Foto: Pexels / Hakeem James, CC BY

La sexualitat és un element inherent a l’ésser humà. En les diferents cultures i al llarg del temps les persones han variat la seva manera de relacionar-se. És així com la manera d’experimentar i de concebre el cos s’ha transformat a través dels anys fins als nostres dies.

Històricament, la perspectiva femenina sobre la sexualitat ha estat silenciada i reduïda únicament a la funció reproductora, ja que les dones eren considerades simples objectes sexuals. Per això és necessari visibilitzar la labor realitzada per un conjunt de figures femenines, rellevants i pioneres en matèria de gènere, educació i salut sexual. Elles van ser les encarregades de donar veu a un moviment per a convertir la sexualitat en una àrea oberta i en construcció.

El plaer femení i la maternitat lliure

En primer lloc, una d’aquestes dones protagonistes indiscutibles de la història va ser la religiosa alemanya Hildegarda Von Bingen (1098-1179), considerada la primera dona a descriure l’orgasme femení. En el seu llibre Causa est curae va afirmar que les dones també sentien plaer.

L’Univers, del Scivias-Codex de Hildegarda de Bingen, 1165.

 The York Project

Més endavant, a l’Espanya del segle XVIII destaca Luisa Rosado (1770), una matrona amb àmplia experiència en l’art del part. La idea de publicitar els seus serveis mitjançant cartells li va portar a enfrontar-se al Protomedicato (tribunal format per protomédicos i examinadors, que reconeixia la suficiència dels qui aspiraven a ser mèdics). Va succeir en una època en la qual els cirurgians van començar a atendre els parts i rampell aquesta disciplina es convertiria també en un àmbit mèdic masculí. Per la seva gosadia, els metges de la cort de Carles III van veure fins i tot amenaçada la seva posició privilegiada.

Posteriorment, Margaret Sanger (1879-1966), una infermera i activista a favor de l’educació sexual, va fundar la ‘Lliga Estatunidenca per al Control de la Natalitat’. Considerava que, per a aconseguir la igualtat de la dona, era necessària una maternitat lliure. Va ser una figura emblemàtica en la defensa dels drets reproductius i la legalització de l’avortament. Va publicar pamflets sobre l’ús de mètodes anticonceptius, prohibits en aquella època per les Lleis de Comstock. No obstant això, el seu llegat no està exempt de controvèrsies per les seves connexions amb el moviment eugenèsic.

De l’ús d’anticonceptius a la reproducció assistida

En la mateixa línia, Marie Stopes (1880-1958) va ser la primera dona doctorada en la Universitat de Manchester i defensora dels drets de les dones. Va publicar un dels primers manuals moderns que explicaven l’ús de mètodes anticonceptius. En el seu llibre Married Love (1918) parlava sobre la sexualitat femenina, l’exploració física i mental i la igualtat entre homes i dones, fet pel qual va ser censurat. Però la seva faceta combativa convivia amb les seves intencions a favor de l’eugenèsia i d’un ideal supremacista.

En el món de la reialesa, Marie Bonaparte (1882-1962) va ser una princesa francesa que va rebutjar el rol de submissió femenina. Va sentir curiositat pel seu propi cos i va buscar respostes per a explicar el plaer sexual femení. Va realitzar estudis sobre l’estimulació del clítoris i l’orgasme i en 1950 va publicar el seu llibre Sexualitat femenina. És considerada una dona revolucionària i precursora de la recerca sexual, en una etapa en la qual aquesta esfera continuava sent molt patriarcal.

Hildegart Rodríguez Carballeira (1914-1933) era concebuda com a model de dona del futur. Als 11 anys ja impartia conferències sobre sexualitat i feminisme. Era defensora de l’avortament i de l’educació lliure. Destacava el seu activisme en el moviment per l’emancipació de la dona i va ser elegida com a secretària de la ‘Lliga Espanyola per a la Reforma Sexual’.

Educación Sexual (Hildegart Rodríguez Carballeira, 1931).

Wikimedia Commons

L’assoliment de Miriam Menkin (1901-1992) en realitzar la primera fertilització d’un òvul in vitro en 1944 marcaria el començament d’una nova era reproductiva. En aquest àmbit també destaca Jean Purdy (1946-1985), infermera i embrióloga britànica pionera en el tractament de la fertilitat. Ella va ser l’encarregada de transferir l’embrió en estat de blastòmer a l’úter matern, però tristament la seva contribució mai va ser reconeguda públicament.

Anatomia del clítoris i altres mites

El llibre L’informe Hite (1976) és una obra clau del feminisme i la sexualitat. Compte la història de Shere Hite (1942-2020), la dona que es va atrevir a preguntar el que ningú havia preguntat abans. Va aconseguir que 3 500 dones escrivissin sobre les seves experiències sexuals. Va desmentir un dels grans mites de la sexualitat, que deia que la majoria de dones només podien aconseguir l’orgasme a través del coit. La seva insistència que s’escoltés les dones va ser innovadora, va trencar tabús i va escandalitzar al món heteronormatiu.

Shere Hite en 1981. Wikimedia Commons / Bernard Gotfryd

Helen O’Conell (1962), especialitzada en urologia, va ser la primera dona a descriure l’anatomia completa del clítoris, la seva vascularització i innervació. Les seves recerques han estat centrades en l’únic òrgan humà dissenyat per al plaer, mostrant quina és la forma i la grandària de cadascun dels seus components.

La sexualitat femenina havia estat tancada en la vergonya i el desconeixement des del principi dels temps, però elles van trencar amb les normes establertes, promovent una sexualitat més igualitària i lliure. Amb els seus discursos van aconseguir que la diferència sexual entre homes i dones no fos ignorada. A més, es van negar a acceptar la idea que les dones només havien de complaure als homes i no experimentar plaer.

 

Notícia redactada per Sagrario Gomez Cantarino i Inmaculada García-Valdivieso Jiménez, el 5 d’abril de 2022 per a The Conversation.

Llegeixi el original.

Traduït al català per En Plenes Facultats