El que es troba en les begudes alcohòliques és l’alcohol etílic o etanol, un líquid incolor, volàtil i soluble en aigua. Aquest líquid pot obtenir-se mitjançant diferents processos com el que feien durant l’antiguitat, la fermentació anaeròbica d’una dissolució amb contingut en sucres i cereals. Com a resultat d’aquest procés trobem la cervesa, el vi, la sidra i el cava. La seva graduació, és a dir, el percentatge d’alcohol pur d’aquests productes ronda del 5% al 15% aprox. Un altre procés d’obtenció de *lacohol etílic és la destil·lació dels alcohols fermentats, amb el que s’obté una graduació d’alcohol pur major al 20% aproximadament.

Depenent del tipus de beguda alcohòlica que el contingui, l’etanol apareix acompanyat de diferents substàncies químiques que la doten de color, sabor, i olor, entre altres característiques. D’aquesta manera, també rep diferents noms com per exemple priva, botelló, *cubata, *birra, canya.

La seva forma de consum és per via oral, de manera que l’alcohol és absorbit a través del tracte gastrointestinal. S’estima que un 20% de l’alcohol ingerit serà absorbit en arribar a l’estómac i el percentatge restant en l’intestí prim.

L’alcohol és la substància que amb major facilitat es pot fer una equivalència del seu consum i els riscos que té per al consumidor. Això es pot realitzar gràcies a que l’alcohol es pot quantificar en Unitats de Beguda Estàndard (UBE). 

Una UBE equival a 10 grams d’alcohol pur, l’equivalència amb alguns tipus de beguda és:

Taula 1 / Tipus de beguda i el seu equivalent en Unitats de Beguda Estàndard (UBE)

L’alcohol etílic és un depressor del sistema nerviós central, cosa que significa que alenteix les funcions vitals de l’organisme. Això no implica necessàriament que causi depressió com a trastorn mental, sinó que la seva acció disminueix l’activitat del cervell i dels reflexos. A mesura que s’ingereix més alcohol, els efectes depressors s’intensifiquen, podent aparèixer dificultats per a parlar i caminar, vertígens, vòmits, tremolors, disminució del nivell de consciència i fins i tot coma o mort per parada cardiorespiratòria.

• Efectes a curt termini:

L’alcohol es detecta en la sang 5 minuts després del seu consum, aconseguint el seu pic màxim entre els 30 i 180 minuts. Els seus efectes segueixen un patró progressiu que pot dividir-se en diverses fases:

1. Fase d’excitació (fase inicial): es caracteritza per expermientar eufòria, deshinibició i major expressivitat de sentiments.
2. Fase hipnòtica (intoxicació moderada): es caracteritza per començar a sofrir una alteració de l’equilibri i de la coordinació motora. També de confusió mental, parla incoherent, irritabilitat. A més es comença a viure sensació de marejos i nàusees, podent arribar a produir vòmits. També ocorre un alentiment de respiració i pols, i a nivell de símptomes físics, s’inclouen, enrogiment facial, dilatació de pupil·les i sudoració.
3. Fase anestèsica (intoxicació greu): ocorre una pèrdua de consciència i reflexos, falta de control d’esfínters, feblesa muscular generalitzada i dificultats respiratòries i es viu en un estat d’atordiment que pot evolucionar a coma.
4. Fase bulbar (intoxicació severa): en aquesta fase el risc de parada cardiorespiratòria i mort augmenta considerablement.

L’eliminació de l’alcohol sol ser d’aproximadament 1 copa per hora, encara que varia segons el pes i el sexe. Els efectes desapareixen aproximadament a les 6 hores després del consum.

Intoxicació aguda: es produeix quan apareixen símptomes d’intoxicació de fase hipnòtica i anestèsica, amb la qual cosa s’ha de detenir el consum immediatament, hidratar-se amb sucs o fruites riques en vitamina B i, si la persona es troba malament, acudir sense demora a un metge o a urgències.

L’aparició de vòmits indica que l’organisme no tolera més alcohol; continuar bevent pot provocar complicacions greus.

• Efectes a llarg termini o crònics:

El consum excessiu i recurrent d’alcohol pot generar problemes de salut física i mental, així com conflictes socials i familiars, fins i tot en persones que no desenvolupin dependència.

