Sens dubte, la violència contra les dones és l’expressió més dramàtica de la desigualtat de gènere en el món i, des de 1995, en la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona celebrada a Pequín, és considerada com un dels principals temes de preocupació mundial que tant la normativa internacional com europea i estatal han anat incorporant.
Les violències contra les dones són també una amenaça per a la salut pública mundial i, en condicions d’emergència com l’actual pandèmia COVID-19, tendeixen a augmentar. Davant tals circumstàncies, les universitats han de posar èmfasis a fer visible la persistència de les violències i pal·liar el seu impacte.
Com en qualsevol altre àmbit de la nostra societat, en les universitats també es viuen diferents formes de violència i discriminació basades en les relacions asimètriques de poder entre dones i homes, podent ser aules i campus escenaris de conductes sexistes i violències sexuals. Es tracta, sens dubte, d’un problema per als governs universitaris que, davant la falta de denúncies formalitzades, pot fàcilment percebre’s com una cosa puntual, fortuït o esporàdic, la qual cosa invisibilitza, o almenys minimitza el fenomen.La dificultat d’arribar a tota la comunitat universitària perquè conegui el posicionament contra les violències masclistes dels òrgans de govern universitaris, el desconeixement de les estructures de suport amb què pot comptar la persona que sofreix una agressió masclista, la normalització de les conductes sexistes, el sentiment de culpa i la por de denunciar de les víctimes, la falta de mentores o acompanyants, procediments d’excessiva complexitat, l’hostilitat de l’agressor i el seu entorn i els efectes perversos que la denúncia pot implicar en la carrera professional o acadèmica, són algunes de les causes de la invisibilitat d’aquesta mena de violències en el si de les universitats. El compromís ferm i contundent en les declaracions institucionals contra la violència masclista, la formació i sensibilització en la matèria per a tot el personal que treballa en les universitats, especialment la formació específica de les persones que integrin les comissions derivades dels protocols d’actuació davant l’assetjament sexual i per raó de sexe, la difusió i projecció del treball de les Unitats d’Igualtat com a estructures universitàries orientades a lluitar contra les agressions masclistes, els protocols d’actuació enfront de l’assetjament sexual i per raó de sexe senzills i amb procediments àgils i no dissuasius ni *revictimizadores per a qui sofreixi una agressió d’aquesta naturalesa, són instruments essencials per a lluitar contra les violències masclistes dins de les universitats. Per a això és imprescindible que les universitats disposin de recursos humans i materials suficients i permanents, resultat d’una distribució equitativa i racional dels recursos del Pacte d’Estat (acció vuitena), facilitant amb això la realització d’estudis i informes d’impacte dels diferents indicadors d’assetjament i agressions en el seu àmbit de competència. Les universitats, com a generadores i transmisores de coneixement i valors, han de ser referents en el compromís de fer efectiu el principi d’igualtat i l’erradicació de les violències contra les dones. No donar l’esquena a la realitat és el primer pas. Per a les universitats, contribuir a un món més just, és tant un repte com un deure inexcusable.
Les universitats sotasignades formen part de la Xarxa d’Unitats d’Igualtat de Gènere de les Universitats Espanyoles per a l’Excel·lència Universitària
Universidad de Alcalá Universidad de Alicante Universidad de Almería Universitat Autònoma de Barcelona Universidad Autónoma de Madrid Universitat de Barcelona Universidad de Burgos Universidad de Cádiz Universidad de Cantabria Universidad Carlos III Universidad de Castilla La Mancha Universidad Complutense de Madrid Universidad de Córdoba Universidade da Coruña Universidad de Deusto Universidad de Extremadura Universitat de Girona Universidad de Granada Universidad de Huelva Universitat de les Illes Balears Universidad Internacional de Andalucía Universidad de Jaén Universitat Jaume I Universidad de La Laguna Universidad de La Rioja Universidad de Las Palmas de Gran Canaria Universidad de León Universitat de Lleida Universidad Miguel Hernández Universidad de Málaga Universidad de Murcia Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) Universitat Oberta de Catalunya Universidad de Oviedo Universidad Pablo de Olavide Universidad del País Vasco/ Euskal Herriko Unibertsitatea Universitat Politècnica de Catalunya Universidad Politécnica de Cartagena Universidad Politécnica de Madrid Universitat Politècnica de València Universitat Pompeu Fabra Universidad Pública de Navarra Universidad Rey Juan Carlos Universitat Rovira i Virgili Universidad de Salamanca Universidade de Santiago de Compostela Universidad de Sevilla Universitat de València Universidad de Valladolid Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya Universidade de Vigo Universidad de Zaragoza Descàrrega el Manifest aquíManifest redactat i publicat per Xarxa d’Unitats d’Igualtat de Gènere per a l’Excel·lència Universitària (RUIGEU) el 20 de novembre 2020 per a RUIGEU
Font original: RUIGEU
