La dietilamida de l’àcid lisèrgic (LSD-25) conegut per LSD o tripi és una de les substàncies al·lucinògenes més conegudes. Va ser Hoffman en 1938 qui va sintetitzar aquesta substància a partir d’un fong paràsit (clavíceps) del sègol. Més endavant en 1943 Hoffman descobreix que aquesta substància posseeix efectes enteogènics (psicodèlics o al·lucinògens) molt potents.
En la dècada dels 70 i gràcies al moviment contracultural de l’època l’LSD es va convertir en una substància altament consumida creant-se tot un “culte psicodèlic” entorn del LSD. A nivell terapèutic es va utilitzar principalment en psiquiatria.