BOLETS PSICOACTIUS

INTRODUCCIÓ

Els bolets que contenen psilocibina, un alcaloide capaç d’alterar el sistema nerviós central, han estat utilitzats durant mil·lennis per cultures indígenes d’Amèrica en rituals espirituals i terapèutics. Hi ha evidències arqueològiques que demostren el seu ús com a medicaments sacramentals des de fa més de tres mil anys.

Al segle XX, especialment en les dècades de 1950 i 1960, van despertar l’interès de la ciència occidental pel seu potencial psicodèlic i terapèutic, sent Albert Hofmann qui va aconseguir aïllar i sintetitzar químicament aquests compostos. Actualment, encara que el seu consum entre joves és menys freqüent que el de cànnabis o alcohol, ha crescut en contextos d’exploració personal, festivals i pràctiques com la microdosificació.

Investigacions recents exploren el seu ús controlat en el tractament de depressió, ansietat i addiccions, però això no implica que el seu consum recreatiu sigui segur, ja que pot comportar riscos psicològics i legals importants.

COMPOSICIÓ I PRESENTACIÓ

La psilocibina i el seu metabòlit actiu, la psilocina, són els principals compostos psicoactius presents en certes espècies de bolets psicoactius.

Aquestes substàncies provoquen experiències similars a l’LSD, conegudes com a viatges psicodèlics, que afecten la percepció, el pensament i les emocions.

Els bolets poden consumir-se frescos o secs, encara que també existeixen en format de pols, càpsules o infusions. La potència varia considerablement segons l’espècie, el mètode de cultiu i les condicions de conservació, sent els bolets secs més concentrats en psilocibina que els frescos. Aquesta variabilitat fa que l’efecte sigui difícil de predir, cosa que augmenta el risc de reaccions adverses, especialment en contexts no controlats.

VIES D'ADMINISTRACIÓ

Els bolets amb psilocibina s’ingereixen per via oral, preferiblement en dejú, cosa que intensifica els seus efectes. Es poden consumir mastegats, barrejats amb menjar o beguda, o preparats en infusió per suavitzar-ne el gust.

Les dosis varien: entre 1 i 3 grams es considera una dosi baixa o mitjana, mentre que entre 5 i 7 grams es classifica com a alta, amb efectes molt més intensos.

EFECTES DESITJATS I RISCOS

En ser una substància que s’administra per via oral, és a dir, ingerida amb menjar, els efectes solen començar entre els 25 i 40 minuts després de la ingestió i poden durar fins a sis hores, depenent de la dosi, l’espècie de bolet i l’estat físic i emocional de la persona.

Durant aquest període, poden aparèixer efectes físics com dilatació de pupil·les, baixada de la tensió arterial, sensació de somnolència, nàusees, debilitat, esgarrifances, mal de cap, boca seca, sudoració i augment de la temperatura corporal.

A escala psicològica, es produeixen alteracions sensorials, sensacions de separació del cos, processos d’introspecció profunda, canvis en la percepció de l’entorn i episodis de desorientació.

Un dels principals riscos és calcular malament la dosi, ja que la potència dels bolets varia segons l’espècie, el cultiu i la conservació. A més, l’estómac buit pot intensificar els efectes, cosa que augmenta la possibilitat de viure experiències aclaparadores o desagradables si no es consumeix amb precaució i en un entorn segur.

És freqüent que en un mateix “viatge” es combinin moments agradables amb moments anguniosos.

També existeix el perill de consumir bolets verinosos per error.

REDUCCIÓ DE RISCOS

La manera més segura d’evitar els riscos associats al consum d’alcohol i altres drogues és no consumir-ne. Però si decideixes fer-ho, tingues en compte aquestes recomanacions per reduir possibles danys:

  1. Identificació segura: Consumeix només si estàs 100% segur que es tracta d’una espècie psilocibina i no de bolets tòxics. La confusió pot tenir conseqüències greus.
  2. Dosi baixa la primera vegada: Si els bolets estan secs, una dosi d’entre 1 i 1,5 grams és una quantitat orientativa per a principiants. És millor començar amb menys i observar com respon el cos.
  3. Set & setting: Assegura’t d’estar en un bon estat mental i en un entorn segur, acompanyat de persones de confiança. Això influeix directament en la qualitat i seguretat de l’experiència.
  4. Evitar mescles: No combinis psilocibina amb alcohol, estimulants o inhibidors de la monoaminooxidasa (IMAO), ja que poden potenciar o alterar els efectes de manera imprevisible.
  5. Espai tranquil: Ten preparat un lloc còmode i silenciós on puguis descansar o aïllar-te si el viatge es torna massa intens.
  6. No conduir ni dur a terme tasques perilloses: Evita qualsevol activitat que requereixi coordinació o atenció plena durant diverses hores després del consum.
  7. Hidratació i alimentació lleugera: Mantingues-te hidratat i evita menjars pesats abans del consum. Un estómac buit pot intensificar els efectes, però també pot augmentar el malestar físic.
  8. Suport emocional disponible: Si és possible, tindre algú amb experiència que pugui acompanyar-te o ajudar-teen cas d’ansietat o desorientació pot marcar una gran diferència.
  9. Evitar el consum freqüent: L’ús repetit pot generar tolerància i reduir la capacitat d’integrar les experiències. És recomanable deixar temps entre sessions per processar el que s’ha viscut.