L’opi, extret de la planta Papaver somniferum, s’ha utilitzat durant milenis com a analgèsic i sedant. D’ell deriven els opiàcids naturals com la morfina, la codeïna i l’heroïna.
Amb el temps van aparèixer els opiodes sintètics i semisintètics, com la oxicodona, el tramadol o el fentanil, que imiten els seus efectes.
Distinció clau: tots els opiàcids són opiodes, però no tots els opiodes són opiàcids.
-
Heroïna: potent i d’acció ràpida; va ser aïllada per primera vegada el 1883 i comercialitzada per Bayer com a substitut de la morfina i com a tractament per a malalties respiratòries fins al 1931, quan es va retirar del mercat pel seu alt potencial d’addicció. Avui s’utilitza molt poc en medicina i es considera de risc alt d’abús.
-
Morfina: aïllada a principis del segle XIX, va revolucionar la medicina al convertir-se en un analgèsic potent per al dolor intens, postoperatori i crònic. El seu ús està estrictament controlat, ja que pot generar tolerància i dependència amb el temps.
-
Codeïna: analgèsic i antitussigen més suau; també pot causar dependència si s’usa repetidament.
-
Opiodes sintètics (fentanil, oxicodona, tramadol): eficaces per al dolor sever, però amb risc d’addicció i sobredosi.
En general, els opiodes són molt útils en medicina, però el seu alt potencial d’addicció i sobredosi requereix un ús controlat i supervisat.