El cànnabis conté molts compostos, entre ells els cannabinoides, que determinen els seus efectes. El més conegut és el THC, que provoca els efectes psicoactius (alteracions en la percepció, l’ànim o la memòria). Un altre important és el CBD, que no col·loca i es relaciona amb efectes relaxants. La proporció d’aquests compostos canvia segons la planta, el clima, el cultiu o la part utilitzada, la qual cosa fa que els efectes variïn.

Les formes de presentació més habituals són:

• Marihuana: flors i fulles seques de la planta, amb un 6-14% de THC.
• Haixix: resina premsada dels cabdells, amb un 10-20% de THC; pot estar adulterat amb altres substàncies.
• Oli de cànnabis: concentrat líquid de resina amb dissolvents, amb els nivells més alts de THC (15-60%).
• Cannabinoides sintètics: si bé no són substàncies de la pròpia planta, aquests cannabinoides són substàncies químiques creades en laboratori que busquen imitar els efectes del THC (i eludir la llei i controls sobre aquesta substància). Solen trobar-se en mescles per a fumar conegudes com “spice” o “K2”. Són molt més potents i impredictibles, amb majors riscos per a la salut.

El cànnabis es pot consumir per diferents vies:

1. Fumada: cigarrets (porros) o pipes, efecte ràpid (2–10 min), durada 2–4 h. Risc de mal respiratori.
2. Vapejar: escalfa el cànnabis sense cremar-lo, menys tòxic per a pulmons.
3. Oral: comestibles o olis, efecte més tardà (30–120 min) i més prolongat (6–8 h), dosi més difícil de controlar.
4. Tòpic: no produeix efecte psicoactiu, s’usa per a dolors locals.

Cal tenir en compte que no hi ha dos porros iguals. Els efectes varien depenent de múltiples factors: la quantitat, la concentració de principis actius, el tipus de planta, la manera de fumar, si es tracta de persones experimentades o no, etc.

La concentració mitjana de THC en un porro oscil·la entre els 5 mg i 150 mg d’aquests entre 0,25 mg i 30 mg passarien a la sang. En consumidors ocasionals, basten de 2 a 3 mg per a produir un efecte breu.

El cànnabis és un depressor del SNC, encara que depenent la concentració de principis actius pot presentar efectes de distoricó de la percepció de la realitat i també de l’ordre dels depressors.

• Efectes físics: boca seca, set, enrogiment d’ulls, augment de l’apetit (sobretot cap a aliments dolços), broncodilatació, pèrdua de coordinació corporal i lentitud de reflexos, taquicàrdia a conseqüència d’un descens de la pressió arterial, maldecaps.
• Efectes psicològics: amb el consum d’haixix i a dosis baixes – moderades (depenent del tipus de consumidor) es poden aconseguir estats de benestar, relaxació, increment de la sociabilitat, desinhibició, riure fàcil (hilaritat), facilitat de paraula (loquacitat), alteracions de la percepció (temporal i sensorial), i major sensibilitat als estímuls. Reducció de la capacitat de concentració i alteració de la memòria immediata.

Riscos associats al consum de cànnabis

• La mescla d’haixix amb tabac té també tots els riscos derivats del consum de tabac.
• Problemes en el sistema respiratori: bronquitis, laringitis, asma.
• Hormones i reproducció: pèrdua de la libido, desajustaments menstruals, anomalies en la mobilitat i en la quantitat dels espermatozoides.
• La possessió i consum en llocs públics està penat per la Llei.

Tolerància i risc de dependència:

El consum freqüent de cànnabis pot generar tolerància, cosa que significa que el cos s’adapta al tetrahidrocannabinol (THC), el principal component psicoactiu de la planta. Com a resultat, es requereixen dosis cada vegada majors per a experimentar els mateixos efectes, la qual cosa pot intensificar els riscos físics i psicològics associats.

Encara així, el  potencial addictiu d’aquesta substància continua sent un tema controvertit. Diversos autors han suggerit que els derivats del cànnabis no produeixen dependència física, mentre que uns altres han descrit l’aparició d’uns certs signes d’abstinència en consumidors de dosis amb altes concentracions en THC. Alhora, diversos estudis clínics indiquen que la síndrome d’abstinència en consumidors de grans dosis de cànnabis no es presenta amb una simptomatologia severa. El signe que més sovint es presenta és la irritabilitat, anorèxia i insomni però no s’arriben a presentar cap síndrome d’abstinència orgànic. La síndrome d’abstinència no és prou sever com per a alterar significativament la vida quotidiana de l’individu. La severitat de l’abstinència dependrà de la dosi, la freqüència i la durada de l’ús de la substància.

Malgrat aixó, davant el possible risc de desenvolupar dependència, aquesta es caracteritza per:

• Necessitat compulsiva de consumir cànnabis.
• Dificultat per a controlar el consum.
• Símptomes d’abstinència com a irritabilitat, insomni i ansietat.
• Impacte negatiu en la vida social, acadèmica o laboral.

La manera més segura d’evitar els riscos associats al consum d’alcohol i altres drogues és no consumir-ne. Però si decideixes fer-ho, tingues en compte aquestes recomanacions per reduir possibles danys.

1. Evitar fumar amb tabac: barrejar-ho augmenta l’addicció a la nicotina i el mal pulmonar.
2. Usar mètodes de consum més segurs (vaporitzadors d’herba seca, olis regulats) en lloc de pipes improvisades o productes d’origen desconegut.
3. No compartir porros, pipes o vaporitzadors per a reduir el risc de contagis (herpes, infeccions respiratòries).
4. Menjar o beure abans de consumir per a evitar marejos o baixades de tensió.
5. Mantenir-se hidratat durant i després del consum.
6. Guardar cànnabis i comestibles en envasos tancats i fora de l’abast de menors o mascotes.
7. Evitar consumir en contextos d’alta càrrega emocional o quan s’està passant per moments d’ansietat o depressió intensos.
8. Si es consumeixen comestibles, fer-ho en llocs segurs, acompanyats i planificant que els efectes poden durar diverses hores.
9. Respectar pauses de consum per a reduir la tolerància i el risc de dependència.
10. Conèixer el producte: informar-se sobre la potència (% de THC i CBD) i el tipus de preparació abans d’usar-lo.
11. Si consumeixes alcohol, evita combinar-ho amb cànnabis si tens tendència a l’ansietat, marejos o vòmits.
12. Si consumeixes psicodèlics com a LSD, bolets o altres, evita consumir cànnabis, ja que pot intensificar l’experiència. Evita la mescla si tens antecedents d’ansietat, paranoia o psicosi.
13. Si consumeixes ketamina, evita altes dosis de totes dues substàncies, ja que poden generar desorientació.
14. Si consumeixes estimulants com a cocaïna, amfetamina o altres, evita dosis altes de cànnabis, ja que la mescla pot sobrecarregar al cor i al sistema nerviós.
15. Si consumeixes MDMA/èxtasi, consumeix cànnabis en la baixada, no en el pic del MDMA per a evitar marejos, confusió.