Nota de premsa: dijous 14 de juliol
Boti G. Rodrigo: “És un exercici de reflexió col·lectiva que s’ha de traduir en la creació de coneixement útil que doni suport a la promoció de polítiques públiques concretes i de canvis socials necessaris”Aquest demà s’ha presentat en el Ministeri d’Igualtat “l’Estudi sobre les necessitats i demandes de les persones no binàries a Espanya”, coordinat per la Direcció General de Diversitat Sexual i Drets LGTBI. La presentació de l’estudi ha comptat amb la presència de la directora general de Diversitat Sexual i Drets LGBTI, Boti G. Rodrigo; i amb l’autora i autor de l’estudi, Isabel López i Gorka Tobalina. Aquest estudi, ha afirmat Boti G. Rodrigo, “ha comptat amb el suport absolut d’aquesta direcció general i de tot el Ministeri”. Per a la directora general, és una satisfacció, “no sols per la seva importància, si no per com està fet a nivell metodològic”. A més, és el resultat “d’un il·lusionant treball col·lectiu i de la implicació activa de moltes persones. Un exercici de reflexió col·lectiva que s’ha de traduir en la creació de coneixement útil que doni suport a la promoció de polítiques públiques concretes i de canvis socials necessaris”. Per a Isabel López, aquest és un treball on “nosaltres hem articulat la metodologia, però que realment s’ha dut a terme gràcies a moltes persones, al voltant de 2.000, encara que el treball sigui qualitatiu”. Fent l’estudi, ha destacat, “ens hem donat comptes que hi havia la necessitat d’aixecar la veu. Hi havia moltes ganes de col·laborar i parlar”. López ha definit l’estudi, portat acabo entre maig del 2021 i febrer de 2022, com a pioner i amb l’objectiu principal “de conèixer les necessitats i demandes de les persones no binàries a Espanya. Que per a aquest cas concret, han estat totes aquestes persones l’experiència de les quals amb el gènere, encaixen en aquesta etiqueta, la utilitzin o no per a identificar-se”. “Estem presenciant el sorgiment d’una realitat dins del col·lectiu LGTBIQ, que té els seus propis problemes, sobre el que hi ha un gran qüestionament i existeix molt poc coneixement quan es tracta de donar respostes que s’ajustin a les seves demandes i realitats. Aquest estudi, pretén pal·liar aquesta situació”, ha conclòs López. Per a Gorka Tobalina, les dades que hi ha en aquest estudi, “poden ser d’una gran vàlua per a dur a terme polítiques públiques i millorar la vida de les persones”. L’estudi ens parla també, “sobre quines són les condicions particulars de vulnerabilitat a les quals s’enfronten les persones no binàries en la seva vida quotidiana”.
Reconeixement i desigualtat
L’estudi consisteix en tres blocs. El primer, titulat “Conceptualitzacions pròpies i emergència del no binarisme en el context espanyol”, recull les comprensions pròpies de les persones no binàries sobre els conceptes de no binarisme de gènere, persona no binària i experiència no binària; i proporciona una anàlisi sobre les condicions, agents i entorns que són clau en l’emergència del no binarisme en el context espanyol. El segon bloc, titulat “Les persones no binàries en el context espanyol”, recull elements clau en la interacció de les persones no binàries amb el context, identificant elements que, de manera transversal, apareixen en els relats sobre diversos àmbits de la vida. També s’identifiquen les principals necessitats i demandes de les persones no binàries en diversos àmbits públics i privats, com el sanitari, administració i espais públics, laboral, família, relacions sexoafectivas, educatiu i el relatiu a l’oci i el descans. El bloc final, recull les principals conclusions, desafiaments i recomanacions per a atendre les necessitats i demandes de les realitats no binàries en el context espanyol. Algunes dades de l’estudi, recullen el no binarisme de gènere com a fenomen social emergent que es fa visible i amb un augment de la tendència en els últims vuit anys. El 95% de les persones que han participat en l’estudi, té menys de 35 anys, i un 75% declara que tenia entre 15 i 25 anys quan va trobar la primera etiqueta relativa al gènere no binari. En aquest sentit, s’identifica als grups d’amistats, els grups d’iguals i el context digital, com els entorns facilitadors de recursos materials i afectius més rellevants per a la transició o evolució en el gènere. Per contra, es troba que l’entorn familiar i els àmbits educatiu, sanitari i laboral, són identificats com els entorns més insegurs i que imposen les limitacions més importants per a accedir a recursos materials i afectius per a la transició i/o evolució en el gènere. El 60%, considera que reconsiderar els models de registre del sexe per a propòsits públics i abordar el reconeixement de les persones no binàries són desafiaments prioritaris. D’altra banda, l’estudi també assenyala que el model vigent de definició i aplicació de la identitat gènere en l’accés a recursos i polítiques públiques, produeixen condicions particulars de desigualtat i barreres específiques, que es deuen al desconeixement en l’atenció a possibilitats de gènere. Aquestes exclusions produeixen efectes materials i concrets, per exemple, en experiències d’evitació i desconfiança sobre les institucions i serveis públics bàsics. Això, es tradueix en por a les conseqüències de la visibilitat pública, així com en incertesa cap a les relacions socials i en precarització de les condicions de vida. Entre altres conclusions, l’estudi afirma que es fa patent la falta d’un debat social seriós, respectuós i rigorós que es pregunti per les respostes que com a societat es volen donar als desafiaments que aquestes vivències i experiències no binàries plantegen.Notícia redactada el 14 de juliol: Ministerio de Igualdad
Llegeixi l’original: Ministerio de Igualdad
Traduït al català per En Plenes Facultats
