És un anestèsic dissociatiu que produeix bloqueig sensorial. Els reflexos i moviments es mantenen però no de manera conscient.
S’utilitza en medicina humana i veterinària, produint una anestèsia en la qual el pacient pot romandre conscient encara que amnèsic i insensible al dolor.
El seu component actiu és el clorhidrat de ketamina (2 (0-clorofenil) -2-metilamino ciclohexanona)
És un líquid translúcid que s’embeni en solucions injectables les quals a vegades són begudes. També apareix en forma de pols, per a ser esnifada. Aquesta última pot estar adulterada amb efedrina, cafeïna, selegilina o manitol.
Generalment, en el mercat il·legal, es troba entre un 45% – 80% de puresa.
Es pot consumir per via oral, injectada o esnifada.
La via injectada és molt més potent i visionària, les sensacions són tan intenses que poden ser difícils de controlar en persones poc experimentades en aquest consum.
Tenen un efecte depressor del sistema nerviós central i també al·lucinogen. Els efectes poden durar entre mitja hora i dues hores, depenent de la quantitat subministrada i de la tolerància adquirida per qui la consumeix.
Els efectes buscats per les persones consumidores són eufòria i experiències místiques, així com al·lucinacions i sensacions de plaer (sensació de surar). Si la dosi és alta es poden donar efectes psicodèlics molt potents, amb visió doble, distorsionada, borrosa, i dificultat per a moure’s i parlar coordinadament, a més de provocar nàusees i vòmits.
En quantitats baixes provoca una certa eufòria i petites modificacions en la percepció (objectes i persones borroses), augment de la freqüència cardíaca, la pressió arterial i sanguínia i disminuint lleument la freqüència respiratòria.
La mescla amb estimulants com per exemple la cocaïna o el speed, pot portar a un consum major de cadascuna d’elles, ja que els efectes es contraresten.
A petites i grans dosis, els efectes de descontrol dels reflexos, l’equilibri, etc, poden provocar amb facilitat que la persona que consumeix sofreixi caigudes i lesions. Igualment, el consum de ketamina pot provocar que aparegui ansietat, angoixa, depressió i problemes de tipus psicòtic a posteriori, a més de “mals viatges”, atacs de pànic en el moment de baixada dels efectes.
És possible que a dosis altes es puguin donar parades respiratòries, sobretot si es barreja amb altres drogues depressores del sistema nerviós, com l’alcohol, els sedants, tranquil·litzants, heroïna i GHB.
Si el consum passa a ser habitual, pot donar lloc a problemes de memòria i dificultats de concentració.
Hi ha risc de consum compulsiu a causa de la ràpida tolerància i el seu potencial addictiu (el cos s’habitua i demana cada vegada majors quantitats de ketamina per a obtenir els mateixos efectes).