El que es troba en les begudes alcohòliques és l’alcohol etílic o etanol, un líquid incolor, volàtil i soluble en aigua. Aquest líquid pot obtenir-se mitjançant diferents processos com el que feien durant l’antiguitat, la fermentació anaeròbica d’una dissolució amb contingut en sucres i cereals. Com a resultat d’aquest procés trobem la cervesa, el vi, la sidra i el cava. La seva graduació, és a dir, el percentatge d’alcohol pur d’aquests productes ronda del 5% al 15% aproximadament. Un altre procés d’obtenció d’alcohol etílic és la  destil·lació dels alcohols fermentats, amb el que s’obté una graduació d’alcohol pur major al 20% aproximadament.

Depenent del tipus de beguda alcohòlica que el contingui, l’etanol apareix acompanyat de diferents substàncies químiques que la doten de color, sabor, i olor, entre altres característiques. D’aquesta manera, també rep diferents noms com per exemple priva, botelló, cubata, birra, canya.

La seva forma de consum és per via oral, de manera que l’alcohol és absorbit a través del tracte gastrointestinal. S’estima que un 20% de l’alcohol ingerit serà absorbit en arribar a l’estómac i el percentatge restant en l’intestí prim.

L’alcohol és la substància que amb major facilitat es pot fer una equivalència del seu consum i els riscos que té per al consumidor. Això es pot realitzar gràcies a que l’alcohol es pot quantificar en Unitats de Beguda Estàndard (UBE).

Una UBE equivale a 10 gramos de alcohol puro, la equivalencia con algunos tipos de bebida es:

Una UBE equival a 10 grams d’alcohol pur, l’equivalència amb alguns tipus de beguda és:

Taula 1 / Tipus de beguda i el seu equivalent en Unitats de Beguda Estàndard (UBE)

Tipus de beguda	Volum	Núm. d’unitats de beguda estàndard (UBE)
Vi	1 got (100 cc) 1 litre	1 10
Cervesa	1 canya 1 litre	1 5
Copes	1 cigaló (25 cc) 1 copa (50 cc) 1 cubata (50 cc) 1 litre	1 2 2 40
Jerez, cava, vermut	1 copa (50 cc) 1 vermut (100 cc) 1 litre	1 2 20

L’alcohol etílic és un depressor del sistema nerviós central, és a dir, que alenteix les funcions vitals (que no és el mateix dir que produeix depressió com un estat de salut mental). Pel que ingerint grans quantitats d’alcohol, els efectes depressors s’aguditzen apareixent dificultats per a parlar i caminar, vertígens, vòmits, tremolors i disminució del nivell de consciència, que pot portar eventualment al coma i la mort per parada cardiorespiratòria).

1. Efectes immediats/curt termini

Al cap dels cinc minuts del consum, l’alcohol ja pot detectar-se en la sang i aconsegueix els pics màxims de concentració entre els 30 i els 90 – 180 minuts.

En aquesta línia, el consum d’alcohol produeix uns símptomes que se succeeixen en un procés en el qual es distingeixen diverses fases:

• Fase d’excitació: Apareix al principi. Es caracteritza per eufòria, facilitat per a expressar els sentiments, pèrdua d’inhibicions i loquacitat.
• Fase hipnòtica: A mesura que anem bevent i augmenta la concentració d’alcohol en sang es produeix incoordinació motora i alteracions de l’equilibri, confusió mental, parla pastosa i no congruent, irritabilitat, marejos, nàusees, vòmits, i un alentiment de la respiració i el pols cardíac.

Aquestes dues primeres fases van també acompanyades d’altres manifestacions físiques com a enrogiment facial, dilatació de la pupil·la i sudoració.

• Fase anestèsica: Si es continua bevent, hi ha una pèrdua de la consciència, dels reflexos i del control d’esfínters; la feblesa muscular es va generalitzant així com les dificultats respiratòries arribant a un estat d’atordiment i coma.
• Fase bulbar: Quan la intoxicació alcohòlica avança pot produir-se una parada cardio-respiratòria i la mort de la persona.

Els efectes del seu consum desapareixen, aproximadament a les 6 hores, la velocitat d’eliminació depèn del teu pes i sexe, però sol ser d’1 copa per hora.

INTOXICACIÓ AGUDA: En el moment en què algun dels símptomes esmentats anteriorment apareguin, s’ha de parar de beure immediatament, prendre vitamina B (sucs i fruita) i, en cas que la persona es trobi malament, acudir immediatament al metge. Que no te de por cridar al metge o a una ambulància. L’aparició d’arcades i/o vòmits significa que l’organisme no tolera més alcohol, per la qual cosa si beus després de vomitar, la nit pot acabar malament.

