L’alcohol etílic és un depressor del sistema nerviós central, cosa que significa que alenteix les funcions vitals de l’organisme. Això no implica necessàriament que causi depressió com a trastorn mental, sinó que la seva acció disminueix l’activitat del cervell i dels reflexos. A mesura que s’ingereix més alcohol, els efectes depressors s’intensifiquen, podent aparèixer dificultats per a parlar i caminar, vertígens, vòmits, tremolors, disminució del nivell de consciència i fins i tot coma o mort per parada cardiorespiratòria.
L’alcohol es detecta en la sang 5 minuts després del seu consum, aconseguint el seu pic màxim entre els 30 i 180 minuts. Els seus efectes segueixen un patró progressiu que pot dividir-se en diverses fases:
- Fase d’excitació (fase inicial): es caracteritza per expermientar eufòria, deshinibició i major expressivitat de sentiments.
- Fase hipnòtica (intoxicació moderada): es caracteritza per començar a sofrir una alteració de l’equilibri i de la coordinació motora. També de confusió mental, parla incoherent, irritabilitat. A més es comença a viure sensació de marejos i nàusees, podent arribar a produir vòmits. També ocorre un alentiment de respiració i pols, i a nivell de símptomes físics, s’inclouen, enrogiment facial, dilatació de pupil·les i sudoració.
- Fase anestèsica (intoxicació greu): ocorre una pèrdua de consciència i reflexos, falta de control d’esfínters, feblesa muscular generalitzada i dificultats respiratòries i es viu en un estat d’atordiment que pot evolucionar a coma.
- Fase bulbar (intoxicació severa): en aquesta fase el risc de parada cardiorespiratòria i mort augmenta considerablement.
L’eliminació de l’alcohol sol ser d’aproximadament 1 copa per hora, encara que varia segons el pes i el sexe. Els efectes desapareixen aproximadament a les 6 hores després del consum.
Intoxicació aguda: es produeix quan apareixen símptomes d’intoxicació de fase hipnòtica i anestèsica, amb la qual cosa s’ha de detenir el consum immediatament, hidratar-se amb sucs o fruites riques en vitamina B i, si la persona es troba malament, acudir sense demora a un metge o a urgències.
L’aparició de vòmits indica que l’organisme no tolera més alcohol; continuar bevent pot provocar complicacions greus.
- Efectes a llarg termini o crònics:
El consum excessiu i recurrent d’alcohol pot generar problemes de salut física i mental, així com conflictes socials i familiars, fins i tot en persones que no desenvolupin dependència.
Entre els efectes a llarg termini més rellevants es troben: hipertensió arterial, alteracions del somni, gastritis i úlcera gastroduodenal, agressivitat, depressió, cirrosi hepàtica, disfuncions sexuals, cardiopaties, deterioració cognitiva, encefalopaties i demència; càncer i psicosi.
- Tolerància i risc de dependència:
El consum d’alcohol genera tolerància en un temps relativament breu i és una dependència que, tant a nivell físic com psíquic, és de les més greus i difícils de tractar.
El risc de desenvolupar dependència alcohòlica estarà influït per:
- Vulnerabilitat individual, per exemple, la descendència de progenitors que pateixen una addició a l’alcohol presenten major risc de desenvolupar un trastorn, especialment en homes. També ho estan les persones que usen l’alcohol com a estratègia de gestió emocional o per a afrontar malestar psicològic o personal.
- Edat d’inici: com més primerenca és l’exposició a l’alcohol, major és el risc de dependència en l’edat adulta atès que la tolerància de l’alcohol, generalment, va augmentant amb el grau d’exposició a la substància.
- Quantitat consumida: L’OMS estableix que la quantitat “segura”, de alcohol és 0, és a dir, per a evitar qualsevol risc del consum d’alcohol, el millor és no beure. Encara així, existeix una eina que t’ajuda a identificar el nivell de consum d’alcohol (si és alt, mitjà o baix, depenent del volum ingerit, anomenada AUDIT.
- L’absència d’alcohol en consumidors crònics comporta l’aparició de símptomes com ara tremolors, convulsions i al·lucinacions, intens desig de consum, que finalment pot recaure en la fase delirium tremens, en la qual els símptomes anteriors s’intensifiquen, a més de febre, insomni, sudoració.