Més enllà del clàssic porro, sabem que el cànnabis, el que coneixem com a marihuana, té propietats terapèutiques amb menys efectes adversos que molts medicaments. Però, per a què serveix realment? Com pot utilitzar-se? És realment una alternativa per a totes?
Verónica té ansietat i insomni. Després d’un llarg període de temps de tractaments farmacològics ineficaços o perjudicials per a la seva situació, va decidir pal·liar els símptomes de les seves malalties fent ús del cànnabis. Verónica, així com altres persones que pateixen patologies com la fibromiàlgia, l’endometriosi o la malaltia de Chron, que impliquen grans dolors físics crònics, portava temps anhelant trobar una alternativa als medicaments convencionals. Els efectes adversos d’aquests li generaven quasi més malestars que els que tenia. Alguns com la morfina, utilitzats per a suavitzar dolors insuportables, són addictius i danyen altres òrgans com l’estómac.
Verónica consumeix la planta Cànnabis Sativa L directament, la fuma. Moltes altres persones consumeixen un sol tipus de cannabinoide, com el CBD, a través de productes com a olis o pomades als quals se’ls ha afegit aquest component i que ja es venen fins i tot per Amazon.
Comencem pel principi. De quina planta estem parlant? De quines propietats i usos? Cànnabis Sativa L és el nom oficial de la planta del cànnabis. El que es coneix comunament com a marihuana. També se l’anomena com a “cànem”. D’aquesta planta surten desenes de derivats diferents (CBD, CBG, THC, CBC, CBL…). L’especialista en cànnabis del laboratori AnandaLab Analytics Lab, Patricio Rodríguez de Sòria, explica què és, sota el seu punt de vista, el que tenen la planta i el cos humà que, quan s’ajunten, es complementen positivament: “La planta té unes substàncies que es diuen fitocannabinoides. De les 350.000 varietats de plantes que hi ha en el planeta, que funcionen aproximadament amb uns 2.000 tipus de substàncies diferents cadascuna, solament la planta Cànnabis Sativa L té unes substàncies per a les quals resulta que el cos humà té uns receptors específics”. Per què ocorre això? No és que “estiguem dissenyats/des per a gaudir dels plaers de l’embadaliment que produeixen aquests fitocannabinoides, sinó que existeixen dins del nostre organisme uns neurotransmissors que, casualment, tenen la mateixa estructura química”, compte l’expert. Aquestes substàncies que tenim en el cos es diuen endocannabinoides i, juntament amb els receptors, formen el sistema endocannabinoide. El que fa la planta quan la consumim, segons compte Rodríguez, és “suplantar aquest sistema que naturalment tenim”.
El nostre sistema nerviós funciona amb dos tipus d’ordres: d’activació i d’inhibició. Ho exemplifica l’especialista: “Quan el nostre cervell diu ‘doblega el braç’, hi ha una ordre de doblegar el braç (activació) i una altra de ‘ja està el braç doblegat, no continuïs fent força’ (inhibició)”. Els endocannabinoides són els principals neurotransmissors inhibidors del nostre cos. El cànnabis el que fa és “exactament el mateix que fa el nostre sistema endocannabinoide i afecta únicament a les cèl·lules que tenen receptors específics per a aquests productes. No com la resta de les substàncies estupefaents que afecten i pertorben tots els processos metabòlics allà on vagi”, remarca.
Segons la Fundació CANNA, dedicada a la recerca sobre el cànnabis, en els últims anys ha crescut l’interès per la recerca d’aquest compost “degut al descobriment de propietats antiinflamatòries, antioxidants, ansiolítics i efectes neuroprotectors”, la qual cosa ho fa “molt atractiu per al tractament de condicions produïdes per inflamació i estrès oxidatiu”. S’utilitza per a l’epilèpsia, per a malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, el Parkinson o l’esclerosi múltiple, per a l’ansietat, l’autisme, per a malalties inflamatòries cròniques com la malaltia de Chron, per a l’acompanyament de la quimioteràpia. Així ho reflecteix l’equip de recerca de la Fundació CANNA. Així i tot, Rodríguez de Sòria adverteix que, encara que té “uns certs efectes terapèutics, no és cap miracle”, perquè cal tenir en compte que “cada ésser humà té una disposició i una concentració específica d’aquests receptors, és a dir, a cada persona el consum de fitocannabinoides li senti de manera diferent”, i que no es pot perdre de vista que “això és una ajuda per a pal·liar uns certs símptomes, no més”. No cura.