Entre els efectes a llarg termini més rellevants es troben: hipertensió arterial, alteracions del somni, gastritis i úlcera gastroduodenal, agressivitat, depressió, cirrosi hepàtica, disfuncions sexuals, cardiopaties, deterioració cognitiva, encefalopaties i demència; càncer i  psicosi.

• Tolerància i risc de dependència:

El consum d’alcohol genera tolerància en un temps relativament breu i és una dependència que, tant a nivell físic com psíquic, és de les més greus i difícils de tractar.

El risc de desenvolupar dependència alcohòlica estarà influït per:

1. Vulnerabilitat individual, per exemple, la descendència de progenitors que pateixen una addició a l’alcohol presenten major risc de desenvolupar un trastorn, especialment en homes. També ho estan les persones que usen l’alcohol com a estratègia de gestió emocional o per a afrontar malestar psicològic o personal.
2. Edat d’inici: com més primerenca és l’exposició a l’alcohol, major és el risc de dependència en l’edat adulta atès que la tolerància de l’alcohol, generalment, va augmentant amb el grau d’exposició a la substància.
3. Quantitat consumida: L’OMS estableix que la quantitat “segura”, de alcohol és 0, és a dir, per a evitar qualsevol risc del consum d’alcohol, el millor és no beure. Encara així, existeix una eina que t’ajuda a identificar el nivell de consum d’alcohol (si és alt, mitjà o baix, depenent del volum ingerit, anomenada AUDIT.
4. L’absència d’alcohol en consumidors crònics comporta l’aparició de símptomes com ara tremolors, convulsions i al·lucinacions, intens desig de consum, que finalment pot recaure en la fase delirium tremens, en la qual els símptomes anteriors s’intensifiquen, a més de febre, insomni, sudoració.

La manera més segura d’evitar els riscos associats al consum d’alcohol i altres drogues és no consumir-ne. Però si decideixes fer-ho, tingues en compte aquestes recomanacions per reduir possibles danys.

1. Si decideixes beure, és recomanable haver menjat bé abans, ja que l’estómac buit accelera l’absorció de l’alcohol en la sang.
2. També és útil començar a beure el més tard possible, triar begudes de baixa graduació alcohòlica i alternar-les amb altres sense alcohol. Això ajuda a mantenir un ritme més moderat i a reduir el risc d’intoxicació.
3. Sota cap circumstància s’ha de barrejar l’alcohol amb altres drogues, ja que les combinacions poden tenir efectes impredictibles i perillosos, fins i tot en petites quantitats.
4. En cas de sentir-te amb malestar o amb marejos, el millor és sortir a prendre aire fresc i beure aigua.
5. Evita el cafè, ja que pot irritar l’estómac i no accelera l’eliminació de l’alcohol.
6. Tampoc serveixen mètodes com prendre altres substàncies estimulants per a “despertar”, dutxar-se amb aigua freda, vomitar o fer exercici per a “buidar-se”. El cos necessita temps per a metabolitzar l’alcohol, i no hi ha manera d’accelerar aquest procés: només deixar de beure i esperar.
7. Si una persona perd el coneixement o entra en coma etílic, és una situació greu que requereix atenció immediata. No li donis més alcohol ni medicaments. Assegura’t que estigui conscient i posa-la en Posició Lateral de Seguretat (PLS) per a evitar que s’ofegui si vomita.
8. Encara que no tingui fred, cobreix-la, ja que l’alcohol dilata els vasos sanguinis i provoca una pèrdua de calor corporal, encara que inicialment se senti una falsa sensació de calor.
9. Si la persona no millora, telefona immediatament al 112 o al servei mèdic d’urgències.
10. L’alcohol també pot influir en la conducta sexual. Pot augmentar la desinhibició i facilitar el contacte íntim, però al mateix temps pot dificultar l’erecció i afectar el consentiment. Per això, és fonamental no oblidar l’ús del preservatiu per a prevenir embarassos no desitjats i infeccions de transmissió sexual (ITS).
11. A més, pel fet que l’alcohol afecta l’atenció, la coordinació i el temps de reacció, no s’ha de conduir sota els seus efectes. Planifica amb antelació com tornaràs a casa: utilitza transport públic, demana un taxi o acorda prèviament qui serà la persona responsable de conduir.
    Després d’una nit de consum, és aconsellable beure aigua abans de dormir i mantenir-se hidratat durant l’endemà, ja que l’alcohol provoca deshidratació. També és normal sentir-se cansat, amb mal de cap o amb malestar general, símptomes coneguts com a ressaca, que poden durar diverses hores o fins i tot tot el dia.

