OPIACIS

INTRODUCCIÓ

COMPOSICIÓ I PRESENTACIÓ

VIES D'ADMINISTRACIÓ

EFECTES

RISCOS

TOLERÀNCIA I DEPENDÈNCIA

INTRODUCCIÓ

L’opi s’obté de la planta Papaver somniferum. Els seus derivats més coneguts són l’heroïna, la morfina i la codeïna.

L’heroïna és la de més ràpida acció. El seu nom científic és diacetilmorfina i es va aïllar per primera vegada en 1883. En els primers moments es va utilitzar com a substitutiu de la morfina i com a fàrmac per a malalties de les vies respiratòries. Bayer la va comercialitzar fins a 1931, any en què es va retirar del mercat legal. En l’actualitat és considerada una de les drogues d’abús més potent i el seu ús terapèutic és molt limitat. Només s’usa en casos molt severs en tractar-se de l’analgèsic més potent que existeix. La morfina s’utilitza en medicina per a calmar el dolor i la codeïna per a calmar la tos.

COMPOSICIÓ I PRESENTACIÓ

L’heroïna es presenta sense refinar o refinada. Sense refinar és una pols granulada color canyella; ja refinada és una pols blanca (o marró), fi i cristal·lí. La seva puresa depèn de múltiples variables (nombre d’intermediaris, venedor, etc.). Habitualment es barreja amb cafeïna, lactosa, piracetam, paracetamol, morfina, lidocaína, procaína, quinina, estricnina, etc.

VIES D'ADMINISTRACIÓ

L’heroïna es consumeix habitualment injectada, esnifada o inhalada i fumada. També és habitual consumir-la fumada. Un “xinès” consisteix a posar l’heroïna sobre paper d’alumini, aplicar-li una flama per la seva part posterior, fins que l’heroïna es converteixi en una substància líquida que desprèn vapors que són inhalats a través d’un tub, realitzat normalment amb el mateix paper d’alumini.

Injectada proporciona uns efectes més intensos i apareixen ràpidament als 7 o 8 segons.

Quan s’esnifa i/o fuma, els efectes més intensos s’aconsegueixen als 10 o 15 minuts.

EFECTES

PSICOLÒGICS	FÍSICS
Quan l’heroïna arriba al cervell, es produeix una pujada eufòrica (coneguda com rush), normalment s’acompanya d’una càlida sensació que sembla propagar-se per tota la pell i analgèsia. Després d’aquests efectes inicials, és habitual romandre endormiscat durant hores.	Sensacions de sequedat en la boca, pesadesa de cames, a vegades, nàusees, vòmits i picors intenses, contracció de pupil·les, efectes gastrointestinals, cardiovasculars, renals, urinaris, restrenyiment, les funcions mentals disminueixen, així com el desig sexual, el batec cardíac i la respiració (es torna més lenta).

RISCOS

A llarg termini existeix un gran risc de generar una addicció caracteritzada per la cerca compulsiva de la droga i els canvis neuroquímics cerebrals.

El consum habitual produeix tolerància i una dependència física greu que són factors motivadors per a continuar el consum compulsiu.A més de l’esmentat són comuns els trastorns d’ansietat, la depressió, alteracions de la personalitat, pèrdua de l’apetit, insomni, pèrdua de la menstruació, del desig sexual, etc.

Molts dels riscos de l’heroïna estan associats a la via d’administració i en compartir el material injectable el que propícia la transmissió de malalties com ara el VIH, l’Hepatitis B, etc.

A més està el risc de sobredosi que pot provocar una depressió respiratòria i causar la mort en el consumidor/a d’heroïna.

TOLERÀNCIA I DEPENDÈNCIA

El consum prolongat accelera la tolerància, això pot explicar el risc de sobredosi després d’una període de no consum.

És capaç de desenvolupar una alta dependència física i psíquica.

La síndrome d’abstinència es caracteritza per una forta sudoració, llagrimeig, nàusees i vòmits, diarrea, insomni, febre, dolors musculars, etc. acompanyats d’una forta ansietat. El quadre es pot aguditzar i poden aparèixer convulsions i al·lucinacions.