Una anàlisi conclou que encara que les persones que consumeixen més drogues i alcohol tenen més relacions sexuals, no existeix una relació de causa i efecte.
Mark Renton, l’heroïnòman que interpreta Ewan McGregor en Trainspotting, descriu en aquesta pel·lícula el poder d’algunes drogues per segrestar la voluntat: “Jo vaig triar no triar la vida: jo vaig triar una altra cosa. I les raons? No hi ha raons. Qui necessita raons quan tens heroïna?” Renton justificava amb aquesta explicació el contrasentit del seu hàbit autodestructivo, però per a alguns científics no és suficient. George Richardson, professor de la Universitat de Cincinnati (EUA), ha buscat en l’evolució altres motius per a un mal costum omnipresent en totes les societats humanes i en totes les èpoques.
La influència no existeix, salvo de forma molt lleugera amb l’alcohol, que augmenta les probabilitats de tenir sexe, i amb la marihuana, que les redueix.
Prenem tot tipus de substàncies com l’alcohol, la marihuana o els bolets alucinógens malgrat les ressaques que ens deixen, el risc de quedar enganxats i els danys per a la salut a llarg termini. Algunes drogues, no obstant això, tenen efectes positius. El cafè o la coca fan desaparèixer la sensació de fatiga i l’apetit, els sedants hipnòtics com l’alcohol alleugen l’ansietat i els analgésics com l’opi calmen el dolor, produeixen eufòria i aplaquen la diarrea. Fins i tot el tabac pot tenir el seu costat beneficios. Un estudi amb la tribu Aka, un poble de caçadors recol·lectors centrafricà, va mostrar que els qui fumaven sofrien menys infeccions per paràsits freqüents en aquell grup que els que no ho feien. I alguna cosa similar s’ha observat amb l’ús de marihuana.
Al costat d’aquests enfocaments pragmàtics, Richardson va plantejar que l’ús de psicotrópics podia incrementar les possibilitats de tenir sexe. Alguns investigadors ja havien trobat correlacions entre el consum de drogues i una major activitat sexual i un major nombre de parelles sexuals. No obstant això, com explica l’investigador nord-americà, aquesta correlació no implica que siguin les drogues les que millorin les possibilitats d’aparellament.
En un article que publica en la revista Evolution and Human Behaviour al costat d’investigadors de les universitats de Nevada (EUA) i Macau (Xina), Richardson recorda alguna de les hipòtesis que s’han proposat per justificar una selecció natural de trets en principi negatius com la tendència a beure molt. La primera proposa que el consum excessiu d’alcohol va ser seleccionat indirectament en afavorir la impulsividad i l’agressivitat, que va poder ser útil per als humans prehistòrics a l’hora de competir per recursos en temps d’escassetat i buscar nous territoris en els quals prosperar. Alguns estudis amb macacos han observat que els individus amb nivells baixos de serotonina són més impulsius, abandonen el seu grup abans que la resta i sofreixen una mortalitat prematura més elevada. No obstant això, també tenen un major èxit reproductiu quan són més joves.
En una tribu africana s’ha observat que fumar els serveix per combatre els paràsits.
Una altra possibilitat explorada per altres científics suposa que el consum de substàncies és una parenceria de força, inútil com la cua gegantesca d’un paó, però vàlid per demostrar que es té tant poder que no importa malgastar-ho. Una tercera opció planteja que la utilitat de les drogues s’aconsegueix a través de la modulació de l’activitat cerebral. Si no es prenen en quantitats excessives, poden incrementar la cerca natural de recompenses, concentrant l’atenció, la memòria i la motivació al servei de nous recursos entre els quals s’inclourien potencials objectius sexuals.
Per tractar de dirimir si el vincle entre l’ús de drogues i l’èxit sexual és causal o no, Richardson i els seus companys van emprar equacions estructurals i van creuar dades nord-americanes a escala nacional. La seva conclusió és que la influència no existeix, salvo de forma molt lleugera amb l’alcohol, que augmenta les probabilitats de tenir sexe, i amb la marihuana, que les redueix. “El que hem observat és que, probablement, la gent que de per si mateix va a tenir més parelles sexuals té més tendència a prendre drogues”, apunta Richardson. “Pot tenir a veure amb la tendència d’aquestes persones a buscar noves sensacions”, afegeix. L’investigador explica que ara vol ampliar el camp d’interès del seu estudi per comprovar si existeix una relació entre el consum d’alcohol i les nostres relacions socials. “Crec que encara que de vegades pugui donar la sensació de que beure ens serveix per tenir més amics, és probable que no sigui així”, apunta. Ara està plantejant estudis amb bessons idèntics per aïllar la influència exclusiva de l’alcohol en la nostra sociabilitat.
Font: elpais.com
