La cocaïna és un compost cristal·lí blanc amb gust amarg, que s’obté de les fulles de la planta de coca. La forma més comuna en què es troba és la pols de clorhidrat de cocaïna, que sovint s’adultera amb altres substàncies per augmentar-ne el volum o imitar efectes similars. Entre els adulterants més habituals hi ha anestèsics locals com la lidocaïna o la procaïna, analgèsics com el paracetamol o la fenacetina, estimulants com la cafeïna, i excipients inerts com la sacarosa, la lactosa, la glucosa, l’inositol o el manitol. Al mercat, la puresa mitjana de la cocaïna ronda el 60%, tot i que pot variar molt segons l’origen i la manipulació.

A més de la pols, la cocaïna es pot transformar en cocaïna base o “crack”, mitjançant processos químics que eliminen el clorhidrat. El crack es presenta en forma de roques cristal·lines blanques o groguenques, i triturat sembla escates de sabó.

Aquestes diferents formes influeixen en la via d’administració, la rapidesa de l’efecte i els riscos associats. Al carrer, la cocaïna rep diversos noms col·loquials com “neu”, “coca”, “farlopa” o “perico”, segons la zona i el format.

La cocaïna es pot consumir de diverses maneres, encara que la més comuna és esnifar-la, és a dir, per via intranasal. També es pot injectar, aplicar de manera tòpica sobre la pell o fins i tot als genitals (una pràctica perillosa basada en la idea equivocada d’augmentar el plaer) i, en alguns casos, fumar-la barrejada amb tabac en petits cigarrets sense filtre. Aquesta darrera forma s’utilitza més com un ritual després de “fer-se una ratlla”, però en realitat no produeix efectes perquè la calor destrueix la cocaïna.

La quantitat consumida importa: les dosis baixes de cocaïna pura solen ser entre 50 i 100 mg, les mitjanes entre 150 i 200 mg, i les altes entre 250 i 500 mg. Per a una persona que no hi està habituada, superar 1 gram pot ser extremadament perillós i fins i tot mortal. Per això, entendre la via de consum i la quantitat és clau per reduir riscos.

La cocaïna actua directament sobre el sistema nerviós central i provoca sensacions estimulants i anestèsiques. Els efectes depenen molt de com es consumeixi:

• Esnifada: tarda 2-5 minuts a notar-se i dura uns 30-40 minuts.

• Injectada: apareix gairebé a l’instant i dura 10-20 minuts.

• Fumada com a crack: els efectes són immediats però molt breus, de 5-10 minuts.

• Mastegar fulles de coca: triguen més a notar-se i amb prou feines generen dependència.

Els efectes desitjats inclouen eufòria, augment de la sociabilitat, locuacitat, falsa sensació de seguretat en un/a mateix/a, energia i augment del desig sexual, juntament amb més atenció i activitat mental.

Físicament pot fer que et sentis amb menys fatiga, sense gana, amb pupiles dilatades, freqüència cardíaca ràpida i certa relaxació muscular.

Però els riscos són seriosos, sobretot a grans dosis: ansietat, paranoia, marejos, nàusees, vòmits, irritabilitat i alteracions del ritme cardíac. En casos greus, poden aparèixer psicosi, convulsions i problemes circulatoris.

A més, quan els efectes passen, arriba la “baixada”: cansament extrem, apatia, irritabilitat i comportaments impulsius. Per això, fins i tot si la substància dona energia i confiança momentània, els riscos físics i psicològics són molt reals, i la dependència es pot desenvolupar ràpidament, sobretot amb cocaïna en format crack o amb la via injectada.

• Riscos relacionats amb la tolerància i la dependència

La cocaïna genera tolerància i dependència perquè el cervell s’acostuma al seu efecte sobre els sistemes de recompensa i dopamina. Això significa que, amb el temps, es necessiten dosis més grans per sentir la mateixa eufòria o energia que al principi.

La tolerància es desenvolupa més ràpidament amb formes de consum que arriben de pressa al cervell, com la injectada o la fumada (crack), mentre que la cocaïna esnifada desenvolupa tolerància més lentament.

La dependència apareix perquè el cos i la ment “aprenen” a necessitar la substància per sentir-se actius, sociables o motivats; en deixar-la, poden aparèixer símptomes d’abstinència com cansament extrem, depressió, irritabilitat i desitjos intensos de tornar a consumir, cosa que augmenta el risc de consum repetit i de problemes de salut greus.

La manera més segura d’evitar els riscos associats al consum d’alcohol i altres drogues és no consumir-ne. Però si decideixes fer-ho, tingues en compte aquestes recomanacions per reduir possibles danys:

1. Començar amb dosis baixes i esperar els efectes abans de repetir.

2. Evitar consumir sol/a, tenir algú de confiança a prop que pugui actuar si sorgeix algun problema.

3. No compartir “tubets” (tubs, canyetes) i no utilitzar bitllets, per reduir el risc de transmissió d’infeccions (herpes, hepatitis, refredats).

4. Tallarel la cocaïna en ratlles petites per controlar millor la dosi i reduir el risc de sobredosi.

5. Netejar les fosses nasals abans i després del consum per minimitzar la irritació i el dany a la mucosa.

6. Hidratació i alimentació: beure aigua regularment i no consumir en dejú prolongat.

7. Si beus alcohol, evita usar cocaïna ja que augmenta la toxicitat per al cor i el fetge; es pot formar cocaetilè, que eleva el risc d’arítmies i dany cardiovascular.

8. Evitar consum repetit en poc temps: l’excés de cocaïna augmenta el risc d’arítmies, hipertensió i sobreestimulació.

9. Evitar ambients molt calorosos o amb activitat física intensa per reduir el risc de cops de calor o col·lapse cardiovascular.

10. Control de puresa: si és possible, utilitzar tests de drogues per comprovar que no contingui adulterants com levamisol, fenacetines o anestèsics locals.

11. No barrejar amb altres estimulants per evitar sobrecàrrega cardiovascular.

12. Atenció a la salut mental: si es nota ansietat intensa, paranoia o irritabilitat, aturar el consum i buscar suport.

13. Descans i recuperació: després del consum, dormir, menjar i hidratar-se per reduir els efectes de la “baixada”.

14. No conduir ni manipular maquinària després de consumir, pel risc d’accidents.