La Cànnabis Sativa és una planta originària d’Àsia Central. Les fulles i flors d’aquesta planta conté les majors concentracions de THC (principi actiu) pel que són les úniques parts que s’utilitzen per les seves propietats psicoactives.

L’ús de l’haixix es remunta a l’any 2737 A. C. en l’antiga Xina, on es recomanava per a tractar el reumatisme, la malària, l’insomni, trastorns oculars i trastorns menstruals. A l’Índia es va usar per a agilitzar la ment, afavorir la longevitat i augmentar el desig sexual, encara que principalment el seu ús es relaciona amb celebracions religioses i amb la meditació. La seva introducció a Europa es va produir en el segle XVIII. Actualment es conrea en gairebé tothom sent la substància psicoactiva il·legal més consumida, controvertida i amb una alta acceptació social

El Cànnabis conté més de 400 components dels quals 60 aproximadament són cannabinoides. El principal component psicoactiu del cànnabis és el Tetrahidrocannabinol (THC). Altres components psicoactius importants són el CDN amb capacitat al·lucinògena o enteógena i CBD amb propietats relaxants. La proporció de THC. CDN i CBD, pot variar dependent de factors com ara: la planta, el clima, el terreny, la collita i parts de la planta que s’han utilitzat. La proporció dels principis actius que contingui la planta i les combinacions entre ells determina l’efecte d’aquesta.

El cànnabis pot trobar-se en tres formats:

HAIXIX: S’elabora premsant la resina de les flors de la planta femella (cabdells). La resina té un color marró i es presenta en blocs, formant una bola o placa. Tradicionalment l’haixix contenia proporcions molt més altes de THC que la marihuana, encara que avui dia a causa de l’autocultiu i a la poca qualitat de l’haixix, és comú trobar marihuana més psicoactiva. Solen contenir entre un 10% i un 20% de THC. Els adulterants més comunament utilitzats són henna, goma aràbiga, llet condensada o clara d’ou

MARIHUANA: Flores i fulles de la part superior de la planta Cànnabis Sativa. La quantitat de THC pot oscil·lar entre un 6% i un 14%.

OLI: Concentrat líquid que resulta de la mescla de resina amb dissolvent (acetona, alcohol o gasolina) el qual s’evapora en part. Té un color marró fosc. Els índexs de THC són els més elevats oscil·lant entre un 15% i un 60%.

Fumada: Els efectes apareixen als pocs minuts, disminueixen a l’hora i desapareixen a les 2 o 3 hores.

Oral: Els efectes poden trigar a aparèixer fins a una hora i mitja i poden prolongar-se de 5 a 8 hores.

Cal tenir en compte que no hi ha dos porros iguals. Els efectes varien depenent de múltiples factors; la quantitat, la concentració de principis actius, el tipus de planta, la manera de fumar, si es tracta de persones experimentades o no, etc. La concentració típica de THC en un porro oscil·la entre els 5 mg i 150 mg d’aquests entre 0,25 mg i 30 mg passarien a la sang. En consumidors ocasionals 2 – 3 mg són suficients per a produir un efecte breu.

El cànnabis és un depressor del SNC, encara que depenent la concentració de principis actius pot presentar efectes al·lucinògens i/o depressors.

Durant la baixada poden apareix sensació de palanquejament, major apetit, pèrdua de la fluïdesa de pensament i maldecaps.

També té efectes terapèutics i pal·liatius sobre malalties com a càncer, VIH/SIDA, esclerosi múltiple, glaucoma, etc.

• Augment de la tolerància al THC (es necessitarà més dosi per a aconseguir els mateixos efectes). Pot aparèixer als tres o quatre dies d’ús continu i desaparèixer amb un o dos de privació.
• La mescla d’haixix amb tabac té també tots els riscos derivats del consum de tabac.
• Aparell respiratori: bronquitis, laringitis, asma.
• Hormones i reproducció: En fumadors crònics pèrdua de la libido, desajustaments menstruals, anomalies en la mobilitat i en la quantitat dels espermatozoides.
• Psicològics o psiquiàtrics: Dependència psicològica al THC. Trastorns psiquiàtrics encara per determinar. No està demostrat de manera concloent i unànime que produeixi danys cerebrals o neurotoxicitat.
• La possessió i consum en llocs públics està penat per la Llei.

El potencial addictiu d’aquesta substància continua sent un tema controvertit. Diversos autors han suggerit que els derivats de Cànnabis Sativa, no produeixen dependència física, mentre que uns altres han descrit l’aparició d’uns certs signes d’abstinència en consumidors de dosis amb altes concentracions en THC.

Al seu torn diversos estudis clínics indiquen que la síndrome d’abstinència en consumidors de grans dosis de cànnabis no es presenta amb una simptomatologia severa. El signe que més sovint es presenta és la irritabilitat, anorèxia i insomni però no s’arriben a presentar cap síndrome abstinencial orgànic.

La síndrome d’abstinència no és prou sever com per a alterar significativament la vida quotidiana de l’individu. La severitat de l’abstinència dependrà de la dosi, la freqüència i la durada de l’ús de la substància.