L’opi, extret de la planta Papaver somniferum, s’ha utilitzat durant mil·lennis com a analgèsic i sedant. D’ell deriven els opiacis naturals com la morfina, la codeïna i l’heroïna.
Amb el temps van aparèixer els opioides sintètics i semisintètics, com l’oxicodona, el tramadol o el fentanil, que imiten els seus efectes.
Distinció clau: tots els opiacis són opioides, però no tots els opioides són opiacis.
- Heroïna: potent i d’acció ràpida; va ser aïllada per primera vegada el 1883 i comercialitzada per Bayer com a substitut de la morfina i com a tractament per a malalties respiratòries fins al 1931, quan es va retirar del mercat pel seu alt potencial d’addicció. Avui s’utilitza molt poc en medicina i es considera de risc alt d’abús.
- Morfina: aïllada a principis del segle XIX, va revolucionar la medicina en convertir-se en un analgèsic potent per al dolor intens, postoperatori i crònic. El seu ús està estrictament controlat, ja que pot generar tolerància i dependència amb el temps.
- Codeïna: analgèsic i antitussigen més suau; també pot causar dependència si s’usa repetidament.
- Opioides sintètics (fentanil, oxicodona, tramadol): efectius per al dolor agut, però amb risc d’addicció i sobredosi.
En general, els opioides són molt útils en medicina, però el seu alt potencial d’addicció i sobredosi requereix un ús controlat i supervisat.
