És inevitable. Cada cert temps, es llegeix un nou avanç, una nova troballa prometedora per al control i fins i tot la cura de la infecció per VIH. Però, mentre les publicacions sobre aquests avanços -que normalment es donen en animals o en les fases més primerenques de la recerca en humans- se succeeixen, en paral·lel amb l’avanç en farmacologia que permet somiar amb un tractament antirretroviral no diari en un futur, la realitat s’obstina a tirar un gerro d’aigua freda en forma de dades estadístiques.
Així, encara s’infecten més persones al món de les quals reben tractament antirretroviral. Amb aquesta tendència, invertir el curs de l’epidèmia sembla una missió impossible. I es posa de manifest que, ara més que mai, és necessari centrar-se en la prevenció de la infecció i la transmissió del virus, sense menyspreu a la resta de recerca.
Per aquesta raó, se celebra a Ciutat del Cap (Sud-àfrica) la primera conferència científica dedicada exclusivament a la prevenció biomèdica del VIH, Recerca en VIH per a la prevenció (HIV R4P, de les seves sigles en anglès), a la qual assistiran més d’1.300 persones i en la qual es presentaran els últims avanços entorn de la prevenció de la infecció.
“Estem perduts en la direcciócorrecta?”, es preguntava ahir en un seminari per a periodistes previ a la reunió Helen Rees, del Wits Reproductive Health and HIV Institute de Johannesburg (Sud-àfrica) i una de les coanfitriones del congrés. La direcció correcta sembla clara des que, en 2010, Science nomenés troballa científica de l’any a l’estudi que mostrava que l’administració immediata, amb independència de la càrrega viral, d’antirretrovirals a persones seropositives amb parelles seronegatives, reduïa en un 96% el risc de transmissió del virus.
Però perquè tots els seropositius prenguin tractament antirretroviral hi ha una sèrie de barreres que cal superar, va assenyalar Rees. En primer lloc, els obstacles econòmics, en un moment en què, segons va ressenyar, un dels organismes que més finançaven, PEPFAR, “està de mal borràs”, alguna cosa similar al que els ocorre a moltes altres entitats d’aquest tipus. Però, a més, és important reconèixer que la infecció no es transmet a tots els grups per igual. Com a mostra, una dada de la seva pròpia ciutat. Encara que la taxa d’infecció per VIH és extremadament elevada a Sud-àfrica, propera al 20%, és en alguns grups de risc on els nivells es disparen. En les treballadores sexuals de la capital, per posar solament un exemple, s’arriba al 80%.
Per aquesta raó, la investigadora va destacar que no solament es tracta d’administrar antirretrovirals, sinó de combinar totes les estratègies que han mostrat eficàcia per a la prevenció, a saber: la teràpia preexposició, que ha mostrat la seva eficàcia en diversos grups però que, va puntualitzar Rees, no ho ha fet encara en el grup pel qual seria més necessari a Àfrica, les dones joves; la circumcisió, que ha demostrat sense fissures la seva utilitat i que, malgrat això, amb prou feines ha arribat a una quarta part dels adults que podrien beneficiar-se d’ella i el tractament de malalties de transmissió sexual, que ha demostrat influir positivament en la reducció de la transmissió del VIH.
Per Rees, és en aquestes mesures en les quals cal gastar els diners destinats a la prevenció. L’experta creu que hi ha alguna cosa “en el que s’està fallant” i és en la comunicació. “El que és clar que no funciona, i se segueix fent, és dir-li a les dones que no es poden fiar de ningú i que han d’utilitzar perservatiu perquè mai se sap, aquest missatge no redueix la transmissió”, va apuntar.
Un dels autors de l’estudi que va demostrar com l’administració de tractament antirretroviral reduïa la transmissió de la infecció, Myron Cohen, de la University of North Carolina, va alertar per la seva banda d’altres barreres per a la implantació generalitzada d’aquesta mesura de prevenció. Ni l’inici precoç dels possibles efectes secundaris, ni el possible increment de despesa absoluta ni la hipotètica possibilitat de desenvolupament de resistències li semblen a aquest investigador raons suficients per no posar en tractament “quan vulguin” a qualsevol persona infectada pel VIH. Així, l’expert va denunciar que en països com Regne Unit encara cal esperar a una càrrega viral determinada per començar la teràpia (a Espanya es pot iniciar abans en funció de la decisió del metge), encara que va predir que aquests límits aviat cauran pel seu propi pes. “Tothom hauria de ser tractat immediatament”, va resumir.
Les vacunes també van a protagonitzar part d’aquest congrés. La investigadora Mary Marovich, de l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses d’EUA (NIAID) va explicar com porten anys intentant replicar els resultats de l’única vacuna que, fins al moment, ha demostrat eficàcia (encara que limitada), la RV144. Finalment, nou llocs a Sud-àfrica són a punt de tornar a provar el compost amb lleugeres modificacions, alguna cosa sobre el que hi haurà notícies en els propers dies.
Font: elmundo.es
