La MDMA o 3,4 Metilenediosimetanfetamina, també coneguda com a M o èxtasi, és una droga d’origen sintètic, amb propietats mixtes estimulants i al·lucinògenes i amb una estructura molt similar a la de les amfetamines.
Va ser sintetitzada pels laboratoris Merck l’any 1912. La intenció era patentar-la com a fàrmac inhibidor de l’apetit però mai va arribar a ser comercialitzada.
En els seus inicis es trobava en pastilles. Avui dia també es distribueix en pols i en “cristall”. El cristall és una varietat d’èxtasi, de qualitat més pura i per tant d’efectes més intensos.
Fins a un 10% de les pastilles que es venen com MDMA no contenen èxtasis. Les substàncies més utilitzades com adulterants solen ser diferents piperazines, amfetamina, cafeïna, lidocaïna, pirazepam i per a donar-li consistència (excipients) s’utilitza la sacarosa, la lactosa i el guix.
La via més comuna de consum és l’oral, altres vies no tan utilitzades són la intranasal, la sublingual, i fins i tot la via rectal.
La dosi consumida per via oral normalment oscil·la entre els 75 – 100 mg; per sota dels 70 mg no solen aparèixer efectes i per sobre dels 250 mg pot provocar una intoxicació aguda. És difícil requerir quantitats pel fet que s’ha de tenir en compte les característiques individuals de cada persona
Sol pujar bastant ràpid i la “pujada” pot durar entre 5 – 20 minutos. Després els efectes poden mantenir-se entre les 2 i 3 hores. L’èxtasi produeix una experiència mixta entre l’estimulació i la percepció alterada.
| FÍSICS | PSÍQUICS |
| Canvis bruscos en la temperatura corporal (normalment risc de cop de calor), acceleració del pols, augment de la pressió arterial, pèrdua d’apetit, distorsions visuals, moviments oculars involuntaris, nerviosisme, tensió mandibular i alteracions en la coordinació. | Pel fet que es produeix un alliberament del neurotransmissor serotonina (responsable de la regulació de l’humor, de la memòria, la temperatura corporal, el somni, etc.) es produeix un augment de la sociabilitat (esperit comunitari), del “bon rotllo” cap als altres, “obertura de les portes de la percepció”, una autoestima augmentada, evocació de l’amor, augmenta la sensualitat i la benevolència, necessitat d’expressar afecte, sentiments d’eufòria, empatia i energia, estimulació mental i percepció sensorial exaltada. |
| A curt termini | A llarg termini |
| Pot provocar varietat d’efectes adversos, nàusees, esgarrifances, enrampades musculars, sudoració, hipertensió arterial, atacs de pànic i sensació de desmai, irritabilitat, inquietud, ansietat, impulsivitat, baixada psicològica (depressió, tristesa, sensació de buit,…) agressivitat, trastorns del son, falta d’apetit, augment de la sensació de set, vòmits, ansietat, sudoració, marejos, boca seca, confusió i dificultats de concentració.Faria falta molt alcohol, molt MDMA i molt exercici físic o calor ambiental per a morir de deshidratació per la mescla. No obstant això, i atès que totes dues drogues augmenten la deshidratació, el risc de reaccions adverses es veu augmentat. | Un ús abusiu i descontrolat pot causar alteracions en els nivells de serotonina del cervell, provocant que aquests baixin i generin modificacions en l’estat d’ànim produint tristesa i incrementant el risc de depressions i pèrdues de memòria. Pèrdua de pes, tensió muscular, insomni, visió borrosa i hepatotoxicitat (toxicitat al fetge). |
No causa dependència física o aquesta és molt baixa però si que produeix dependència psicològica i desenvolupa tolerància, ja que les persones consumidores habituals necessiten augmentar la dosi per a aconseguir els mateixos resultats.