Beure amb responsabilitat no significa deixar de gaudir, sinó fer-ho de manera conscient i cuidant de tu i dels qui t’envolten.

L’alcohol és una substància depressora del Sistema Nerviós Central que en ser combinat amb altres substàncies, ja siguin estimulants, depressores o psicodèliques, es poden produir diferents interaccions, és a dir, que els efectes poden variar. Per això, és important conèixer les interaccions:

• Alcohol + Substàncies Depressores (cànnabis, benzodiazepines, GHB, opiacis i ketamina). Combinar dues substàncies depressores incrementa l’efecte sedant. Poden produir pèrdua de la consciència i fins i tot arribar al coma, i en dosis molt altes la combinació d’algunes (per exemple alcohol i benzodiazepines) pot ser mortal. Barrejat amb el cànnabis pot augmentar la probabilitat de sofrir una baixa de tensió, marejos i vòmits (el famós “blancazo“).
• Alcohol + Substàncies Estimulants (cocaïna, amfetamines, MDMA, cafeïna). La combinació d’aquestes substàncies incrementa el risc de sofrir un “cop de calor” augmentant la deshidratació corporal. Per això és important mantenir-se hidratat si es consumirà alguna d’aquestes substàncies i que no es barregi amb alcohol. Un indicador que alguna cosa no va bé, havent consumit aquestes substàncies, és que el cos no sua. Sí, no se sua malgrat estar ballant. Si et sents així, és important que et detinguis i descansis en un lloc fresc, sempre bevent aigua. Si veus a algú inconscient i no reacciona, telefona immediatament al 112.
• Alcohol + Cocaïna. Quan es consumeixen aquestes dues, el consum d’alcohol es torna més freqüent, ja que la cocaïna desencadena una metabolització accelerada de l’alcohol i proporciona la sensació subjectiva de no estar embriagat, a pesar que la quantitat l’alcohol en el cervell sigui alta. En altres paraules, la cocaïna “sol·licita” alcohol, i aquest, quan desenvolupa els efectes de depressió i somnolència, “demana” cocaïna. A més, el consum d’aquestes dues substàncies, dona lloc a la síntesi hepàtica d’un metabòlit mixt: el cocaetilè (èster etílic de benzoilecgonina). Aquest dificulta el control integrador dels processos relacionats amb el pensament, per la qual cosa deteriora les funcions executives altes com la memòria, concentració, presa de decisions, etc. D’altra banda, si aquesta combinació es torna freqüent, aquest metabòlit pot incidir sobre la fase REM del somni, (fase en la qual el cervell descansa i es reposa). També, la presència del cocaetilè crea una sensibilització, que consisteix en una resposta augmentada a la substància consumida que persisteix durant molt de temps després que aquesta hagi estat eliminada del cervell, creant-se així la base neurobiològica del desig compulsiu o craving de prendre més alcohol i cocaïna.

• Què pot passar si es barregen alcohol i medicaments?

1. 1. Paracetamol: augmenta el risc de hepatotoxicitat, especialment en persones amb consum d’alcohol crònic.
   2. Antibiòtics: Hi ha pocs antibiòtics que disminueixen la seva concentració en combinació amb alcohol. Alguns antibiòtics (metronidazole i cefalosporines) alteren el metabolisme de l’alcohol produint un compost tòxic, acetaldehid, que dona lloc a símptomes desagradables (mareig, taquicàrdia, enrogiment de la pell) i ressaques més intenses.
   3. Antidepressius tricíclics: incrementa l’efecte de sedació del sistema nerviós central i disminueix el rendiment psicomotor.
   4. Antihistamínics: poden augmentar la somnolència.
   5. Aspirina i altres anti-inflamatoris no esteroidals (ibuprofè): augmenta la possibilitat de patir gastritis i hemorràgies intestinals. També augmenta el risc de hepatotoxicitat.