Fongs que contenen alcaloides capaços d’alterar el Sistema Nerviós Central. A Amèrica existeixen dades arqueològiques que demostren que s’empraven com a fàrmacs sacramentals i terapèutics des de fa uns tres mil mil·lennis. Va ser A. Hofmann qui va descobrir aquests alcaloides i la manera de sintetitzar-los químicament
El principi actiu és la psilocina i la psilocibina. Aquestes substàncies provoquen experiències similars al LSD (viatges psicodèlics).
S’ingereixen per via oral, preferentment en dejú, normalment secs.
Les dosis recomanades no són altes, entre 1 i 3 gr. Seria una dosi mitja – baixa i entre 5 i 7 gr. És una dosi alta.
Els efectes s’inicien entre els 25 – 30 minuts després de la ingestió i poden durar fins a 6 hores.
| FÍSICS | PSICOLÒGICS |
| Dilatació de pupil·les, baixada de tensió arterial, sensació d’ensopiment, nàusees, feblesa, esgarrifances, mal de cap, boca seca, suors, augment de la temperatura corporal. | Els sentits s’alteren, es pot tenir la sensació que s’abandona el cos, processos d’introspecció, veure les coses des d’una altra perspectiva, desorientació. |
S’ha investigat poc sobre els riscos a llarg termini, a curt termini, poden produir-se mals viatges, tenint vivències angoixants, crisis de pànic i ansietat.
És freqüent que en un mateix “viatge” es combinin moments agradables amb moments angoixants.
També existeix perill de consum de bolets verinosos per equivocació.
El potencial de dependència psicològica és baixa, tenint en compte que cada “viatge” és una experiència molt intensa com per a repetir-la quotidianament.