1. Efectes a llarg termini o crònics

El consum excessiu i recurrent d’alcohol pot provocar importants problemes de salut, conflictes familiars i socials. Aquests efectes poden presentar-se fins i tot en el cas de persones que no hagin desenvolupat una dependència i, per tant, no siguin considerades alcohòliques. Destaquen els següents:

• Hipertensió arterial
• Alteracions del somni
• Gastritis
• Agressivitat
• Úlcera gastroduodenal
• Depressió
• Cirrosi hepàtica
• Disfuncions sexuals
• Cardiopaties
• Deterioració cognitiva
• Encefalopaties
• Demència
• Càncer
• Psicosi

Una de les conseqüències més greus del consum excessiu d’alcohol és l’alcoholisme o dependència alcohòlica. Es tracta d’una malaltia caracteritzada pel consum incontrolat de begudes alcohòliques a un nivell que interfereix amb la salut física o mental de la persona i amb les seves responsabilitats familiars, laborals i socials.

El risc de desenvolupar alcoholisme depèn de diversos factors, a destacar:

• La vulnerabilitat individual: els fills de pare o mare alcohòlica tenen un major risc de desenvolupar problemes amb l’alcohol, sobretot si són homes. També tenen més risc aquells que ho utilitzen per a alleujar el malestar psicològic o superar els seus problemes personals.
• L’edat d’inici: com més aviat millor es comença a beure, més risc existeix de desenvolupar dependència en l’edat adulta.

La quantitat que es beu: encara que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) indica que no hi ha una quantitat “segura” per sota de la qual no hi hagi riscos, s’estableixen tres categories de bevedors en funció de la quantitat ingerida: alt, mitjà i baix risc.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els nivells de risc de consum diari de begudes alcohòliques, es podrien classificar segons la següent taula 2:

Nivells de Risc	Dona	Home
Risc Alt	4 o + UBEs diàries	6 o + UBEs diàries
Risc Mitjà	2-4 UBEs diàries	4-6 UBEs diàries
Risc Baix	0-2 UBEs diàries	0-4 UBEs diàries

Tenint en compte el gènere* i la periodicitat en els consums els límits de consum de risc s’establiran dins dels següents rangs:

	Homes		Dones
	Grams	UBEs	Grams	UBEs
Diari	60	6	40	4
Setmanal	280	28	140	14

 

* La quantitat de consum serà important per a poder saber, en principi, el nivell de risc o gravetat d’aquest, però no hem d’oblidar que cada cos és diferent i no podem generalitzar a l’hora de determinar consum de risc o no. Hem de tenir en compte tants factors com el pes, el metabolisme, la condició social, context de consum i  sobretot les seves conseqüències, tant a nivell personal com social.

L’alcohol és una substància depressora del Sistema Nerviós Central que en ser combinat amb altres substàncies, ja siguin estimulants, depressores o psicodèliques, es poden produir diferents interaccions, és a dir, que els efectes poden variar. Per això, és important conèixer les interaccions:

• Alcohol + Substàncies Depressores (cànnabis, benzodiazepines, GHB, opiacis i ketamina) Combinar dues substàncies depressores incrementa l’efecte sedant. Poden produir pèrdua de la consciència i fins i tot arribar al coma, i en dosis molt altes la combinació d’algunes (per exemple alcohol i benzodiazepines) pot ser mortal. Barrejat amb el cànnabis pot augmentar la probabilitat de sofrir una baixa de tensió, marejos i vòmits (el famós blancazo).
• Alcohol + Substàncies Estimulants (cocaïna, amfetamines, MDMA, cafeïna) La combinació d’aquestes substàncies incrementa el risc de sofrir un “cop de calor” augmentant la deshidratació corporal. Per això és important que et mantinguis hidratat si consumiràs alguna d’aquestes substàncies i que no les barregis íntegrament amb alcohol. Un indicador que alguna cosa no va bé, havent consumit aquestes substàncies, és que el teu cos no sua. Sí, no sues malgrat estar ballant. Si et sents així, és important que et detinguis i descansis en un lloc fresc, sempre bevent aigua. Si veus a algú inconscient i no reacciona, telefona immediatament al 112.

En el cas de la mescla alcohol i cocaïna, passa que el consum d’alcohol es fa més freqüent perquè la cocaïna desencadena una metabolización accelerada de l’alcohol i proporciona la sensació subjectiva de no estar embriagat, a pesar que la quantitat l’alcohol en el cervell sigui alta. En altres paraules, la cocaïna “sol·licita” alcohol, i aquest, quan desenvolupa els efectes de depressió i somnolència, “demana” cocaïna.