I, serveix de la mateixa manera tant si s’utilitzen cannabinoides concrets com si es consumeix la planta sencera? Segons explica Patricio Rodríguez, “el doctor Manuel Guzmán Pastor, de la Universitat Complutense de Madrid, segurament el científic espanyol més expert sobre el tema, va establir fa temps que l’efecte més terapèutic es dóna amb el total dels cannabinoides, la qual cosa ell va denominar el full spectrum. La combinació i modulació de tots ells és el que produeix el major efecte terapèutic”. El que succeeix és que aquest full spectrum conté THC, un d’aquests desenes de derivats de la planta Cànnabis Sativa L que, per ser “el responsable potser dels efectes més psicodèlics”, és a dir, el cannabinoide que fa que el consum de la planta tingui efectes psicoactius -que col·loqui-, “és una substància prohibida per la Convenció de Ginebra, per les lleis espanyoles i per les polítiques de drogues”, diu. “Si el THC fos legal, entenc que no hi hauria discussió i que seria oli amb tots els cannabinoides el que es proposaria com a teràpia”, afegeix Rodríguez. D’acord, i, com es passa de la planta a aquest oli o aquesta pomada? Els components s’extreuen de la planta i es converteixen en compostos químics a través d’un procés de sintetització, “o el que es denomina tècnicament, un principi actiu per a la indústria farmacèutica (API)”, expliquen des de la Fundació CANNA. A partir d’aquí, es pot utilitzar com a element en diferents composicions.
El negoci del CBD
Algunes empreses han vist en aquesta necessitat de trobar alternatives més naturals per a alleujar les malalties quotidianes i els símptomes d’algunes malalties, desateses institucionalment i que són un nínxol de mercat, per la qual cosa cada vegada més persones se sumen al carro de la comercialització de productes cannàbics. Sobretot de productes amb CBD. Empreses com The Beemine Lab, Yuyocalm o Sativida, per exemple, dissenyen, creen i venen olis ingeribles, tòpics i cremes amb CBD, encara que en la legislació espanyola troben algunes traves. Christina Schwertschlag, encarregada de la recerca i el disseny de productes de The Beemine Lab, comenta que no poden posar explícitament, ni suggerir, en les seves etiquetes que el producte pot ser ingerit. Han de vendre-ho com a cosmètic. Patricio Rodríguez comenta que la falta de regulació provoca que s’estiguin venent en internet multitud de productes amb poques garanties: “Ningú et garanteix que aquest oli sigui, efectivament, del 5, del 10 o del 20 per cent de CBD. Cal encreuar els dits i pensar que, en el pitjor dels casos, el producte és innocu”. Fins que no es reguli, explica, la fiabilitat dels productes és dubtosa.
El CBD s’està comercialitzant a la Unió Europea (UE) des de fa temps, es pot trobar fins i tot en Amazon. Només quan algun organisme encarregat del consum d’algun país de la UE descobreix un perill per a la salut (per exemple, “el 18 d’abril de 2019 Espanya va realitzar una notificació de productes com a galetes i xocolates procedents dels Països Baixos per contenir derivats de cànnabis no autoritzats, arran d’una inspecció de la Policia Local i de la Unitat d’Estupefaents de la Comissaria de la Policia Nacional”, segons recorda la Fundació CANNA), procedeix a retirar el producte, obre una recerca sobre el mateix i implica la resta de països membres perquè facin el propi en els seus territoris. Se que tracta d’una “depuració selectiva a partir d’un sistema basat en la denúncia o delació”, compte la Fundació CANNA. Miguel Torres és advocat i professor de Dret Internacional en la Universitat de Barcelona. Explica que molta gent té una idea equivocada sobre la legalitat del cànem del qual s’extreu el CBD: “Es partia de la base que el cànem amb menys de 0,2 per cent de THC és sempre legal. No és correcte. El cànem amb menys de 0,2 per cent de THC només es pot conrear sense permís si es destina a usos industrials, que només són la producció de fibra i de llavors. Les flors del cànem, encara que tinguin menys de 0,2 per cent de THC, es consideren sempre estupefaents” i tant el cultiu com l’extracció a Espanya estan subjectes a l’autorització de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).
Actualment, segons la Fundació CANNA, la AEMPS ha concedit autorització a cinc empreses a Espanya per al cultiu de cànnabis amb finalitats de recerca, i una sola autorització per a la producció de derivats d’extraccions de cànnabis. “Com el cànnabis medicinal no està regulat -exposen-, el cultiu de cànnabis o la producció de derivats per a la seva comercialització sol es permet en cas d’exportació a una empresa degudament autoritzada al seu país d’origen”. L’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) publicava al març de 2019 una nota informativa que especificava que “l’empresa que desitgi comercialitzar aquestes parts de la planta Cànnabis sativa L (flors, fulles i tiges), extractes i cannabinoides, en l’àmbit alimentari, haurà de presentar una sol·licitud a la Comissió Europea conforme al que s’estableix en el reglament sobre els nous aliments”. En qualsevol cas, només les vitamines i minerals poden reconèixer-se com a complements alimentaris, no les plantes, de manera que no resulta legalment possible registrar a Espanya un complement alimentós fet a base de cànem. Però existeix una escletxa de possibilitat, un buit legal, que és a la qual s’acullen empreses que comercialitzen productes amb CBD a Espanya: “En cas que el producte estigui elaborat i hagi estat posat legalment en el mercat d’un país de la Unió Europea, en virtut del principi de reconeixement mutu, les autoritats espanyoles no poden oposar-se a la comercialització d’un suplement alimentós elaborat amb cànem a la UE”, expliquen des de la Fundació CANNA. En The Beemine Lab, a partir d’aquí, el que fan és comprar el CBD ja extret i sintetitzat a Suïssa, elaborar els seus productes amb una empresa cosmètica i vendre-ho aquí, en l’Estat espanyol.
