Des de la línia #DrogasYGénero de la Fundación Salud y Comunidad, els projectes Observatori Noctàmbul@s, #ProyectoMalva i En Plenas Facultades ens sumem a aquest manifest on denunciem la sentència de Manresa, que reforça i perpètua el càstig i la violència contra les dones que usen drogues.
#SentenciaMasclista
Aquí el text complet:
LA SENTÈNCIA CONTRA LES DONES QUE USEN DROGUES
“Els serveis i entitats sota signants que treballem amb persones que usen drogues, volem manifestar, pel que fa a la sentència del cas anomenat «la manada de Manresa», un seguit d’observacions. Considerem que la categorització de “violència i intimidació” està pensada i redactada des d’una òptica patriarcal, ja que només s’associen a la violència o intimidació les agressions físiques contundents i la presència d’armes blanques o de foc. És evident que la violència té moltes més cares que aquesta, i aprofitar un estat de semi consciència d’una persona per agredir-la és violència sense cap mena de dubte. Que l’estat de semi consciència sigui per un consum voluntari de drogues hauria de ser totalment irrellevant, i molt menys un pal·liatiu pels agressors. Una sentència com aquesta augmenta l’estigma sobre les dones consumidores, ja que de manera indirecta les co-responsabilitzen de l’agressió. Això fa créixer la doble penalització que ja pateixen les dones consumidores, per ser dones i per consumir drogues. No ens cansem de denunciar que la mirada androcèntrica, masclista i patriarcal envers el consum de drogues fa que aquest consum, en cas d’agressió, funcioni com a un atenuant per als agressors i un agreujant per a les agredides. Aquesta mirada dual i desigual en funció del gènere de la persona consumidora crea un clima d’impunitat que des dels nostres projectes volem denunciar. Des dels programes de Reducció de Danys i Prevenció de Riscos associats als consums de drogues, fa anys que denunciem l’error de seguir col·locant les drogues en un paradigma moral, que les faci un tabú social. Igual que fa anys també que apuntem a la doble estigmatització i càstig social que pateixen les dones consumidores. Per tant, volem remarcar que una sentència com aquesta perpetua l’estigmatització de les dones, les culpabilitza, les desprotegeix i les agredeix. Finalment, recordem que és imprescindible la incorporació de la perspectiva de gènere en l’àmbit de les drogues i l’àmbit judicial així com l’abordatge feminista de tots els aspectes relacionats amb el consum: és una qüestió de justícia, d’efectivitat i, sobretot, de drets”.
