MDMA / ÈXTASI

INTRODUCCIÓ

La MDMA o 3-4 metilenediosimetanfetamina, també coneguda com a èxtasi o M, és una droga sintètica que barreja efectes estimulants i psicodèlics (distorsió de la percepció de la realitat), semblant a les amfetamines.

Va ser creada per primera vegada en 1912 en els laboratoris Merck, però mai es va comercialitzar. En els anys 70, Alexander “Sasha” Shulgin i la seva esposa Ann Shulgin van redescobrir la substància i la van provar en entorns psicoterapèutics per la seva capacitat per a ajudar a la comunicació emocional. En els anys 80, la MDMA va saltar a l’oci nocturn i el seu consum es va estendre en raves, festivals i festes electròniques.

Avui continua present en festes, encara que es consumeix menys que alcohol o cànnabis. Les pastilles i el cristall que circulen poden tenir dosis molt altes (a vegades més de 200 mg), la qual cosa augmenta el risc d’efectes adversos greus, com a deshidratació, ansietat intensa o problemes cardíacs.

COMPOSICIÓ I PRESENTACIÓ

La MDMA, també coneguda com a èxtasi, és una droga sintètica que actua com a estimulant i entactògen, és a dir, pot augmentar l’energia i generar sensacions de proximitat emocional i empatia.

Avui dia es troba en diferents formats: pastilles de colors amb logos, càpsules, pols o “cristall”, sent aquest últim una versió més pura i potent.

La potència i puresa de la MDMA varien molt, i fins a un 10% de les pastilles que es venen com a èxtasis no contenen MDMA, sinó altres substàncies com a piperazines, amfetamines, cafeïna o lidocaïna. També es poden trobar substàncies molt més perilloses, com PMA o PMMA, que triguen més a fer efecte, però són molt més tòxiques. A més, per a donar consistència a les pastilles s’usen excipients com a sacarosa, lactosa o guix, per la qual cosa mai es pot estar segur de la quantitat real de substància que es consumeix.

VIES D'ADMINISTRACIÓ

La MDMA es consumeix principalment per via oral, sigui en pastilles, càpsules o pols dissolta, amb un inici d’efectes de 20 a 60 minuts i una durada de 3 a 6 hores. Aquesta via permet controlar millor la dosi, que normalment oscil·la entre 75 i 100 mg, encara que menys de 70 mg pot no produir efectes i més de 250 mg augmenta el risc d’intoxicació aguda.

Una altra forma de consum és esnifada, que té un inici més ràpid (5–15 minuts) i efectes més intensos però més curts, juntament amb major irritació nasal i possibles nàusees o ansietat.

Existeixen vies menys comunes, com la sublingual, rectal, fumar o injectar, però comporten més riscos i s’utilitzen molt poc.

És important recordar que la quantitat de MDMA que afecta cada persona pot variar segons el seu pes, metabolisme i experiència, per la qual cosa és difícil predir els efectes exactes.

EFECTES DESITJATS I RISCOS

La MDMA sol donar una “pujada” ràpida que dura entre 15 i 30 minuts, seguida d’efectes que es mantenen unes 3-4 hores. Durant aquest temps, les persones usuàries refereixen sentir-se sociables, eufòriques i connectades amb els altres, amb més energia, autoestima i sensualitat, i amb la sensació que tot es veu i es percep més intens.

Però no tot és diversió: la MDMA també té riscos importants. Físicament, pot accelerar molt el pols, pujar la pressió arterial, augmentar la temperatura corporal i provocar un cop de calor, sobretot si balles molt o estàs en llocs calorosos.

També pot causar tensió a la mandíbula, nerviosisme, problemes de coordinació i distorsions visuals. Si el consum ha estat molt alt, pot afectar la serotonina i generar una síndrome serotoninèrgic, que és una reacció perillosa del cos que necessita atenció mèdica immediata.

Els riscos en l’àmbit psicològic són ansietat, paranoia o agitació durant la pujada, i després una “baixada” amb tristesa, irritabilitat o dificultat per dormir i concentrar-se. Tot i que no sempre es nota l’endemà del consum, aquesta sensació de tristesa pot perdurar fins 3 dies després d’haver consumit.

En resum, la MDMA pot fer que et sentis genial i proper/a als altres, però els seus efectes depenen de la dosi, el lloc i la persona, i sempre hi ha riscos físics i psicològics importants que cal tenir molt presents.

  • Riscos relacionats amb la tolerància i la dependència

El consum de MDMA no sol generar dependència física com altres drogues, però sí que pot produir tolerància i dependència psicològica. Això significa que, amb l’ús repetit, cada dosi pot provocar menys efectes i algunes persones senten la necessitat de consumir més sovint per recuperar les sensacions inicials.

El desig de repetir l’experiència, sobretot per l’eufòria i la proximitat emocional que genera, pot portar a patrons de consum arriscats. A més, el consum freqüent augmenta la probabilitat de patir baixades més intenses, alteracions del son, ansietat i canvis d’humor, cosa que reforça encara més la motivació per consumir de nou.

REDUCCIÓ DE RISCOS

La manera més segura d’evitar els riscos associats al consum d’alcohol i altres drogues és no consumir-ne. Però si decideixes fer-ho, tingues en compte aquestes recomanacions per reduir possibles danys:

  1. Començar amb dosis baixes: No es recomana “redosificar” abans que hagi passat prou temps (20–60 min per via oral) per veure l’efecte complet. És important que sàpigues que el “col·locó” inicial, que fa la sensació de “gustera” de la primera dosificació, no es torna a experimentar amb una nova redosificació, almenys no de la manera que esperes.
  2. Hidratació moderada: Beu aigua regularment, però sense excedir-te.
  3. Descansos i ventilació: Fes pauses per ballar i procura fer-ho en llocs frescos per prevenir el cop de calor.
  4. Control de l’entorn: Consumeix en espais segurs, amb persones de confiança i evitant llocs massa concorrents o calorosos.
  5. Control de puresa: Sempre que sigui possible, utilitza reactius de test per identificar MDMA real i detectar adulterants perillosos (PMA/PMMA, altres amfetamines).
  6. Planificar la recuperació: Dormir, descansar i alimentar-se bé després del consum ajuda a reduir els efectes de la “baixada” i protegeix la salut mental.
  7. Atenció a senyals d’abús o dependència: Si notes que busques repetir l’experiència sovint o que els efectes positius disminueixen, demanar suport professional pot prevenir problemes de salut mental i emocional.
  8. Evita barrejar la MDMA amb aquestes substàncies:
    • Alcohol: augmenta la deshidratació, l’estrès cardiovascular i el risc de sobredosificació.
    • Altres drogues estimulants (cocaïna, amfetamines): poden elevar massa la temperatura corporal, la pressió arterial i el risc de complicacions greus.
    • Opiacis: barrejar-los pot afectar la percepció de la dosi i la respiració, augmentant el risc d’accidents.
    • Antidepressius ISRS o inhibidors de la MAO (IMAO): poden potenciar els efectes serotoninèrgics i augmentar el risc de síndrome serotoninèrgic (confusió, febre, ritme cardíac irregular).