Des de l’entitat Ailaket han analitzat la interacció del consum d’alcohol amb determinats medicaments ara que venen èpoques de grips i encostipats.
L’alcohol passa del sistema digestiu a la sang i després es trasllada al cervell on es generen els efectes. Al cap d’un temps es metabolitza al fetge i es perden els seus efectes. Els medicaments passen pel mateix procés, passen del tub digestiu a la sang i d’aquí als òrgans en els quals tenen el seu efecte.
Quan s’ingereixen simultàniament i són metabolitzats per les mateixes enzims aquestes metabolitzen en menor quantitat les dues substàncies pel que provoquen que tinguin un major efecte ja que s’impedeix en major o menor grau la seva eliminació. Aquesta situació es produeix quan la ingesta d’alcohol és de forma aguda en un moment puntual. Si el consum d’alcohol és crònic es produeix l’efecte contrari, l’alcohol pres habitualment ha estimulat el cos de tal manera que produeixi i posi a treballar major nombre d’enzims per la qual cosa provoca que alguns medicaments siguin metabolitzats més ràpid.
Aquesta situació per tant fa que l’efecte dels medicaments sigui menor.
Hi ha altres formes d’interacció que afecten a altres processos diferents a l’eliminació, com que es produeixi un tercer compost que tingui efectes en el cos. O que s’augmentin els efectes tòxics en el fetge. O que els medicaments tinguin efectes depressors i s’augmentin amb els efectes també depressors de l’alcohol.
Alcohol i paracetamol:
El paracetamol és un dels fàrmacs més utilitzats a nivell mundial. Ja de per si és un medicament que pot ser tòxic per al fetge a dosis recomanades quan es pren diàriament durant un parell de setmanes.
La ingesta diària és més perillosa que la sobredosi per mateixes quantitats. Amb aquest medicament, en ser força conegut hi ha una falsa sensació de seguretat entre les persones consumidores que poden arribar a abusar-ne. Es fa servir per refredats, mal de cap, processos gripals i fins i tot és ingredient de medicaments compostos per refredats tipus Frenadol.
Consumit en combinació amb l’alcohol augmenta un 123 per cent el risc de dany renal.
Aquesta dada prové d’investigacions recents.
En els prospectes del paracetamol ja s’assenyala que no s’ha de combinar amb alcohol. Aquesta relació entre ambdues substàncies té en part la seva lògica ja que aquestes substàncies consumides per separat també tenen risc d’augmentar la toxicitat per al fetge.
Finalment volem esmentar alguns símptomes de patir dany renal. En cas de notar aquests símptomes es recomana consultar amb personal sanitari.
- Nàusees, vòmits i pèrdua de gana 30 minuts a 24 hores després de prendre paracetamol.
- La fatiga, pal·lidesa i sudoració en les primeres 24 hores després de prendre paracetamol.
- Ràpids batecs del cor, marejos quan es passa d’una posició asseguda a la de peu, i dolor o sensibilitat en el costat dret de l’abdomen qualsevol moment després de prendre paracetamol, i sobretot,
- Disminució de l’orina el dia després de prendre paracetamol.
Alcohol i ibuprofè:
El ibuprofè és un antiinflamatori molt conegut i molt comú a les farmacioles. Un dels seus noms comercials més coneguts és el Espidifen. S’utilitza per a l’alleugeriment del mal de cap, dolor dental, dolor menstrual, dolors musculars. etc A més, pot ser habitual que després de consumir alcohol per alleujar els mals de la ressaca es consumeixi ibuprofè.
El consum d’alcohol interfereix sobre l’efecte de l’ibuprofè, tant augmentant com disminuint la seva acció.
Aquesta interacció depèn de la freqüència amb la que es prenguin aquestes substàncies. És diferent per a persones que ingereixen de manera ocasional dues substàncies, és a dir una borratxera puntual i la ingesta ocasional d’ibuprofè. O els que fan un ús crònic d’ambdues.
En el primer cas les dues substàncies influeixen. El ibuprofè potencia els efectes de l’alcohol, augmentant els riscos de no poder controlar els efectes de l’alcohol, augmentant així mateix l’estat de confusió, de somnolència així com la disminució de reflexos. “Si es condueix sota aquests efectes pot augmentar el risc de patir accidents”, indica José Francisco Àvila de Tomàs, metge de família al Centre de Salut Santa Isabel a Leganés (Madrid).
D’altra banda, l’alcohol interfereix sobre l’ibuprofè, tant augmentant com disminuint la seva acció. Això es deu al fet que “tots dos es metabolitzen per via hepàtica. En tenir una via metabòlica del fetge ocupada per un dels dos provoca que el metabolisme de l’altre s’acceleri o per contra, es retardi “, explica l’expert.
Si per contra la persona consumeix ibuprofè i alcohol de forma regular, pot fer que augmenti el risc gastrointestinal, i sorgeixin problemes com les hemorràgies digestives o la gastritis. El risc de gastritis només es dóna amb el consum regular de les dues substàncies. Per una dosi puntual de ibuprofè per a una persona bevedora d’alcohol no es veuen augmentats els riscos.
