GHB / GBL

INTRODUCCIÓ

Es tracta d’un depressor del sistema nerviós central, inductor del son. El GHB va ser sintetitzat el 1967, s’utilitzava com a anestèsic i facilitador del son, fins que va ser retirat del mercat farmacèutic a causa del seu escàs poder analgèsic i de la seva elevada capacitat d’induir convulsions epilèptiques.

Posteriorment es va convertir en una substància de consum entre persones que practiquen alterofília, per la seva capacitat d’estimular l’hormona del creixement, fins a la seva prohibició l’any 2000.

COMPOSICIÓ I PRESENTACIÓ

El GHB (àcid gammahidroxibutíric) és una substància depressora del sistema nerviós central que es troba habitualment en estat líquid, transparent i incolor, tot i que de vegades s’hi afegeixen tints per fer-lo més atractiu visualment. Té un sabor lleugerament salat i ocasionalment es pot trobar en pols, que és la seva forma original. Per la seva aparença i sabor discrets, s’ha guanyat el sobrenom d’“èxtasi líquid”, encara que aquest terme és incorrecte, ja que el GHB no pertany a la família de les drogues estimulants com el MDMA.

Una característica important del GHB és que és fàcilment adulterable. En ser incolor i pràcticament sense gust ni olor, és possible que el que es vengui com a GHB contingui simplement aigua salada o estigui barrejat amb altres substàncies depressores, fet que augmenta els riscos d’efectes adversos i sobredosi.

El GBL (gamma-butilactona) és un precursor químic del GHB, que el cos converteix en GHB després de la ingesta. Tot i que produeix efectes similars, hi ha diferències importants:

  • Potència i rapidesa: el GBL es metabolitza al cos més ràpidament que el GHB, de manera que els efectes apareixen abans i solen ser més intensos.

  • Dosificació més difícil de controlar: petites variacions en la quantitat de GBL poden generar efectes molt més forts, augmentant el risc de sobredosi.

  • Disponibilitat: el GBL es comercialitza legalment com a dissolvent industrial o netejador, mentre que el GHB està més regulat pel seu ús recreatiu i mèdic.

Tant el GHB com el GBL són substàncies amb alt potencial depressor, que poden provocar somnolència extrema, pèrdua de coordinació, amnèsia, dificultat respiratòria i fins i tot coma. El seu consum s’ha de tractar amb precaució extrema, i és especialment perillós quan es barreja amb alcohol o altres depressors del sistema nerviós central.

VIES D'ADMINISTRACIÓ

Es consumeix per via oral directament o barrejat amb límits, ja que es tracta d’una substància hidrosoluble. Si es barreja amb alcohol, es potencien els efectes depressors, augmentant el risc de patir un coma.

És molt difícil calcular amb exactitud la dosi del GHB, ja que no se sol conèixer la seva concentració a les ampolles. És important tenir en compte que el marge entre la dosi amb la qual s’obtindran efectes desitjables o efectes molt desagradables, i per tant no desitjats, és molt petit i difícil de calcular. Si es decideix consumir aquesta substància, és important anar amb precaució i començar amb dosis petites (menys d’un terç de l’ampolla o un tapó).

EFECTES DESITJATS I RISCOS

El GHB (àcid gammahidroxibutíric) i el seu precursor GBL (gamma-butilactona) són substàncies depressores del sistema nerviós central amb efectes similars als de l’alcohol, però més intensos i ràpids. Després de la ingesta, els efectes apareixen en uns 5 a 10 minuts, arriben al seu punt màxim entre 20 i 30 minuts i poden durar aproximadament 1,5 a 2 hores, seguits de post-efectes més lleus que poden persistir un parell d’hores més.

A dosis moderades, els efectes físics inclouen relaxació muscular, disminució de la coordinació i sudoració, mentre que a nivell psicològic es poden observar desinhibició, lleugera eufòria, sociabilitat i tendència a la locuacitat. Amb dosis altes, els efectes poden ser perillosos: nàusees, vòmits, tremolors, hipotèrmia, pèrdua del control muscular, depressió respiratòria i fins i tot coma. Psicològicament poden aparèixer confusió, al·lucinacions, pèrdua de reflexos i estats de semiinconsciència. Els principals efectes buscats per les persones consumidores són eufòria, desinhibició i sedació, per la qual cosa cal ser molt cautelós amb la dosi.

Els riscos a curt termini inclouen ressaca, atordiment, cansament, buits de memòria i conductes sexuals de risc. A llarg termini, el consum continuat pot provocar alteracions físiques com problemes de pressió arterial, irritació gastrointestinal, cefalees, dolors musculars i dependència. A nivell psicològic, poden aparèixer alteracions cognitives, pèrdua de memòria, irritabilitat, depressió i símptomes psicòtics, així com dependència psicològica.

El consum repetit de GHB/GBL genera tolerància ràpidament, la qual cosa fa que es necessitin dosis cada vegada més altes per obtenir els mateixos efectes, incrementant el risc d’intoxicació aguda. La dependència física i psicològica pot aparèixer en pocs dies; els símptomes d’abstinència inclouen ansietat intensa, insomni, tremolors, al·lucinacions, convulsions i delirium. En casos greus, deixar de consumir sense supervisió mèdica pot ser potencialment mortal.

El GBL, al convertir-se en GHB dins l’organisme, s’absorbeix més ràpidament i els seus efectes són més intensos, augmentant el risc de sobredosi. Barrejar aquestes substàncies amb alcohol o altres depressores pot provocar coma profund o fins i tot la mort.

REDUCCIÓ DE RISCOS

La manera més segura d’evitar els riscos associats al consum d’alcohol i altres drogues és no consumir-ne. Però si decideixes fer-ho, tingues en compte aquestes recomanacions per reduir possibles danys:

  1. No barrejar mai amb alcohol ni altres depressors.
  2. Comença amb dosis molt baixes i espera 1 hora abans de tornar a prendre’n més.
  3. Consumeix només en entorns segurs amb persones de confiança.
  4. No condueixis ni realitzis activitats que requereixin atenció.
  5. En cas de sobredosi, truca a emergències immediatament.
  6. No comparteixis ampolles ni deixis que ningú consumeixi sense vigilància.