La meva experiència com a voluntària al Projecte “En Plenes Facultats” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha suposat una gran eina per enfrontar temes comuns i quotidians, sobretot en aquesta edat de jove adulta en què em trobo, temes que moltes vegades passen a ser tabús o difícils de tractar amb naturalitat.
Habitualment, en el projecte es dissenyen i duen a terme activitats preventives als campus universitaris, però en aquest cas en concret, la presencialitat es va combinar amb sessions en línia, realitzant les persones participants una campanya digital com a projecte final.
La idea del curs, impartit durant la primera setmana de febrer d’aquest any al campus de la Universitat Carles III de Madrid (UC3M), va ser fomentar i fer arribar l’ús d’informacions responsables i de qualitat en temes de drogues i sexualitats.
La part teòrica es va centrar principalment a explicar qüestions bàsiques relatives a aquests continguts ia resoldre dubtes o destapar mites… Es tracta de mites sobre qüestions en què persones generalment estem massa cohibides per preguntar des de la sinceritat, la curiositat i les ganes de formar-nos .
El recorregut va ser variat: tipus de substàncies, modalitats concretes (i recentment classificades) de trobades sexuals, hàbits de més risc, problemàtiques comunes, noves identitats i models de prevenció i cures. El contingut es va impartir amb total naturalitat i, sobretot, amb una immensa escolta activa i sense prejudicis per part de les ponents, cosa que va fer que per als qui érem a l’aula fos també un espai segur i de confiança. A més, durant les sessions, van tenir lloc algunes activitats, en què les persones voluntàries també hi vam participar, vam donar la nostra opinió o vam influir en allò impartit, a través de dinàmiques de grup actives.
Si bé les activitats van ser àgils i divertides, per mi la part més interessant del curs va ser realitzar el projecte final. En el disseny de la campanya preventiva digital vam tenir total llibertat per tractar el tema que més interessant ens hagués semblat o que més ens hagués cridat latenció.
Hi va haver grans idees com anuncis promocionals per a plataformes com YouTube i vídeos curts com els que es difonen a TikTok, en què el contingut sol ser amè. En el meu cas, vaig fer una campanya, juntament amb una companya, en què vam dissenyar cartells amb eslògans curts i cridaners que feien referència al tema de sexualitats, en concret a la indústria pornogràfica i els seus perills.
A la part baixa del cartell, a més del logotip d’EPF i de la universitat, hi havia un codi QR escanejable que portava directament a un dels episodis de podcast pujats a la plataforma de podcast iVoox.
Com a conclusió final i des de la meva pròpia experiència, l’important en aquest tipus de projectes és generar una discussió al final i que el tema “es posi realment damunt la taula” perquè, cada cop, a les converses hi hagi menys tabús.
L’objectiu amb aquest treball va ser cridar l’atenció de tota mena de persones, ja fossin oients que tenen la possibilitat de canviar segons quines realitats de les que formen part o persones interessades en el tema que poguessin compartir o no l’opinió que es donava al mateix.
A més, el podcast va ser una conversa entre quatre joves universitàries, mentre fèiem un trajecte amb cotxe, ofert a través d’un format diferents i aconseguint que el contingut no només fos interessant, sinó que les opinions també fossin accessibles, familiars i útils a altres persones.
Font original: Fundació Salut i Comunitat
