Avui, 8 de març, Dia Internacional de les Dones, el Departament de Prevenció de Fundació Salut i Comunitat reivindiquem la lluita feminista. Des de la línia #DrogasyGenero i altres projectes afins que integren el Departament (Projecte Malva, En Plenes Facultats, Observatori Noctàmbul@s, Las drogas.info i altres iniciatives de recerca i prevenció) portem dècades treballant per a la incorporació de la perspectiva de gènere en l’àmbit de drogues i addiccions i avui, 8 de març, és un dia important.
El 8 de març és un dia de reivindicació, protesta i activisme per diferents motius. Cada any ens posicionem en contra de l’estigma i sanció social que reben les dones usuàries dels nostres serveis per qüestió de gènere, una sanció que perpetua des de la lògica androcèntrica dels serveis i des de mirades prejudicioses des de l’hegemonia social. Però enguany volem parlar de nosaltres: les treballadores del sector social, qui ens desenvolupem professionalment en un sector que està altament precaritzat i -no casualment- feminitzat.
La segregació horitzontal característica de les societats patriarcals marca la concentració generitzada de persones en determinats sectors de l’ocupació laboral: les dones acostumem a protagonitzar els treballs de cures i d’atenció a les persones, feines invisibilitzades i poc valorades socialment però que, com assenyalen les economistes feministes, són la base perquè una societat funcioni, són essencials, són fonamentals: sense cures no hi ha vida. Malgrat això, les treballadores del tercer sector, amb un 90% dels serveis externalitzats (moltes vegades sota criteris que no garanteixen la qualitat dels serveis, sinó l’abaratiment de costos): cobrem un 30% menys que el sector públic; el salari més baix del conveni d’acció social és menor que el salari mínim interprofessional; els nostres contractes es caracteritzen per un alt grau de temporalitat, la qual cosa dificulta la nostra estabilitat; i un llarg etcètera de precarietats i despropòsits que només perpetuen les desigualtats de gènere i d’altres com ara la procedència o la classe.
La segregació vertical dificulta l’accés de les dones a llocs de direcció, coordinació o lideratge, fomenta la infravaloració de les nostres competències, afavoreix condicions laborals més precàries i empobridores i continua reforçant la jerarquia masclista.
En resum: al sector social treballem patint les conseqüències més feroces del sistema patriarcal i capitalista. Descuidar el sector és descuidar els drets de moltes persones. Descuidar el sector és descuidar les dones.
És per això que aquest 8 de març de 2023 sortim als carrers: per reivindicar que sense dones no hi ha economia, ni justícia, ni vida; per posar al centre el benestar de les persones front als beneficis financers; per exigir la dignificació de les nostres condicions i la inversió de recursos per aconseguir-ho. Aquest 8 de març sortim als carrers per continuar lluitant i també per continuar celebrant: el poder ens vol tristes i submises, però alegres i combatives ens tindrà. Visca la lluita feminista!
