El sulfat d’anfetamina pertany a la família de les fenetilamines, és un potent estimulant del sistema nerviós central.

La seva presentació més habitual és en pols blanca o groguenca, encara que també es troba en pasta, pastilles, càpsules o fins i tot en líquid. Al carrer, el sentiràs amb noms com speed, dexedrina, píndoles d’aprimament, anfetes, bennies, dexies, pitxu o pinini.

La puresa de l’speed pot variar molt segons on es compri. Algunes anfetamines d’ús mèdic tenen un alt grau de puresa, mentre que les del mercat negre solen estar barrejades amb adulterants, diluents i altres derivats anfetamínics, com la cafèina, l’ibuprofèn, la glucosa, la lactosa, la propilanfetamina o el 4-FMP, entre d’altres. Això no només fa que els efectes siguin impredictibles, sinó que també augmenta els riscos associats al consum.

El sulfat d’anfetamina o speed es pot consumir de diverses maneres, i segons la via d’administració, aquesta influirà en la rapidesa i la intensitat dels seus efectes.

La més habitual és la via oral, prenent pastilles, càpsules o pols dissolt; els efectes apareixen en 20–60 minuts i duren diverses hores, permetent controlar millor la dosi.

També es pot esnifar el pols, cosa que provoca un inici més ràpid (5–15 minuts) però efectes més curts i intensos, a més d’irritació nasal i un major risc d’ansietat o nàusees.

Menys comunes, però possibles, són la injecció intravenosa i la via rectal, que augmenten significativament els riscos de sobredosi i d’infeccions. Fumar aquesta substància no és habitual, però pot generar efectes molt intensos i perillosos a causa de la rapidesa amb què la substància arriba al cervell.

El consum d’anfetamina provoca efectes estimulants del sistema nerviós central, fins i tot en dosis petites, ajudant a disminuir la son i la gana, i incrementant l’activitat física.

Entre els efectes desitjats hi ha: augment de l’atenció i la concentració, sensació d’eufòria o “rush”, més autoestima, verborrea i augment de la sociabilitat, així com increment de l’activitat física i de la freqüència respiratòria.

Tanmateix, aquests efectes vénen acompanyats de riscos físics i psicològics importants. En ser una substància que majoritàriament es consumeix per inhalació, el dany a la mucosa nasal és freqüent. També pot provocar palpitacions, batec irregular del cor, hipertensió, hipertermia, boca seca, contracció de la mandíbula i disminució de la gana, la qual cosa pot derivar en desnutrició i major vulnerabilitat a malalties i infeccions.

El seu ús compulsiu pot desencadenar psicosi, amb símptomes com paranoia, al·lucinacions auditives i visuals i deliri, que de vegades persisteixen mesos o anys després d’abandonar la substància.

La intoxicació pot produir-se a partir de 30 mg, i una sobredosi pot generar hipertermia, convulsions i, si no es tracta immediatament, risc de mort.

• Riscos relacionats amb la tolerància i la dependència

El consum repetit d’anfetamines provoca tolerància, cosa que significa que cada vegada es necessiten dosis més altes per sentir els mateixos efectes d’energia, eufòria o concentració. Això augmenta el risc de sobredosi, ja que la diferència entre la dosi efectiva i la dosi perillosa es redueix.

A més, la dependència física i psicològica fa que el cos i la ment reclamin la droga de manera intensa: en deixar de consumir-la apareixen símptomes d’abstinència com depressió profunda, fatiga extrema, irritabilitat i dificultats de concentració. Aquests símptomes empenyen moltes persones a tornar a consumir, creant un cicle difícil de trencar i augmentant els riscos de problemes cardiovasculars, trastorns del son, ansietat crònica i alteracions cognitives a llarg termini.

1. Evitar el consum: la forma més segura de reduir riscos és no consumir la substància.

2. Coneixement de la puresa limitat: excepte amb anàlisis de laboratori, no hi ha cap mètode fiable per determinar la puresa; olor, color o textura no indiquen qualitat.

3. Dosificació controlada: si s’esnifa, les ratlles han de ser petites (més petites que les de cocaïna) i espaiar el consum per evitar sobreestimulació.

4. Material personal: usar un rulo personal i intransferible per evitar contagis.

5. Polvorització de la substància: moldre o polvoritzar bé l’anfetamina per reduir el risc de hemorràgies nasals.

6. Preparació de pasta: si la substància està en forma de pasta, es pot assecar a la bossa amb un paper secant durant una hora, escalfar-la lleugerament o consumir-la en forma de ‘bomba’ per facilitar-ne l’ús i minimitzar danys.

7. Hidratació i descans: mantenir una bona hidratació i períodes de descans per prevenir cops de calor i desmais, especialment en entorns de festa.

8. Evitar policonsum: no barrejar amb altres substàncies, especialment estimulants o alcohol, que poden augmentar els riscos cardiovasculars i psicològics.

9. Observar signes d’alarma: prestar atenció a palpitacions intenses, marejos, convulsions o hipertermia, i buscar atenció mèdica immediata si es produeixen.