El Ministerio de Universidades ha publicat els resultats de l’estudi sobre “
La salut mental en l’estudiantat de les universitats espanyoles”.
La salut mental dels i les joves universitàries s’ha convertit en un tema de creixent preocupació. En els últims anys s’han identificat baixos nivells de benestar emocional d’alguns sectors de la població, especialment agreujats pels efectes de la pandèmia de la COVID-19, que plantegen implicacions preocupants des del punt de vista de la Salud Pública.
La crisi sanitària global ha posat de manifest la importància d’abordar els problemes de salut mental en la població universitària, especialment pel que fa a la socialització i al creixement personal i col·lectiu.
Al març de 2022, el Ministerio de Universidades, dirigit per Joan Subirats, i el Ministerio de Sanidad, a través de la Dirección General de Salud Pública, a càrrec de Pilar Aparicio, van establir un grup de treball intern, en el qual han participat representants de CRUE Universitats Espanyoles i del CEUNE, amb l’objectiu de realitzar un diagnòstic detallat sobre la situació de la salut mental de l’estudiantat universitari a Espanya. Un estudi que neix amb la finalitat de tenir una foto exhaustiva d’aquest col·lectiu, en col·laboració amb el Centre de Salut Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM) i la Cooperativa Aplica.
S’han realitzat dues anàlisis, un de caràcter quantitatiu i un altre qualitatiu. D’una banda, l’anàlisi quantitativa, realitzat per CIBERSAM i coordinat pel Dr. Rafael Tabarés i el Dr. Vicent Balanzá, té com a fi el descriure la prevalença dels problemes de salut mental en l’estudiantat de les universitats públiques i privades espanyoles, per a poder disposar de dades globals reals de la situació avui dia. Per a això, s’han realitzat dues enquestes a nivell nacional en dos períodes diferents del calendari acadèmic. La fase I es va realitzar del 2 de novembre al 14 de desembre 2022, mentre que la fase II es va dur a terme del 12 abril al 22 de maig 2023. En aquestes dues enquestes, s’han inclòs variables d’interès (demogràfiques, aïllament social, relacionades amb els estudis, raons subjectives per al malestar, etc.), a través de la implementació de qüestionaris per al garbellat de símptomes d’ansietat i depressió, abús d’alcohol i altres substàncies, pensaments i conductes suïcides, entre altres.
En relació amb les variables de salut mental, un/una de cada dos estudiants universitaris que van contestar l’enquesta presentava símptomes depressius i d’ansietat moderada o greu en les últimes dues setmanes. És de destacar que, en les dues fases de l’estudi, les estudiants de sexe femení van presentar de manera significativa un major percentatge de símptomes depressius, ansietat i insomni clínic o greu i un percentatge menor de consum de risc d’alcohol, comparades amb els estudiants de sexe masculí.
En aquest estudi, la prevalença de pensaments suïcides durant les dues setmanes prèvies és d’un/una de cada cinc estudiants, aproximadament.
Quant als antecedents de salut mental, és de destacar que, en totes dues fases de l’estudi, el 17% dels/les estudiants de la primera i segona fase de l’enquesta va declarar que algun professional mèdic li havia prescrit tranquil·litzants, ansiolítics, antidepressius o hipnòtics en el quadrimestre anterior.
D’altra banda, l’estudi qualitatiu, realitzat per la Cooperativa Aplica, ha tingut com a objectiu identificar els recursos que contribueixen a millorar les capacitats de l’estudiantat per a tenir bona salut i benestar, a més de mostrar les barreres que limiten aquestes capacitats i les estratègies de millora del benestar emocional en l’estudiantat universitari.
En l’estudi existeixen vuitanta-sis propostes realitzades per l’alumnat per a millorar el seu benestar emocional i que han estat agrupades i sintetitzades.
Algunes propostes de millora que l’alumnat demanda són:
- Agilitzar els tràmits de les beques i els terminis de resolució.
- El foment d’espais de trobada per a l’alumnat.
- Accés àgil a la informació dels serveis universitaris i reducció de la burocràcia.
- Garantir les necessitats especials de les persones amb discapacitat d’accés a l’aula.
- Fomentar la formació continuada de l’equip docent.
- Mantenir una ràtio adequada a l’aula i els grups reduïts faciliten l’accés a una relació amb el professorat més pròxima i de major confiança.
- Establir protocols preventius contra la discriminació i l’assetjament.
- Cuidar el tracte en el canvi de nom de les persones trans i intersexuals.
- Fomentar les pràctiques externes i augmentar el contingut pràctic en els plans d’estudi.
- Fomentar trobades a nivell estatal i promoure fòrums de trobada per a compartir experiències que millorin la vida en la universitat.
Tot aquest procés consultiu i d’anàlisi busca oferir a tots els actors implicats en el sistema universitari una guia per a dissenyar polítiques que beneficiïn la salut mental de l’estudiantat, animant a més a la realització d’altres anàlisis que ampliïn la informació sobre la situació i que generin recomanacions útils per a la comunitat universitària.
És important recordar que la salut mental és un dret humà fonamental, i que totes les persones, independentment de la seva edat o condició social, tenen dret a una atenció i protecció adequades. És per això, que, des de les tutories i l’assessorament, a l’orientació psicopedagògica i la cura de la salut mental i emocional, formen part de la nova Llei orgànica del Sistema Universitari (LOSU).
Descàrrega l’estudi aquí
Font original: universidades.gob.es
