Aquest 25 de novembre, Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones, el Departament de Prevenció de Fundació Salut i Comunitat reivindiquem estratègies feministes de prevenció de les violències sexuals amb (i sense) presència de drogues. Els projectes que conformen la línia Drogues&Gènere i altres afins que integren el Departament (Projecte Malva, En Plenes Facultats, Observatori Noctàmbul@s, Lasdrogas.info + altres iniciatives de recerca i prevenció) volen manifestar el següent:
Assistim preocupades a la instrumentalització de les reivindicacions de les que treballem per a l’erradicació de les violències masclistes, per a la promoció de la salut i/o per a la reducció de riscos associats a l’ús de substàncies. Es tracta d’una instrumentalització, en molts casos des del món empresarial, que passa per reduir les complexes i variades mesures preventives des de la perspectiva de gènere -que amb tanta cura, reflexió i expertesa portem dècades ideant i formulant- a la fabricació i distribució d’artefactes poc o gens útils per a la reducció de les violències sexuals: ens referim als tapagots, les polseres “antidroga” o les tires detectores de substàncies en les begudes.
Per què pensem que no són útils per prevenir ni reduir les violències?
Perquè no responen a la realitat d’aquestes: quan s’utilitzen drogues per exercir violències, el modus operandi més freqüent amb diferència és l’oportunista: l’agressor aprofita la dificultat d’expressar o no consentiment derivada del consum voluntari de substàncies per part de l’agredida.
Perquè posa el focus en la substància i no pas on caldria: en els potencials agressors i en l’estructura social masclista que sustenta la violència. A més, en posar el focus en les drogues equivocades, les il·legalitzades (la més habitual és l’alcohol), les relega a l’obscurantisme, a la desinformació i al tabú, criminalitzant el seu ús i contribuint a l’estigmatització de les persones que les usen.
Perquè responsabilitza les potencials víctimes de protegir-se’n: de nou, ens centrem en què hauríem de fer o deixar de fer les dones per evitar patir agressions, la qual cosa perpetua el disciplinament i control dels nostres cossos i vides: és el “usa tapagots” el nou “no vagis així vestida”?
Perquè generen alarma, terror sexual i orienten la mirada a l’oci (quan la majoria de les violències es donen a l’espai domèstic), als agressors desconeguts (en la majoria dels casos, són de l’entorn de la víctima) o a la joventut (el seu exercici és intergeneracional).
Davant aquest panorama, insistim que les mesures preventives de les violències masclistes i sexuals han de ser profundes, transversals i informades: polítiques públiques amb perspectiva de gènere; protocols públics, privats i autogestionats d’abordatge de les violències; foment de l’autoorganització i l’autodefensa feminista; formació de tots els agents implicats en la detecció, atenció i recuperació enfront de les violències; divulgació rigorosa amb mirada de gènere de les realitats i dades de la violència; promoció de la coeducació i de l’educació sexual feminista… són algunes de les mesures que proposem i defensem.
Avui, 25 de novembre, i tots els dies: treballem per una prevenció feminista.
