L’amfetamina va ser sintetitzada per primera vegada en 1887 pel químic romanès Lazăr Edeleanu, qui va anomenar al compost fenilisopropilamina.

Des de llavors, l’amfetamina ha estat utilitzada com a agent per a millorar el rendiment, tant físic (inaugurant el dopatge esportiu), com a intel·lectual (dopatge cognitiu). Tot i que, la seva dispensació indiscriminada juntament amb el desconeixement públic respecte dels seus perills, van desencadenar fenòmens d’abús i addicció, per la qual cosa en 1971, l’amfetamina va ser sotmesa a control internacional en el marc de la Convenció Internacional de Psicotròpics i a Espanya es va convertir en una substància controlada subjecta a fiscalització des de 1983.

A part de les seves propietats terapèutiques reconegudes com supressor de l’apetit i en el tractament de la narcolèpsia i del TDAH – Trastorn del Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat, també es consumeixen en espais de festa.

L’amfetamina és estimulant del Sistema Nerviós Central, i el seu nom científic és sulfat d’amfetamina, pertanyent a la família de les fenetilamines.

La presentació més habitual és en pols blanca o groguenca, en pasta i en forma de pastilles o càpsules. També la pots trobar en líquid.

Al carrer ho escoltaràs com speed, però també se’n diu dexedrina, píndoles d’aprimament, anfetas, bennies, dexies, pitxu, pinini.

Sovint la seva composició varia quant al percentatge de puresa, segons on s’adquireixi. Existeixen amfetamines que es comercialitzen com a medicaments per al tractament de diferents trastorns, per la qual cosa el grau de puresa serà alt. No obstant això, l’amfetamina que ens trobem en el mercat negre, moltes vegades conté adulterants, diluents i/o altres derivats amfetamínics com a cafeïna, ibuprofèn, glucosa, lactosa, propilanfetamina, 4-FMP entre altres, per a augmentar el seu volum, i amb això, els riscos associats al seu consum.

Generalment es consumeixen per via nasal (esnifades) o oral (menjars en forma de ‘bombes’ o en forma de pastilles). També poden consumir-se per via fumada i intravenosa, encara que aquestes maneres resulten ser menys freqüents.

Encara en dosis petites i controlades, l’amfetamina és un estimulant del Sistema Nerviós Central que ajuda a disminuir el somni i l’apetit i incrementar l’activitat física.

Dins dels efectes a curt termini, es troben:

• Augment d’atenció i reducció de fatiga
• Augment d’activitat física
• Disminució de l’apetit i del somni
• Sensació d’eufòria o “rush”
• Augment de la freqüència respiratòria
• Batecs cardíacs ràpids o irregulars
• Hipertèrmia
• Sensació d’autoestima augmentada
• Verborrea
• Agressivitat
• Sequedat de boca
• Sudoració
• Contracció de la mandíbula
• Dificultats en l’erecció

A més del seu alt potencial addictiu, l’ús compulsiu produeix símptomes a llarg termini que poden incloure ansietat, confusió, insomni, trastorns emocionals i comportament violent. També poden demostrar diverses característiques psicòtiques, incloent-hi la paranoia, al·lucinacions auditives i visuals, i deliri.

La síndrome d’abstinència es presenta amb un quadre molt greu de depressió, letargia i cansament, la qual cosa pot portar a prendre grans dosis d’amfetamines per a mitigar aquest estat.

A l’ésser una substància que majorment es consumeix per inhalació, els riscos associats a aquesta via d’administració estan donats principalment pel mal sobre la mucosa nasal. També pot causar problemes cardiovasculars, incloent-hi un augment en la freqüència cardíaca, batec irregular del cor i elevació de la pressió arterial. A més, la pèrdua de l’apetit és freqüent el que comporta a una situació de desnutrició i major vulnerabilitat a malalties i infeccions.

El seu ús compulsiu pot desencadenar psicosi. Aquests símptomes psicòtics (paranoia, al·lucinacions auditives i visuals, i deliri) a vegades duren fins a mesos o anys després d’haver deixat d’usar la substància.

Una intoxicació per amfetamina pot produir-se a partir dels 30mg. Una sobredosi pot elevar la temperatura del cos a nivells perillosos (hipertèrmia) i produir convulsions, que si no es tracten immediatament poden resultar fatals.

Si estàs consumint algun tipus de medicament, has de tenir especial compte amb l’ús d’amfetamines perquè la interacció entre les substàncies augmenta les probabilitats d’una reacció adversa en persones amb hipertiroïdisme, glaucoma, diabetis o malalties cardiovasculars com a angina, hipertensió o arrítmies.

• Estimulants (cocaïna, MDMA): pot augmentar l’efecte de tots dos i amb això la probabilitat de sofrir episodis de sobreestimulació.
• Depressors (alcohol, ketamina, GHB): pot fer que es contrarestin els efectes pel que es necessitarà major quantitat per a aconseguir els efectes buscats en ambdues.
• Psicodèlics (LSD, Bolets) pot augmentar l’efecte de tots dos augmentant la probabilitat de sofrir una reacció adversa.
• Medicaments: Especial atenció amb furazolidona (medicament per al tractament de la diarrea infecciosa) o amb IMAOs (inhibidors de la monoaminaoxidasa) perquè poden provocar reaccions hipertensives greus.
• L’amfetamina pot reduir l’efecte de la guanetidina (medicament per al tractament de la hipertensió).
• Els antidepressius tricíclics, el bicarbonat i les píndoles anticonceptives podrien augmentar l’efecte de l’amfetamina i, per tant, augmentar la probabilitat de reacció adversa (complicació cardíaca).Si es consumeix durant l’embaràs pot donar lloc a retard en el creixement intrauterí, part prematur i augmentar la mortalitat en la mare, el fetus i el nounat.

Amb la finalitat d’aconseguir els mateix efectes que es van viure quan recentment es comença a usar aquesta substància, es pot desenvolupar tolerància als efectes plaents de l’amfetamina, és a dir que per a intensificar els efectes desitjats, les persones usuàries prenen dosis més altes, amb més freqüència i/o canvien el mètode d’administració.

La síndrome d’abstinència ocorre quan es deixa d’usar l’amfetamina i entre els seus símptomes estan la depressió, l’ansietat, l’esgotament i un desig vehement per la droga (“craving”).

Sempre la recomanació serà no usar amfetamines, però si decideixes fer-ho has de tenir en compte que tret que realitzis una anàlisi en laboratori, no existeix mètode que pugui utilitzar-se per a determinar el grau de puresa d’aquesta substància. Encara que tingui una olor característica, aquest no representa un indicatiu de qualitat. Característiques com ara l’olor, color o textura no ens diuen molt de la puresa de la substància.

Si es consumeix esnifat, les ratlles han de ser petites (més petites que les de cocaïna) i espaiar el seu consum per a evitar un excés d’estimulació. El rul·lo utilitzat per a això ha de ser personal i intransferible per a evitar contagis. A més, s’ha de polvoritzar bé la substància per a evitar hemorràgies. Si s’ha fet una pasta, pot ser útil obrir la bossa per a assecar-ho, posar un paper assecant durant una hora, escalfar-lo o consumir-lo en forma de ‘bomba’.

Finalment, si ho consumeixes en espais de festa, és bo hidratar-se i descansar doncs a l’ésser una substància estimulant, s’han d’evitar els cops de calor (augment temperatura corporal i defalliments).