Font original: caribeafirmativo.lgbt
Traduït al català per En Plenes Facultats
La lluita per les orientacions diverses encara continua sent tema de discussió en la nostra societat, tenint cadascuna particularitats i necessitats diferents. Entre elles trobem l’asexualitat, una orientació sexual que sol ser exclosa per una percepció estigmatitzadora i incrèdula sobre les sensacions de les persones que s’autoreconeixen com a tal (Mera, 2020). Pel fet que les persones asexuals no senten atracció sexual, sol ser qualificada com “una orientació invisible”, la qual cosa es deu a la poca discussió sobre aquest tema. Les persones asexuals han tingut menor representativitat, però això no significa que no existeixin o les seves experiències no siguin valuoses.
Segons la Asexuality Visibility and Education Network, les persones asexuals són els qui no experimenten una atracció de tipus sexual ni un desig intern de tenir relacions sexuals amb algú més. Per a tenir claredat sobre l’asexualitat és necessari tenir present que, com el comportament de la sexualitat en termes amplis, aquesta es consagra també com un espectre, per la qual cosa no existeix només una condició o una manera de viure l’asexualitat (Mora & Mora, 2020). Amb l’anterior, existeix la possibilitat que hi hagi persones autoreconegudes com a asexuals que, si bé no presenten el desig sexual d’estar amb una altra persona, poden o no tenir gestos romàntics.
Seguint amb l’anterior, cada 6 d’abril se celebra el Dia Internacionalitat de l’Asexualitat per a posar en discussió el que realment significa ser asexual, perquè existeix molta desinformació que afecta el reconeixement adequat de persones que s’autoperceben així. Alguns aclariments a destacar sobre l’asexualitat són:
1. No és el mateix asexualitat que abstinència o celibat, perquè aquestes es condicionen a una decisió de vida, més no al sentir de les persones. (Mora & Mora, 2020).
2. Les persones asexuals no necessiten “experimentar” per a saber si realment ho són. Algunes persones tenen clar que no desitgen tenir relacions sexuals o “buscar a l’indicat” per a tenir una satisfacció plena en la seva vida. (Mera, 2020).
3. Les persones asexuals poden sentir-se atretes per altres persones, tenir una relació de parella (amb romanç o no) amb una altra persona i arribar a casar-se. (Mora & Mora, 2020).
4. Les persones asexuals no odien el sexe. La població asexual respecta les formes d’expressió sexual, només que ells i elles no tenen intenció de fer-la. No obstant això, és possible que hi hagi persones asexuals que també es masturben. (Mera, 2020).
5. L’asexualitat no és un problema de salut. Se sol tenir la idea errònia que l’ésser humà ha de tenir el desig persistent de tenir sexe, i si no és així es considera una anormalitat mèdica. Les persones asexuals no necessiten correcció. (Suñol, 2022).
6. No hi ha una raó per la qual les persones són asexuals. No hi ha una causa específica o causa subjacent per a l’asexualitat (Mera, 2020).
7. Les persones asexuals poden arribar a experimentar atracció sexual en alguns casos. Igual que altres orientacions, no tot és blanc i negre; existeixen matisos dins de l’asexualitat, com les persones grisexuales que rares vegades senten atracció sexual o l’experimenten amb molt poca intensitat (Suñol, 2022).
8. Poden tenir relacions sentimentals amb persones que no són asexuals. Això va de bracet amb la representació de l’amor que cada persona tingui, i és possible sempre que hi hagi claredat en els acords i compromisos de la relació. (Mora & Mora, 2020).
Si bé al principi pot ser complex desconstruir conceptes o idees, perquè en aquest món hipersexualitzat hi ha una creença que és impossible que existeixi algú que no vulgui tenir sexe, és necessari continuar creant espais de discussió per a no deixar de costat altres formes d’expressió, sentir i ser, visibilitzant altres maneres de relacionar-se per a crear ambients més sans i informats. (Suñol, 2022).
Algunes recomanacions per a evitar malentesos i desinformació són: no fer suposicions sobre l’orientació sexual, ja que és un procés personal i no hem de pressionar a les persones; no crear un ambient persecutori, és a dir, no pressionar perquè algú que s’autoreconeix com a asexual tingui sexe o trobi raons per a la seva orientació; ser constructores i facilitadores en el tema informant-nos o generant espais d’escolta activa amb organitzacions o persones que tenen major coneixement del tema. (Mera, 2020).
Referències
Mera Adasme, L. (2020). Narrativas identitarias en personas asexuales. Recuperat de https://repositorio.uchile.cl/bitstream/handle/2250/179747/Narrativas%20identitarias%20en%20personas%20asexuales.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Mora Montes, J. M., & Mora Encinas, M. P. (2020). Una mejor comprensión de la sexualidad humana a través del estudio de la asexualidad. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, 40(138), 115-132. Recuperat de https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0211-57352020000200007
Suñol Medina, N. (2022). Asexualidad: una revisión sistemática. Recuperat de https://www.colibri.udelar.edu.uy/jspui/bitstream/20.500.12008/36105/1/tfg_version_final_4.pdf