“El ibuprofè per si mateix no danya la mucosa gàstrica, però els seus efectes es poden veure potenciats al barrejar-lo amb l’alcohol“. A més, l’abús de la presa d’alcohol de forma regular pot desembocar en un alcoholisme crònic i la ingerència habitual d’ibuprofè augmenta el risc de problemes gastrointestinals i, si se superen la dosi de 1.200 mg diaris, incrementa els riscos cardiovasculars.
Aquestes conseqüències afecten de la mateixa manera independentment de si el medicament es consumeix abans o després d’ingerir l’alcohol. No obstant això, és important saber que si ja s’ha begut aquest i es presenten nàusees i molèsties gàstriques, la presa d’ibuprofè pot empitjorar els símptomes.
Els riscos de l’alcohol es mesuren per la seva graduació és a dir, per la quantitat mesura en percentatges d’alcohol present en la beguda, i per la seva dosi de consum. “Com més graduació tingui l’alcohol més efectes exerceix sobre l’ibuprofè“, indica Àvila. No obstant això, en aquelles persones que consumeixen tots dos de forma regular i que, per tant, ja tenen les vies metabòliques prou alterades, consumir petites quantitats d’alcohol no interfereix en el seu metabolisme, de manera que la interacció serà mínima.
A més, hi ha altres factors que influeixen en els efectes que ocasiona la barreja d’ibuprofè i alcohol. D’una banda, hi ha diferències entre sexes, “normalment els homes metabolitzen millor i més ràpid l’alcohol que les dones”, indica l’expert. La raça és un altre dels agents que presenta diferències, “la raça oriental té un major alentiment en el metabolisme de l’alcohol“, assenyala el metge de família. Així mateix, les persones que pateixen antecedents d’úlceres gastroduodenals o que tinguin gastritis o insuficiència renal o hepàtica seran més susceptibles a les conseqüències d’aquesta interacció.
Alcohol i antibiòtics: ¿L’antibiòtic és el medicament que menys interacciona amb l’alcohol?
Per donar una resposta a la pregunta és important saber quin és l’antibiòtic que s’està prenent, quina infecció s’està tractant, quina és la condició clínica del pacient i quina és la quantitat d’alcohol que una persona té intenció de prendre.
Quantitats moderades i casuals d’alcohol, com el consum social de 2 copes de vi o 2 llaunes de cervesa (o 1 dosi de beguda destil·lada), no provoquen interferència en l’efecte de la majoria dels antibiòtics.
De fet, dosis encara més elevades d’alcohol generalment no tallen l’efecte dels antibiòtics. El problema, com veurem a continuació, són els efectes secundaris i l’acció de l’alcohol en el sistema immune.
Si bé hi ha una creença popular que indica que una persona no pot prendre alcohol si està rebent antibiòtics, només alguns interactuen seriosament, com el metronidazol, tinidazol, cefotetan, isioniacida. Els més usats, com l’amoxicil·lina, no tenen interaccions clínicament significatives amb l’alcohol.
Tot i això no és recomanat prendre alcohol quan s’està en tractament d’antibiòtics una de les raons és que l’alcohol és una substància irritant per a la mucosa gastrointestinal i com alguns antibiòtics comuns, com ara amoxicil·lina i azitromicina, freqüentment provoquen quadres de nàusees, vòmits, dolor abdominal o diarrea, no es recomana la barreja d’altes dosis d’alcohol amb antibiòtics en virtut de potenciar aquests efectes adversos. Si estàs malalt i prenent antibiòtics, és molt més probable que l’alcohol causi efectes no desitjats. També grans quantitats d’alcohol poden, sí, perjudicar l’acció del sistema immunològic, dificultant la cura.
El consum excessiu i repetitiu d’alcohol pot deixar el fetge “ocupat” processant l’excés d’alcohol, fent que l’antibiòtic no sigui correctament metabolitzat.
En definitiva, pots prendre fins a un parell de cerveses o la típica copa de vi durant un dinar, amb antibiòtics. No obstant això, si estàs malalt, és prudent evitar el consum d’alcohol, esforç físic excessiu, mala alimentació, dormir poques hores per nit i l’exposició excessiva al sol. No hi ha, per tant, en la majoria dels casos, una contraindicació formal; és només una qüestió de sentit comú.
Reducció de Riscos:
Si es vol prendre alcohol, els seus efectes es poden minimitzar prenent-ne durant els àpats, d’aquesta manera es disminueix la velocitat d’absorció i la irritació gàstrica. Triar begudes de baixa graduació, beure amb intervals de temps o fer exercici també pot disminuir les conseqüències. Així mateix, és recomanable prendre aigua en abundància per contrarestar els efectes diürètics de l’alcohol i evitar la deshidratació i descansar.
Referències http://www.dmedicina.com/medicamentos/2016/08/27/como-interactua-alcohol-ibuprofeno-114082.html http://espanol.mercola.com/boletin-de-salud/paracetamol-y-el-consumo-de-alcohol.aspx http://mercola.fileburst.com/PDF/SpanishReferences/paracetamol-y-el-consumo-de-alcohol-ref.pdf
Font Xarxa Perifèrics, Font original ailaket.com via @laclarainfo