LSD

INTRODUCCIÓ

La dietilamida de l’àcid lisèrgic (LSD-25) conegut per LSD o tripi és una de les substàncies al·lucinògenes més conegudes. Va ser Hoffman en 1938 qui va sintetitzar aquesta substància a partir d’un fong paràsit (clavíceps) del sègol. Més endavant en 1943 Hoffman descobreix que aquesta substància posseeix efectes enteogènics (psicodèlics o al·lucinògens) molt potents.

En la dècada dels 70 i gràcies al moviment contracultural de l’època l’LSD es va convertir en una substància altament consumida creant-se tot un “culte psicodèlic” entorn del LSD. A nivell terapèutic es va utilitzar principalment en psiquiatria.

COMPOSICIÓ I PRESENTACIÓ

Sol presentar-se en paper assecant impregnat en petits quadres de paper que poden representar diferents dibuixos. També pot trobar-se en forma de tauletes, càpsules i líquid.

VIES D'ADMINISTRACIÓ

Via Oral. A l’ésser una substància molt potent basten dosis molt baixes perquè es produeixin els efectes al·lucinògens. La dosi habitual és de 50-200 µg. La intensitat dels efectes dependrà de la dosi.

Els efectes del LSD poden ser imprevisibles, depenent de la dosi, la personalitat, de l’estat d’ànim i de les expectatives

EFECTES

Apareixen als 30-90 minuts, té el seu màxim efecte a les 3-5 hores després de l’administració i aquests poden prolongar-se durant 8 – 12 hores i fins i tot depèn dels casos fins a diversos dies.

FÍSICS PSICOLÒGICS
Dilatació de pupil·les, nàusees, elevació de la temperatura corporal, freqüència cardíaca i pressió arterial, sudoració, somnolència, pèrdua d’apetit, sequedat de boca, tremolors, taquicàrdies. Acceleració de pensaments, augment d’energia, sentir diferents emocions alhora, intensificació dels sentits, experiències espirituals, al·lucinacions visuals i auditives i delirants, modificació de l’orientació temporoespacial, es poden produir situacions de pànic.
RISCOS
  • “Mal viatge”: caracteritzats per situacions de pànic, paranoies, experimentar sensacions negatives d’ansietat i por.
  • “Flashbacks”: reviure experiències ocorregudes durant el “viatge” sense haver consumit l’LSD. Aquests poden aparèixer de manera totalment inesperada i poden presentar-se als pocs dies com a passats diversos dies o fins i tot mesos.
  • Petites depressions, confusió, ansietat.
TOLERÀNCIA I DEPENDÈNCIA

L’LSD no es considera addictiu, però si presenta una alta tolerància necessitant cada vegada dosis majors per a poder experimentar els mateixos efectes, augmentant lògicament els riscos a l’ésser una substància d’efectes imprevisibles. Es crea tolerància creuada a altres al·lucinògens.