però un “full de ruta feminista” pot fer que els països tornin a la senda correcta, afirma UNAIDS, l’agència de l’ONU que lidera la lluita contra la malaltia en un informe publicat el dimarts. L’estudi, publicat en vespres del Dia Mundial de la SIDA que se celebra l’1 de desembre de 2022, mostra com la desigualtat de la dona i les normes de gènere perjudicials estan bloquejant la fi de la pandèmia de sida, amb un augment de les noves infeccions i la continuació de les morts en moltes parts del planeta. L’any passat, 650 000 persones van morir de sida i 1,5 milions van adquirir el VIH, el virus que causa la malaltia. “El món no podrà derrotar a la sida mentre es reforci el patriarcat”, va afirmar Winnie Byanyima, directora executiva de ONUSIDA, qui va demanar que s’abordin les diferents desigualtats a les que s’enfronten les dones. “L’únic camí eficaç per a acabar amb la sida, aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible i garantir la salut, els drets i la prosperitat compartida, és un full de ruta feminista”, va afirmar i va afegir que “les organitzacions i els moviments pels drets de les dones ja estan en primera línia realitzant aquesta audaç labor. Els líders han de secundar-los i aprendre d’ells”.
Les “perilloses desigualtats” que afecten les dones
Segons l’informe Les desigualtats perilloses, en les zones amb una alta càrrega de VIH, les dones que sofreixen violència de parella tenen fins a un 50% més de possibilitats de contreure el virus. Durant el període comprès entre 2015 i 2021, només el 41% de les dones casades d’entre 15 i 24 anys de 33 països podien prendre les seves pròpies decisions en matèria de salut sexual. Els efectes que la desigualtat de gènere presenten en els riscos que corren les dones enfront del VIH són especialment pronunciats a l’Àfrica subsahariana, on les dones van representar el 63% de les noves infeccions per VIH en 2021. A més, les adolescents i les dones joves d’entre 15 i 24 anys de la regió tenen tres vegades més probabilitats de contreure el VIH que els seus homòlegs masculins.
UNAIDS ARXIU: Invertir en educació pot protegir les dones i nenes del VIH.
Una qüestió de poder
El factor determinant és el poder, afirmen els responsables de ONUSIDA, citant un estudi que mostren com la vulnerabilitat de les nenes a la infecció pel VIH es redueix fins a un 50% si se’ls permet romandre a l’escola i completar l’educació secundària. “Quan això es reforça amb un paquet de suport a l’apoderament, els riscos de les nenes es redueixen encara més”, van dir els experts de l’agència. “Els líders han de garantir que totes les nenes estiguin escolaritzades, que estiguin protegides de la violència, que sovint es normalitza fins i tot a través dels matrimonis de menors, i que tinguin vies econòmiques que els garanteixin un futur esperançador”, contínua l’informe de ONUSIDA. Mentrestant, les “masculinitats perjudicials” desanimen als homes a buscar atenció. Només el 70% dels homes que viuen amb el VIH accedien al tractament en 2021, en comparació amb el 80% de les dones. “Augmentar els programes de transformació de gènere en moltes parts del món és clau per a detenir la pandèmia”, assenyala l’informe.Vides joves en perill
La desigualtat en l’accés al tractament entre els/les adults/adultes i els/les nens/nenes també estan frenant la resposta a la sida. Encara que més de les tres quartes parts dels/les adults/adultes que viuen amb el VIH reben teràpia antirretrovírica, poc més de la meitat dels/les nens/nenes reben aquest medicament que salva vides. L’any passat, els/les nens/nenes van representar només el 4% de les persones que viuen amb el VIH, però el 15% de totes les morts relacionades amb la SIDA. La discriminació, l’estigmatització i la criminalització de les poblacions clau també estan costant vides, va afegir ONUSIDA. Una nova anàlisi mostra que no s’ha produït un descens significatiu de les noves infeccions entre els homes homosexuals i altres homes que tenen relacions sexuals amb homes, tant a la regió d’Àfrica occidental i central com a la regió oriental i meridional del continent. Enfront d’un virus infecciós, el fet de no avançar en les poblacions clau soscava tota la resposta i ajuda a explicar l’alentiment en la lluita contra la malaltia.Es pot atallar la desigualtat
L’informe també revela que la lluita contra la desigualtat és possible. Per exemple, a pesar que les enquestes solen posar de manifest una menor cobertura de serveis entre les poblacions clau, tres comtats de Kenya han aconseguit una major cobertura de tractament del VIH entre les treballadores del sexe que entre les dones en general. Els països saben què fer per a acabar amb les desigualtats, va dir Byanyima, que va enumerar una sèrie d’accions per a això, com:- garantir que totes les nenes vagin a escola
- abordar la violència de gènere i fer costat a les organitzacions de dones
- promoure les masculinitats sanes per a substituir els comportaments nocius que agreugen els riscos per a tots
- garantir que els serveis per als/les nens/nenes que viuen amb el VIH arribin a ells i satisfacin les seves necessitats, tancant la bretxa del tractament per a acabar amb la sida en els/les nens/nenes
- despenalitzar a les persones que mantenen relacions homosexuals, als professionals del sexe i als consumidors de drogues i invertir en serveis dirigits per la comunitat que permetin la seva inclusió
Igualar beneficia a tots/totes
L’informe mostra a més que el finançament dels/les donants està contribuint a impulsar un major finançament per part dels governs. No obstant això, es necessiten urgentment noves inversions per a fer front a les desigualtats, especialment en un moment en què molts països més rics estan retallant l’ajuda a la salut mundial. Augmentar el suport és fonamental per a tornar a posar en marxa la resposta a la sida. “El que han de fer els líders mundials és molt clar”, va dir Byanyima. “En una paraula: igualar. Igualar l’accés als drets, igualar l’accés als serveis, igualar l’accés a la millor ciència i medicina. Igualar no sols ajudarà als marginats. Ajudarà a tots”. Un llarg camí per recórrer per a protegir els vulnerables. També en vespres del Dia Mundial de la SIDA, l’activista del VIH i membre de la junta directiva de ONUSIDA, Maureen Murenga, va compartir un poderós testimoniatge personal per a encoratjar una major urgència en la lluita contra la malaltia. Referint-se a l’informe de ONUSIDA sobre com la desigualtat de gènere frena l’avanç de la lluita contra la malaltia, Murenga va dir que és realment trista. “Quan em van diagnosticar el VIH fa 20 anys jo era una adolescent i una dona jove i vaig pensar que 20 anys després estaríem contant una història diferent i no la mateixa trista història”, va dir als periodistes a Ginebra.Desafiaments del tractament
Murenga, ciutadana de Kenya que representa a les comunitats que viuen amb el VIH, va enfrontar hostilitat i estigma quan li van diagnosticar el virus a principis de la dècada de 2000. A través de la seva organització, la Fundació Lean on me, les adolescents i dones joves que viuen amb el VIH reben atenció i suport, però va assenyalar que la desigualtat persisteix en l’enfocament mundial del tractament i la prevenció. “Encara estem veient moltes infeccions noves”, va dir. “Significa que el tractament no està arribant a tots i que on existeix, la gent no el segueix”. No obstant això, s’han aconseguit avanços, particularment en la identificació d’infeccions, va dir Murenga, recordant el turment de la seva espera per un diagnòstic i el fet que necessitava fer-se la prova cinc vegades abans de poder acceptar que tenia el VIH. D’acord amb ONUSIDA, les adolescents i les dones joves de 15 a 24 anys tenen tres vegades més probabilitats de contreure el VIH que els adolescents i els homes joves a l’Àfrica subsahariana.Font original:news.un.org
