L’LSD, com a psicodèlic clàssic, actua principalment sobre els receptors de serotonina, generant intenses alteracions en la percepció, el pensament i l’estat emocional.

S’acostuma a presentar en paper secant impregnat, tallat en petits quadrats coneguts com a tripis, que sovint porten dibuixos o dissenys acolorits.

També es pot trobar en forma líquida, comprimits, càpsules o fins i tot dissolt en sucre o gelatina, especialment en contextos de microdosificació.

La seva potència és molt alta, amb dosis actives que comencen des dels 50 fins a 150 micrograms, cosa que significa que quantitats extremadament petites poden produir efectes profunds.

Un aspecte important a tenir en compte és que no és possible detectar visualment si un tripi és més o menys fort, cosa que incrementa el risc de consumir una dosi excessiva sense saber-ho. Per això, l’ús responsable i en contextos controlats és fonamental per reduir els riscos associats a aquesta substància.

L’LSD s’administra principalment per via oral, i a causa de la seva alta potència, només calen dosis molt petites per desencadenar efectes psicodèlics intensos.

La dosi habitual oscil·la entre 50 i 200 micrograms, encara que fins i tot quantitats mínimes poden generar alteracions profundes en la percepció, el pensament i l’estat emocional.

Una característica important és que no es pot determinar visualment la potència d’un tripi, cosa que incrementa el risc de consumir una dosi més alta del que s’esperava.

L’LSD és un psicodèlic que actua sobre els receptors de serotonina, provocant alteracions profundes en la percepció, el pensament i l’estat emocional. Es presenta en paper secant (“tripis”), líquid, càpsules o microdosis, i n’hi ha prou amb dosis molt petites (50‑200 µg) per generar efectes intensos. No es pot estimar la potència visualment, cosa que augmenta el risc de consumir-ne massa.

Després de la ingestió oral, els efectes comencen entre 30 i 90 minuts, assoleixen el màxim entre 3 i 5 hores i poden prolongar-se fins a 8‑12 hores. Els efectes físics inclouen dilatació de pupil·les, augment de la freqüència cardíaca i la pressió arterial, sudoració, tremolors, boca seca i pèrdua d’apetit. Els efectes psicològics comprenen al·lucinacions, distorsió del temps i l’espai, introspecció, creativitat i canvis emocionals; també poden aparèixer experiències espirituals o de connexió.

Els efectes són imprevisibles i depenen de dosi, personalitat, estat d’ànim i context. Poden sorgir experiències negatives (“mal viatge”) amb ansietat, paranoia o pèrdua de control, i hi ha risc d’accidents físics o descompensacions en persones amb predisposició a trastorns mentals.

• Riscos relacionats amb la tolerància i la dependència

Encara que l’LSD no genera dependència física, el seu ús repetit pot portar al desenvolupament de tolerància ràpida, la qual cosa significa que, després de diversos dies de consum consecutiu, es requereixen dosis majors per assolir els mateixos efectes psicodèlics.

Aquesta tolerància es desenvolupa de forma creuada (l’ús repetit d’una substància redueix la sensibilitat de l’organisme no només a aquesta substància, sinó també a altres que actuen sobre els mateixos receptors o mecanismes neuroquímics) amb altres substàncies al·lucinògenes com la psilocibina o la mescalina, i sol revertir-se després d’uns pocs dies d’abstinència.

Si bé l’LSD no produeix un síndrome d’abstinència físic, pot generar dependència psicològica, especialment en persones que busquen escapar de la realitat o repetir experiències intenses.

L’ús freqüent també pot augmentar el risc d’efectes adversos com ansietat, desorganització del pensament o episodis psicòtics, particularment en persones amb vulnerabilitat a trastorns mentals.

Per això, encara que l’LSD no sigui addictiu en termes tradicionals, el seu consum reiterat sense supervisió ni integració pot comportar riscos significatius per a la salut mental i el benestar emocional.

La manera més segura d’evitar els riscos associats al consum d’alcohol i altres drogues és no consumir-ne. Però si decideixes fer-ho, tingues en compte aquestes recomanacions per reduir possibles danys:

1. Evitar consum freqüent: Deixa diversos dies o setmanes entre experiències.

2. No consumir diverses vegades en pocs dies: La tolerància és creuada amb altres psicodèlics com la psilocibina o la mescalina.

3. Dosificació moderada i controlada: Començar amb dosis baixes (50‑100 µg) i ajustar segons l’experiència.

4. Evitar barreges: No combinar amb alcohol, cannabis, estimulants o depressors.

5. Entorn segur i acompanyat: Lloc tranquil, persones de confiança i algú sobri disponible.

6. Preparació emocional i mental: Consumir amb estabilitat emocional; evitar moments d’estrès o tristesa.

7. Evitar activitats perilloses: No conduir, nedar, manipular objectes tallants ni tasques que requereixin atenció plena.

8. Integració posterior: Reflexionar sobre l’experiència per processar-la i evitar consums compulsius.