El popper sol usar-se buscant una pujada ràpid i breu:
- A nivell físic produeix vasodilatació, la qual cosa genera una sensació de calor, enrogiment de la pell, pessigolleig i una breu sensació d’eufòria o mareig agradable. Sol ser consumit en contextos sexuals perquè provoca relaxació de l’esfínter anal i de la musculatura, la qual cosa facilita alguna pràctiques sexuals de risc, a més d’augmentar l’excitació i la percepció d’intensitat de l’orgasme.
- A nivell psicològic es busca una sensació de desinhibició, de “atordiment” lleuger i plaer immediat.
No obstant això, al costat d’aquests efectes apareixen altres menys desitjats: mal de cap, marejos, nàusees, baixades de tensió, palpitacions o desmais, que poden ser perillosos si la persona està dreta o en moviment. En el pla psicològic, el consum pot causar confusió, desorientació momentània, pèrdua de concentració i fins i tot ansietat en algunes persones.
Els riscos augmenten si es combina amb fàrmacs per a la disfunció erèctil (com el sildenafil/Viagra), ja que la suma d’efectes vasodilatadors pot provocar una caiguda brusca de la pressió arterial amb el risc de col·lapse.
Un altre risc és l’ús prolongat o reiterat, que pot causar irritació de les vies respiratòries, danys en la mucosa nasal i enrogiment ocular persistent. En casos extrems, inhalacions intenses en espais tancats poden portar a hipòxia (falta d’oxigen), pèrdua de consciència i risc d’accidents.
Riscos relacionats amb la tolerància i la dependència
El consum de popper no sol generar dependència física ni una síndrome d’abstinència com ocorre amb altres drogues, però sí que pot produir una certa tolerància, és a dir, que amb l’ús freqüent els efectes plaents (el “rush” inicial) es percebin cada vegada menys intensos, la qual cosa porta a inhalar més seguit o en majors quantitats.
Encara que no hi ha una addicció física reconeguda, pot desenvolupar-se una dependència psicològica, especialment quan s’associa a pràctiques sexuals i/o a l’oci nocturn, creant la sensació que l’experiència no és igual sense el consum.
Aquest patró d’ús repetit augmenta els riscos d’irritació de vies respiratòries, maldecaps persistents i baixades de tensió perilloses. En casos d’abús molt intensiu, el popper pot fins i tot afectar la sang provocant metahemoglobinèmia, una alteració que dificulta el transport d’oxigen i que pot tenir conseqüències greus si no s’atén a temps.