Christina Schwertschlag, que és natural de Boston (els Estats Units), sempre té l’ull posat en com el seu país d’origen està, des de fa uns anys, obrint la porta a la permissivitat sobre els cannabinoides. Recorda que “és curiós perquè van ser els primers a prohibir-ho. Fa uns 120 anys tu compraves una tònica de Cànnabis Sativa L en la teva farmàcia”. “El cànnabis sempre s’ha usat -diu-, però va arribar algú i va dir que no, que les drogues són dolentes i que a partir de llavors l’herba anava a ser igual que l’heroïna”. I l’estigma ha inundat tot el que envolta al cànnabis. Però la planta és molt rica. Schwertschlag troba a faltar, també com a consumidora, més estudi clínic i més informació, perquè es pugui “ser un consumidor conscient del que es pren, responsable i amb capacitat d’elecció”. “Espero que es legalitzin de manera medicinal tots els cannabinoides, no sols el CBD, i que les persones puguin tenir la llibertat de decidir si per al dolor que li provoca el tractament del càncer prefereix fumar-se un peta i que no li criminalitzin per això”, sentència.
Per a unes poques
La revista Forbes explicava en 2017 que les dones són “més propenses que els homes a usar CBD” i que tendeixen a abandonar la “medicina tradicional” després de provar-ho. També resumia que les raons més comunes per les quals les persones usen CBD, segons una enquesta, van anar “per a tractar l’insomni, la depressió, l’ansietat i el dolor en les articulacions”, segons el doctor Perry Solomon, de HelloMD, una comunitat online que reuneix personal mèdic i pacients relacionats amb cànnabis. “El 42 per cent dels usuaris de CBD van dir que havien deixat d’usar medicaments tradicionals com els analgèsics Tylenol o medicaments receptats com Vicodin i havien canviat a usar cànnabis en el seu lloc. El 80 per cent va dir que va trobar que els productes eren ‘molt o extremadament eficaços’”. El diari El País, com Forbes, també va voler parlar en 2019 sobre el negoci del CBD. A l’agost de 2019 s’esperava que, per a finals d’aquest any, “el mercat europeu del CBD tingués un valor de 376 milions, un augment del 30,82 per cent” respecte a l’exercici anterior. Sembla que hi ha buit. Així ho explica Christina Schwertschlag en clau d’humor.
Sembla que, malgrat l’estigma i de la falta d’informes precisos, els cannabinoides en general, i el CBD en particular, tal com el reflecteixen persones que els consumeixen, són útils i podrien constituir-se com tota una alternativa a molts medicaments per al dolor produïts i comercialitzats per grans farmacèutiques. Algunes dones ho consideren un aliat, ja que han trobat en el cànnabis un alleujament als seus dolors menstruals, a l’ansietat o als dolors derivats de malalties que els afecten majoritàriament, com la fibromiàlgia. Però sorgeix una trava més, una qüestió insalvable: l’accessibilitat. Qui pot ser una consumidora conscient amb capacitat de triar com tractar les seves malalties quan un pot de 10 mil·lilitres de CBD costa entre 89 i 197 euros? L’especialista en cànnabis Patricio Rodríguez comenta que “es podrien vendre a menys de cinc euros”, fins i tot, però la falta de regulació, opina Rodríguez, provoca que les empreses puguin establir els preus que considerin. Llavors, com podria ser una alternativa consumir cannabinoides si la majoria social no pot permetre-li-ho? Té sentit que un moviment que sorgeix per a oferir alternatives i millorar la qualitat de vida al marge dels límits del sistema col·loqui a la salut i el bon viure, de nou, en un lloc de privilegi? Al marge del negoci que ha emergit darrere de les propietats terapèutiques del cànem, hi ha associacions i col·lectius presents en els barris que promouen una producció i consum més autònom dels cannabinoides. En Growbarato.net, per exemple, posen a la disposició del públic guies sobre com conrear varietats de la planta amb alt contingut en CBD i molt baix o nul en THC, aquelles que, com diuen, “tothom pugui consumir, sense risc de sofrir cap mena d’efecte psicoactiu”. També es poden trobar en el seu blog receptes per a que, a partir del cultiu de la planta, elaborar olis cannàbics casolans. “Jo recomano en totes les meves xerrades que, abans de recórrer a aquests productes, recorris a les flors de Cànnabis Sativa. És un producte natural, porta el full spectrum, i hi ha un munt de varietats en les quals els nivells de THC són molt baixos o pràcticament nuls i els nivells de CBD són acceptables. És molt millor consumir flors naturals que concentrats o extractes que, insisteixo, fins que no hi hagi regulació, la garantia és zero”, conclou Patricio Rodríguez.
Article escrit per Andrea Liba el 15 d’abril de 2020 per a Pikara Magazine
Font original: Pikara Magazine
