🔍 Quins símptomes pot donar el LGV?
De vegades, cap. Però si n’hi ha, poden ser:
• Dolor al recte o en anar al bany.
• Sagnat o restrenyiment.
• Una petita úlcera.
• Secreció pel recte o pel penis.
• Inflamació de ganglis a l’engonal (poden fer mal o supurar).
• Dolor de panxa o a la part baixa de l’esquena.
• Malestar general, febre, calfreds, dolors musculars o articulars.
Tot això pot aparèixer entre 2 i 6 setmanes després del contacte.
Es transmet per contacte entre mucoses durant el sexe anal o vaginal sense protecció, i per secrecions de lesions obertes.
• Sexe anal o vaginal sense preservatiu (ja sigui en rol insertiu o receptiu).
• Rarament pel sexe oral.
• També per compartir joguines sexuals sense desinfectar.
• O per pràctiques com el fisting.
Una persona pot transmetre el LGV encara que no presenti símptomes.
El LGV es detecta amb proves de laboratori específiques.
Cal una mostra de la zona anal i/o rectal, vaginal, de l’úlcera o dels ganglis.
Si creus que has tingut contacte amb algú amb LGV o tens símptomes, adreça’t a professionals de la salut.
El tractament es fa amb antibiòtics receptats per un/a professional de la salut.
Fes servir protecció sempre:
Preservatius (receptius o insertius) i barreres bucals en el sexe vaginal, anal i oral.
Si utilitzes joguines sexuals, canvia el condó entre persones.
Fes-te proves.
Detectar a temps ajuda a trencar la cadena de transmissió.
Si dones positiu, avisa les teves parelles perquè també es facin la prova i es tractin
Si tens dubtes o vols saber més sobre les infeccions de transmissió sexual (ITS), pots consultar amb professionals de la salut. Acudeix a:
El centre de salut més proper.
El servei de salut de la teva universitat.
Entitats que treballen per sexualitats saludables.
La farmàcia de confiança.
Allà et poden orientar, resoldre els teus dubtes i ajudar-te a accedir a proves o tractament si cal. No et quedis amb el dubte! Informa’t i cuida’t.