A més, el consum d’aquestes dues substàncies, dona lloc a la síntesi hepàtica d’un metabòlit mixt: el cocaetileno (èster etílic de benzoilecgonina). Aquest dificulta el control integrador dels processos relacionats amb el pensament, per la qual cosa deteriora les funcions executives altes com la memòria, concentració, presa de decisions, etc. D’altra banda, si aquesta combinació es torna freqüent, aquest metabòlit pot incidir sobre la fase REM del somni, (fase en la qual el cervell descansa i es reposa). També, la presència del cocaetileno crea una sensibilització, que consisteix en una resposta augmentada a la substància consumida que persisteix durant molt de temps després que aquesta hagi estat eliminada del cervell, creant-se així la base neurobiològica del desig compulsiu o craving de prendre més alcohol i cocaïna.

La cafeïna, malgrat ser una substància estimulant, no contraresta els efectes de l’alcohol.

Què pot passar si es barregen alcohol i medicaments?

• Paracetamol: augmenta el risc de hepatotoxicitat, especialment en persones amb consum d’alcohol crònic.
• Antibiòtics: Hi ha pocs antibiòtics que disminueixen la seva concentració en combinació amb alcohol. Alguns antibiòtics (metronidazol i cefalosporinas) alteren el metabolisme de l’alcohol produint un compost tòxic, acetaldehído, que dona lloc a símptomes desagradables (mareig, taquicàrdia, enrogiment de la pell) i ressaques més intenses.
• Antidepressius tricíclics: incrementa l’efecte de sedació del sistema nerviós central i disminueix el rendiment psicomotor.
• Antihistamínics: poden augmentar la somnolència.
• Aspirina i altres anti-inflamatoris no esteroidals (ibuprofeno): augmenta la possibilitat de patir gastritis i hemorràgies intestinals. També augmenta el risc de hepatotoxicitat.

El consum d’alcohol genera tolerància en un temps relativament breu.

La dependència tant a nivell físic com psíquic és una de les més greus i difícils de tractar.

L’absència d’alcohol en consumidors crònics comporta l’aparició de símptomes com ara tremolors, convulsions i al·lucinacions, intens desig de consum, que finalment pot recaure en la fase delirium tremens, en la qual els símptomes anteriors s’intensifiquen, a més de febre, insomni, sudoració.

Si vols moderar-te amb la beguda, primer has de ser conscient dels teus límits, doncs l’alcohol afecta de manera diferent de cada persona. Si desitges beure, et recomanem que comes bé abans de beure, començar a beure a més tardar possible, prendre begudes de poca graduació i alternar-les amb unes altres que no portin alcohol. A més, mai barregis l’alcohol amb altres drogues perquè els resultats d’aquestes mescles són imprevisibles i et pot ser molt difícil diferenciar si el que t’has pres t’ha fet efecte o no.

Si et sents marejat sal a prendre l’aire en un lloc tranquil i refresca’t amb aigua. No prenguis cafè perquè el cafè irrita les parets de l’estómac, per la qual cosa pot agreujar els efectes fisiològics de l’alcohol. A més, l’alcohol no s’elimina abans per prendre cafè, dutxar-se amb aigua freda, vomitar o fer exercici, així que tingues paciència. L’única cosa que t’ajudarà a no estar o a deixar d’estar begut o beguda, és deixar de beure alcohol.

Si una persona entra en coma etílic o perd el coneixement, no li donis més alcohol ni algun medicament. Assegura’t que estigui conscient i posa-la amb el cap de costat, per a evitar que es pugui ofegar o asfixiar en el cas que vomiti. També abriga-la encara que no tingui fred, ja que l’alcohol fa disminuir la calor, a pesar que el que notem al principi és aquesta calor que sali. Si la persona no es recupera, crida a un servei mèdic o al 112.

El consum d’alcohol pot augmentar la desinhibició i facilitar així el contacte sexual, no obstant això el seu ús dificulta l’erecció. Encara així, és important que no t’oblidis d’utilitzar preservatius per a evitar embarassos no desitjats i el contagi de malalties de transmissió sexual (herpes, hepatitis, VIH i Sida, càndides….).

A causa de l’alteració de l’atenció i del temps de reacció és important que no condueixis. Prepara la festa i cerca alternatives de transport com el públic, acordar abans de sortir qui conduirà, etc.

Després de passar tota la nit bevent alcohol, és recomanable beure aigua abans d’anar a dormir i durant tot l’endemà. Recorda que l’alcohol et deshidrata.