POPPERS

INTRODUCCIÓ

Els poppers són nitrits d’alquil, d’isopropil, el 2-propil nitrit, el d’isobutil, a més del nitrit  d’amilo i el nitrit de butil, que s’inhalen per a obtenir un efecte ràpid i breu d’eufòria i relaxació muscular.

El seu consum va començar sent mèdic, per a tractar l’angina de pit donades les seves propietats vasodilatadores, però aviat en els els anys 70, amb la cultura disc, es va estendre cap a un ús recreatiu. Al dia d’avui, continuen sent consumits en ambients festius i entre la comunitat LGTBIQ+, per a potenciar el plaer sexual.

COMPOSICIÓ I PRESENTACIÓ

El popper és el nom amb el qual es coneix a un grup de substàncies químiques derivades dels nitrits d’alquil (principalment amilo, butil o isopropil).

Es presenten com un líquid volàtil i inflamable, que sol vendre’s en petits flascons opacs de cristall amb tap a rosca.

No es beu ni es fuma: l’habitual és inhalar els seus vapors directament del pot o a través d’un mocador, ja que al contacte amb la pell o la boca pot provocar irritació i cremades.

Encara que en alguns països es comercialitzen amb etiquetes com a “ambientador”, “netejador de cuir” o “abrillantador de vídeos” per a esquivar controls, en realitat el seu ús recreatiu està lligat sobretot a contextos d’oci nocturn i sexuals, pels efectes vasodilatadors i *desinhibidores que produeixen.

VIES D'ADMINISTRACIÓ

El popper es consumeix gairebé exclusivament per inhalació, aspirant directament els vapors del flascó o xopant un mocador de paper per a acostar-lo al nas.

En inhalar-se, els nitrits passen ràpidament a la sang a través dels pulmons, la qual cosa explica que els seus efectes apareguin en qüestió de segons. No obstant això, aquesta via també implica riscos: marejos, baixades brusques de tensió i pèrdua momentània de consciència, sobretot si es consumeix dempeus o en espais mal ventilats.

No està pensat per a beure’s ni aplicar-se sobre la pell, ja que ingerir-ho o tenir contacte directe pot ser molt perillós: pot causar vòmits intensos, irritació greu, cremades químiques en boca, gola i estómac, i fins i tot intoxicacions severes.

EFECTES DESITJATS I RISCOS

El popper sol usar-se buscant una pujada ràpid i breu:

  • A nivell físic produeix vasodilatació, la qual cosa genera una sensació de calor, enrogiment de la pell, pessigolleig i una breu sensació d’eufòria o mareig agradable. Sol ser consumit en contextos sexuals perquè provoca relaxació de l’esfínter anal i de la musculatura, la qual cosa facilita alguna pràctiques sexuals de risc, a més d’augmentar l’excitació i la percepció d’intensitat de l’orgasme.
  • A nivell psicològic es busca una sensació de desinhibició, de “atordiment” lleuger i plaer immediat.

No obstant això, al costat d’aquests efectes apareixen altres menys desitjats: mal de cap, marejos, nàusees, baixades de tensió, palpitacions o desmais, que poden ser perillosos si la persona està dreta o en moviment. En el pla psicològic, el consum pot causar confusió, desorientació momentània, pèrdua de concentració i fins i tot ansietat en algunes persones.

Els riscos augmenten si es combina amb fàrmacs per a la disfunció erèctil (com el sildenafil/Viagra), ja que la suma d’efectes vasodilatadors pot provocar una caiguda brusca de la pressió arterial amb el risc de col·lapse.

Un altre risc és l’ús prolongat o reiterat, que pot causar irritació de les vies respiratòries, danys en la mucosa nasal i enrogiment ocular persistent. En casos extrems, inhalacions intenses en espais tancats poden portar a hipòxia (falta d’oxigen), pèrdua de consciència i risc d’accidents.

Riscos relacionats amb la tolerància i la dependència

El consum de popper no sol generar dependència física ni una síndrome d’abstinència com ocorre amb altres drogues, però sí que pot produir una certa tolerància, és a dir, que amb l’ús freqüent els efectes plaents (el “rush” inicial) es percebin cada vegada menys intensos, la qual cosa porta a inhalar més seguit o en majors quantitats.

Encara que no hi ha una addicció física reconeguda, pot desenvolupar-se una dependència psicològica, especialment quan s’associa a pràctiques sexuals i/o a l’oci nocturn, creant la sensació que l’experiència no és igual sense el consum.

Aquest patró d’ús repetit augmenta els riscos d’irritació de vies respiratòries, maldecaps persistents i baixades de tensió perilloses. En casos d’abús molt intensiu, el popper pot fins i tot afectar la sang provocant metahemoglobinèmia, una alteració que dificulta el transport d’oxigen i que pot tenir conseqüències greus si no s’atén a temps.

REDUCCIÓ DE RISCOS
  1. Per a reduir els riscos del consum de poppers és fonamental no ingerir mai el líquid ni aplicar-lo directament sobre la pell o mucoses, ja que pot provocar cremades químiques greus.
  2. És més segur inhalar a una distància prudent del flascó, evitant el contacte directe amb el nas i reduint així la irritació.
  3. Convé no consumir en espais tancats o mal ventilats, ja que l’excés de vapors pot causar marejos, desmais o falta d’oxigen.
  4. És recomanable no barrejar poppers amb alcohol, altres drogues depressores o medicaments per a la disfunció erèctil (com Viagra, Cialis o Levitra), perquè la combinació multiplica el risc d’una caiguda brusca de la tensió arterial.
  5. També s’aconsella fer pauses entre inhalacions i evitar un ús molt freqüent o continuat, per a no danyar la mucosa nasal ni augmentar la tolerància.
  6. Si decideixes consumir, fes-ho acompanyat de persones de confiança, que puguin ajudar en cas de mareig o pèrdua de consciència, i mantenir el flascó ben tancat i lluny de fonts de calor, ja que el líquid és altament inflamable.