Els programes de PrEP haurien d’incloure de manera rutinària el garbellat d’aquestes substàncies amb la finalitat de millorar l’adherència i reduir el risc d’infecció pel VIH.El consum problemàtic d’alcohol o substàncies podria dificultar l’adherència a la profilaxi preexposició enfront del VIH (PrEP) que es prescriu, principalment, a homes gais, bisexuals i altres homes que tenen sexe amb homes (GBHSH). Per aquest motiu, s’hauria d’incloure el garbellat del consum d’alcohol i/o substàncies tant en les visites inicials com en les de seguiment amb l’objectiu de detectar qualsevol problema, reduir els danys associats al consum i millorar l’adherència a aquesta profilaxi. Aquestes són les principals conclusions d’un estudi canadenc els resultats del qual s’han publicat en la revista BMC Public Health. És ben sabut que mantenir una bona adherència a la PrEP és un aspecte fonamental per a garantir l’èxit d’aquesta intervenció preventiva biomèdica. En aquest sentit, diversos estudis han revelat que la no adherència a la PrEP podria estar sent subestimada i que problemes mentals com la depressió, així com el consum d’alcohol i/o substàncies, podrien afectar la capacitat de les persones per a mantenir una bona adherència a la pastilla preventiva. Amb l’objectiu de llançar una mica de llum sobre aquesta qüestió, un equip d’investigadors a Toronto (el Canadà) va realitzar un estudi en el qual es van analitzar diferents problemes que podrien afectar la capacitat d’adherència a la PrEP, com la depressió i el consum d’alcohol i/o substàncies. En l’estudi es va inscriure a 141 participants adults procedents de dues clíniques, en la seva gran majoria homes GBHSH amb una edat entorn dels trenta-vuit anys. Entre els principals grups ètnic-racials es van incloure persones de raça blanca, xinesos, sudasiàtics i mestissos. Tots els participants havien estat prenent la PrEP diària enfront del VIH durant, almenys, tres mesos i en molts casos fins a 16 mesos. L’estudi es va implementar en forma d’entrevista, que es va realitzar una sola vegada a tots participants mitjançant uns qüestionaris amb l’objectiu de detectar problemes de salut mental i d’ús de substàncies. Els investigadors van utilitzar qüestionaris prèviament validats, com la prova d’identificació de trastorns per consum d’alcohol (AUDIT, en les seves sigles en anglès) (vegeu La Notícia del Dia 26-02-20). Les respostes dels participants en la mateixa es van classificar en les següents categories: risc baix, moderat (perjudicial) o alt (molt nociu). Així mateix, els investigadors van utilitzar la prova modificada de garbellat sobre consum d’alcohol, tabac i substàncies de l’Institut Nacional sobre Abús de Drogues (NIDA M-ASSIST, en les seves sigles en anglès) per a classificar les substàncies emprades. Es va mesurar el consum i el grau d’afectació de cada substància en els participants mitjançant una puntuació. Les puntuacions que es van classificar com de risc moderat i alt justificarien la intervenció.
Al voltant del 20% dels homes van revelar que havien omès una o més dosi de PrEP en els últims quatre dies.
Els investigadors van trobar que el consum problemàtic d’alcohol i/o cocaïna va ser el següent: El 26% dels participants va consumir alcohol en nivells considerats com molt nocius (risc alt). El 13% va tenir un consum de cocaïna que es va classificar com de risc moderat/alt. El 6% dels participants van consumir alcohol en uns nivells perjudicials (risc moderat). Al voltant del 20% dels participants van presentar símptomes compatibles amb depressió. Quan els investigadors van avaluar l’impacte de l’ús de substàncies sobre l’adherència a la PrEP, van trobar que els homes amb un consum perjudicial d’alcohol tenien una probabilitat més de sis vegades major de no mantenir una adherència a la PrEP que els usuaris que tenien un consum lleu. Les persones amb un consum de cocaïna que es va classificar com de risc moderat/alt tenien una probabilitat més de tres vegades major de no adherir-se a la PrEP. A més, els investigadors van assenyalar que la no adherència a la PrEP era significativament més pronunciada entre aquells que tenien al mateix temps un consum problemàtic d’alcohol i cocaïna. A grans trets, es va determinar que el consum elevat d’alcohol, el consum moderat o alt de cocaïna i la depressió eren relativament freqüents en l’estudi. No obstant això, encara que l’ús problemàtic d’alcohol i/o cocaïna sí que es va associar amb problemes d’adherència a la PrEP, aquest no va ser el cas de la depressió, possiblement perquè moltes persones amb aquest problema de salut mental estaven rebent tractament per a abordar-lo el que probablement els ajudava a prendre la PrEP de manera adequada. L’estudi va presentar limitacions, ja que idealment podria haver estat més gran i haver supervisat als participants al llarg del temps i podria haver utilitzat mitjos objectius per a avaluar l’adherència i el consum d’alcohol i/o substàncies. No obstant això, aquests canvis en el disseny l’haurien fet molt més costós, complex i lent. Cal tenir en compte, no obstant això, que les troballes d’aquest estudi podrien no ser aplicables a altres poblacions o altres ciutats. Els investigadors conclouen recomanant als professionals sanitaris que prescriuen la PrEP que examinin als seus pacients per a detectar problemes de consum d’alcohol i/o substàncies perquè se’ls pugui oferir ajuda. És important detectar amb rapidesa qualsevol consum problemàtic que pugui interferir amb l’adherència a la PrEP. Aquesta ràpida detecció permetria afrontar el problema amb una àmplia gamma d’intervencions adaptades que permetin la reducció de danys i millorar l’adherència a la PrEP enfront del VIH. Font: Catie.ca / Elaboració pròpia (gTt-VIH). Referències: Shuper PA, Joharchi N, Bogoch II, et al. Alcohol consumption, substance usi, and depression in relation to HIV Pre-Exposure Prophylaxis (PrEP) nonadherence among gai, bisexual, and other men-who-have-sex-with-men. BMC Public Health. 2020 Nov 25;20(1):1782. Shuper PA, Joharchi N, Monti PM, et al. Acute alcohol consumption directly increases HIV transmission risk: A randomized controlled experiment. JAIDS. 2017 Dec 15;76(5):493-500.Notícia redactada i publicada per Jordi Piqué per a gTt-VIH el 12 de gener de 2020
Font original: gTt-VIH
