El tècnic de prevenció Joan Barrero analitza en aquest article el paper que l’alcohol juga en les nostres festes i com afecta tan a joves com a adults.
Amb l’arribada de l’estiu augmenta l’oferta cultural per a tots els públics, s’instaura la cultura del terraceo i arriben també les festes majors que, en certa mesura, podríem contemplar-les com el clímax de la participació popular i la festivitat o com una segona part de l’esperit del Rei Carnestoltes un cop acabat el dejú.
Sovint, moltes persones interpreten aquestes dates festives com una crida al consum d’alcohol i altres drogues, doncs amb més o menys raó, a voltes, les incloem dins del paraigua d’una suposada cultura etílica, la nostra.
El que no podem negar és que la societat beu. L’alcohol esdevé un hàbit relacional molt important i fins i tot enquistat al nostre país degut, entre altres qüestions, a la baixa percepció de risc i a la banalització que gira entorn del consum d’aquesta droga legal.
El consum d’alcohol i altres drogues tenen conseqüències que van més enllà de les que fan referència a la salut física i psíquica amb caràcter individual, com problemes del sistema digestiu i el circulatori o el risc d’addicció, sinó que transcendeixen a la salut col·lectiva o pública quan es combinen amb la realització d’activitats incompatibles amb el consum, com ara la conducció de vehicles privats o públics.
Així doncs, és conscient la societat que el consum d’alcohol és el factor de risc modificable que genera més malalties, tal com recorda el Plan Nacional sobre Drogues? Segons l’última Enquesta sobre l’ús de drogues en estudis secundaris a Espanya (ESTUDES), realitzada a joves amb edats compreses entre 14 i 18 anys, als últims anys s’ha esdevingut un canvi de patró en el consum d’alcohol, doncs l’edat d’inici augmenta fins als 14 anys per primera vegada i actualment es beu lleugerament menys inclús en pràctiques purament recreatives i desvinculades d’activitats gastronòmiques. Baixen de manera poc significativa les borratxeres durant els últims 30 dies i el mateix passa amb la pràctica d’afartament d’ingesta d’alcohol en un curt període de temps, binge drinking. Tanmateix el 20% del col·lectiu jove ha realitzat pràctiques de botellón els últims 30 dies adquirint l’alcohol amb gran accessibilitat a botigues de barri o supermercats per a consumir-lo als espais públics. En referència a la percepció de risc, l’alcohol és la substància que es percep com a menys perillosa amb notable diferència enfront de les altres.
Aquestes dades reforcen la idea que els i les joves són un col·lectiu en risc respecte als hàbits de consum, i en part, aquest fenomen és fruit del resultat del trinomi adolescència, alcohol i societat de consum. El concepte d’adolescència com a etapa relativament moderna i exclusiva del món occidental, associada a la baixa taxa de reposició demogràfica amb una mitjana d’1,3 fills per dona (nens tresor), amb un cert discurs negatiu a causa del moment històric i econòmic que els ha tocat viure i la normalització del consumisme, esdevé una adolescència presentista, immediata i individual, perfectament adaptada a la societat de consum caracteritzada, entre d’altres, per la constant presència de falses necessitats, la promoció de la cultura del plaer i de viure el present.
El consum recreatiu d’alcohol i altres drogues té un important valor simbòlic per al col·lectiu jove, doncs esdevé un element relacional important influent en la construcció de la identitat, a vegades construïda en relació al mateix consum. Tanmateix el consum d’alcohol és percebut pels propis joves com un element inhibidor amb un sentit perfectament funcional al seu imaginari i lligat al concepte de transgressió dels límits, del control, d’allò prohibit. És aquí on recau el repte educatiu, en treballar aquest suposat poder explicatiu que posseeix l’alcohol com a element relacional i vivencial.
Com treballem el consum d’alcohol i altres drogues a les festes populars dels nostres municipis siguin aquests grans o petits? De quins elements preventius disposem? Per començar cal adonar-se que la promoció del consum no recau en el col·lectiu jove, sinó que sovint caldria modificar el model de consum adult i propiciar un bon modelatge social. Tanmateix la promoció del consum als espais festius recau directament en les pròpies empreses fabricants d’alcohol que, amb gran facilitat, i amb el suport molt sovint de convenis comercials amb les mateixes administracions, romanen presents en forma de publicitat a molts esdeveniments festius, culturals i inclús esportius dels nostres municipis.
Podem establir mesures lògiques per no promoure el consum d’alcohol, eliminant les ofertes o promocions que en faciliten l’accés sobretot al públic jove (el típic dos per un) o capgirar les activitats tipus correbars o cercatasques, on el principal objectiu és el consum d’alcohol i vetllar pel compliment de la normativa de no vendre’n a menors, així com portar a terme les mesures punitives que estableix la llei.
Però també caldria posar-se en la pell de les persones que decideixen no consumir alcohol. Quina oferta tenen? És atractiva? Estan dotades les nostres festes de productes no alcohòlics mínimament atractius i a preus assequibles? Podem promoure que les begudes sense alcohol siguin més econòmiques que les alcohòliques i estimular el consum d’aigua oferint-la molt barata o gratuïta. Cal formar el personal participant en les barres, així com els ens locals en dispensació responsable i comptar amb dispositius destinats a la reducció de riscos i la sensibilització sobre el consum de substàncies als entorns de festa que incorporin la perspectiva de gènere i la prevenció de conductes sexistes i promoure, amb activitats i campanyes, que la millor festa és aquella que comença i acaba bé i això passa també pel foment del transport públic o iniciatives municipals de bus berbenero.
Definitivament es porten a terme diferents accions preventives a les festes populars dels nostres municipis i segur que podríem fer-ne més i millor, però està clar que hem de revisar molts aspectes de la nostra cultura popular i festiva per aconseguir que aquestes mesures transcendeixin i es tornin més efectives.
Intentem analitzar breument quin són els models majoritaris de participació i organització ciutadana en les festes populars dels nostres barris o municipis o quins són els acords als quals arribem amb l’administració pública respecte el finançament dels actes que conformen la festa. Segurament ens passarà pel cap que les barres i, per tant, l’alcohol, és el lubricant d’aquesta màquina, però hem de pensar que mai pot ser-ne el motor perquè, des del meu punt de vista, cultura popular significa emocions i expressivitat, curiosa dicotomia en relacionar aquests termes amb el consum de substàncies.
Font original: https://www.social.cat/opinio/8617/alcohol-i-festa-major-com-respondre-a-aquest-binomi
