La ketamina és un compost sintètic que pertany al grup dels anestèsics dissociatius, amb efectes sedants, analgèsics i al·lucinògens. El seu component actiu és el clorhidrat de ketamina (2-(o-clorofenil)-2-metilamino ciclohexanona).

En medicina, es presenta com a líquid translúcid en solucions injectables, que s’administren per via intravenosa, intramuscular o sublingual, i en alguns casos s’utilitza en teràpies experimentals per tractar depressions resistents.

En contextos recreatius, la ketamina també es troba en pols blanc, que es pot inhalar; aquest pol sovint està adulterat amb substàncies com efedrina, cafeïna, selegilina o manitol.

La puresa de la ketamina varia segons el seu origen: mentre que la de ús mèdic és alta, al mercat il·legal sol trobar-se amb un rango de puresa entre el 45 % i el 80 %, fet que incrementa els riscos associats al seu consum.

La ketamina es pot administrar de diverses maneres, i la via escollida influeix en la rapiditat amb què apareixen els efectes, la seva intensitat i la durada dels mateixos.

• Intravenosa (IV): És la via més ràpida i controlada, utilitzada principalment en entorns mèdics i terapèutics. Produeix efectes quasi immediats, amb una durada curta i controlada, i permet ajustar amb precisió la dosi.

• Intramuscular (IM): També utilitzada en medicina, produeix efectes en pocs minuts, una mica menys immediats que la IV, i amb durada moderada.

• Sublingual o oral: Menys comuna, s’utilitza en contextos terapèutics experimentals. L’absorció és més lenta, els efectes apareixen més tard i solen ser menys intensos.

• Inhalada o esnifada: Freqüent en el consum recreatiu. Els efectes apareixen ràpid, tot i que la durada sol ser curta. Aquesta via augmenta el risc de adulteració i danys nasals.

• Rectal o via tòpica: Menys habituals, utilitzades en entorns clínics específics o experimentals.

Cada via d’administració comporta diferents riscos físics i psicològics, que depenen de la dosi, la frequència i la puresa de la substància.

La ketamina és un fàrmac dissociatiu que s’utilitza en medicina com a anestèsic, però també es consumeix de manera recreativa pels seus efectes psicoactius. En consumir ketamina, les persones solen buscar certs efectes, entre els quals hi ha:

1. Sensació d’eufòria i benestar.

2. Alteració de la percepció sensorial, incloent distorsió de l’espai, el temps i el cos.

3. Experiències dissociatives o de “desconnexió” de la realitat.

4. Augment de la creativitat o introspecció, segons algunes persones.

Tot i això, la ketamina comporta riscos importants, especialment quan es consumeix sense supervisió mèdica:

• Físics: augment de la pressió arterial i freqüència cardíaca, problemes respiratoris a dosis altes, nàusees, vòmits, dolor al orinar, i dany a la bufeta i ronyons amb ús prolongat.

• Psicològics: confusió, ansietat, paranoia, al·lucinacions intenses, dependència psicològica i deteriorament de la memòria a curt termini.

• Accidentals: degut a l’alteració de la percepció i la coordinació, augmenta el risc de caigudes, accidents de trànsit i altres lesions.

En resum, la ketamina produeix efectes que moltes persones busquen per la seva capacitat d’alterar la consciència i generar eufòria, però el seu consum no està exempt de riscos físics, psicològics i legals. La informació, la reducció de riscos i la precaució són claus per minimitzar els danys.

• Riscos relacionats amb la tolerància i la dependència

El consum freqüent de ketamina pot provocar que el cos i la ment s’adaptin molt ràpidament a aquest anestèsic, generant tolerància en poc temps. Això significa que, amb el temps, es necessita més quantitat per sentir els mateixos efectes, la qual cosa augmenta el risc de danys físics i psicològics.

A més, algunes persones poden desenvolupar dependència, és a dir, sentir que no poden gaudir o funcionar sense consumir-la. Això pot generar:

1. Ansietat, desig intens de consumir i dificultat per controlar l’ús.

2. Efectes negatius en la vida diària: problemes d’estudi, treball, relacions i benestar emocional.

3. Riscos de salut majors: en augmentar la dosi per compensar la tolerància, es eleven els perills de dany a bufeta, ronyons, memòria i percepció, així com la probabilitat d’accidents.

1. Informa’t: coneix efectes, dosis, riscos i via de consum.

2. Dosis baixes i espaiades: evita tolerància i dependència.

3. Entorn segur: acompanya’t de persones de confiança.

4. Hidratació i alimentació: prevé marejos i baixades de tensió.

5. Evita activitats perilloses: no condueixis ni facis tasques arriesgades.

6. Cuida la bufeta i els ronyons: presta atenció a dolor o canvis en orinar.

7. Senyals d’alarma: interromp el consum davant ansietat intensa, confusió o problemes físics; busca ajuda si hi ha emergències.

8. Evita barrejar substàncies: sobretot amb alcohol i altres drogues depressores, ja que augmenten els riscos accidentals.

9. Descans entre consumos: protegeix la teva salut física i mental.

10. Coneix recursos de suport: consulta informació o atenció sanitària si cal.

11. Si consumeixes via esnifada: utilitza dosis baixes, evita esnifar sovint; cuida la mucosa nasal i no comparteixis utensilis.

12. Si consumeixes via oral: efectes més lents i duradors; igualment, controla dosis i frequència per reduir riscos.