Fa gairebé 16 anys que Sílvia Gómez treballa en el projecte “En Plenes Facultats” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i en fa 8 que és la coordinadora del projecte. És graduada en Teràpia Ocupacional per la Universitat de Vic, a Barcelona. Posteriorment, va realitzar un Màster en Coaching Executiu, Personal i d’Equips a la UPF-Barcelona School of Management (UPF-BSM) i, fa uns anys, va cursar el Màster en Sexologia per la Universitat Camilo José Cela (IUNIVES. Institut Universitari de Sexologia). A més, ha fet diverses formacions sobre prevenció i reducció de riscos en drogodependències i, també, sobre perspectiva de gènere. Aquesta entrevista ens permet conèixer-la millor, així com la feina que realitza a la nostra entitat.
– Remuntant-nos als inicis, com i quan vas conèixer el projecte “En Plenas Facultades” de la FSC?
El meu primer contacte amb l’EPF va ser fa 18 anys, concretament el 2006, com a estudiant a la Universitat de Vic, a Barcelona. Tenia molt d’interès per ampliar coneixements relacionats a les temàtiques del projecte (drogues i sexualitats) i, estant cursant aquesta formació, em va encantar la metodologia participativa, en la qual se centrava el curs, titulat “Educació entre iguals/Peer Education” i la seva aplicació a l’entorn universitari, per treballar els continguts de prevenció i promoció de la salut.
Durant el següent any, el 2007, em vaig fer voluntària del projecte i al tercer any de voluntariat, em van proposar ser la persona referent del projecte a la Universitat de Vic, cosa que m’ha portat fins avui, amb la coordinació del projecte.
– Quin balanç fas a nivell professional d’aquest temps que portes al capdavant del projecte?
És positiu. No puc obviar que el projecte en si, i amb ell la meva feina a l’entitat, han estat a la vora del precipici alguna vegada, a causa de les retallades en les subvencions. Sens dubte, em quedo amb tots aquests anys treballant al projecte EPF que m’han fet ampliar coneixements i créixer, sobretot, a nivell personal.
– A més, recentment heu celebrat els 25 anys del projecte amb les IV Jornades EPF “Sex&Drugs: 25 anys de viatge en la prevenció amb joves” a Barcelona. Què destacaries sobre aquest aniversari?
Sens dubte, l’EPF és l’únic projecte estatal que, des de fa 25 anys i de manera continuada, treballa amb població jove universitària, centrant-se en les temàtiques de prevenció i promoció de la salut.
Aquesta dada no és fútil, ja que, per arribar a la celebració d’aquests 25 anys de vida, cal tenir en compte l’esforç, dedicació, afany, respecte i també afecte de totes les professionals que formen i han format part del projecte.
Al llarg, d’aquests anys, En Plenas Facultades ha estat actiu en un total de 18 universitats diferents i en algunes d’elles hi és des de fa 17 anys, la qual cosa es pot considerar tot un èxit, tant per part del projecte, com per part de les universitats que continuen apostant pel treball de la prevenció i la reducció de riscos en drogodependències i la promoció de sexualitats saludables i, en general, de la promoció de la salut als seus campus.
– Hauran estat molts els moments viscuts i les bones experiències que us ha ofert aquest projecte en 25 anys…
Sí, mirant enrere, són molts els bons moments viscuts i els records. I aquests es divideixen entre els compartits amb companys/es del projecte; dels que guardo aprenentatges, rialles i molt d’afecte (algunes ja no treballen en el projecte, però la seva empremta continua estant present) i els moments, alguns molt especials, viscuts durant les formacions amb l’alumnat, quan fer formacions era la meva única tasca.
El moment vital en què es troba la majoria de l’estudiantat de l’EPF, conegut com a “adultesa emergent”, és un moment de trànsit cap a la vida adulta, del descobriment de noves experiències, pensaments, sensacions i de sentirs diversos.
A més, el fet de tenir l’oportunitat de treballar les temàtiques centrals del projecte (drogues i sexualitats) en aquest moment vital de l’alumnat i poder-ho fer en un entorn distès, obert (de ment), segur, sense embuts ni prejudicis i des del respecte, propicia que es donin diàlegs i debats molt enriquidors i íntims (en algunes ocasions). De la mateixa manera, poder acompanyar en la resolució dels seus dubtes en aquests moments, i en altres posteriors, atès que hi ha estudiants que et segueixen demanant el teu consell/opinió, un cop acabades les formacions, és per a mi un reconeixement per part seva i un èxit per la meva.
Alguna vegada m’ha passat, coincidir o el fet que s’acostin a saludar-me exalumnes universitaris que avui dia ja són professionals en diferents àmbits i que em parlen del record que tenen, quan van fer la seva formació amb l’EPF… El fet que et recordin amb afecte des de la seva experiència, no té preu.
– En quin moment us trobeu ara al projecte EPF?
El projecte es troba en un bon moment a nivell de resultats i de reconeixement, per part de les administracions que el financen. Actualment, està actiu en un total d’11 universitats de 6 comunitats autònomes diferents, algunes de les quals són de recent incorporació com la Universitat del País Basc i la Universitat de Saragossa.
També s’està fent una avaluació del projecte, amb l’objectiu de millorar-ne l’eficàcia i continuar augmentant-ne els resultats.
– Mirant cap al futur, quins objectius us plantegeu?
L’objectiu a mitjà/llarg termini, a més de mantenir els bons resultats a totes les universitats i la confiança, tant d’aquestes institucions com de les administracions finançadores, és continuar ampliant (en la mesura del possible) el nombre de comunitats autònomes i universitats “amb segell EPF” i, amb això, incrementar el nombre de professionals a l’equip del projecte.
He de dir com a coordinadora del projecte, i també a manera personal, que a més de la millora de resultats, per mi unes de les prioritats és la millora de les condicions laborals i manteniment de l’equip de professionals que formem part del projecte, sense el qual, cap dels resultats anteriors hagués estat possible.
– Per acabar l’entrevista, t’agradaria destacar algun altre aspecte?
Sí, m’agradaria finalitzar dient que crec fermament en la necessitat de treballar la prevenció i promoció de la salut amb població universitària. En aquest sentit, és important donar veu, escoltar i proporcionar eines a les noves generacions de futurs i futures professionals perquè construeixin un missatge preventiu des de les necessitats pròpies.
